Des que Turquia va declarar les fronteres obertes fa nou dies, l'encreuament de gasos lacrimògens al post fronterer de Kastaniés entre les forces de seguretat d'ambdós països s'ha tornat quotidià. També avui la policia grega ha repel·lit amb gasos lacrimògens els intents de grups de migrants i refugiats de saltar la reixa que els separa de la Unió Europea (UE). Des del costat turc la resposta era la mateixa: gasos lacrimògens contra el costat grec, suposadament, per "protegir" els migrants i refugiats de la violència policial hel·lena.

Els refugiats, moneda de canvi

Amb l'acord migratori pràcticament mort, la vella enemistat entre Grècia i Turquia torna a estar en ple apogeu i els migrants i refugiats que anhelen entrar a Europa s'han convertit a la joguina de la guerra verbal entre ambdós bàndols.

Mentrestant, a les illes sembla haver-hi una treva, no només forçada per vents que compliquen la travessia de bots des de les costes turques, sinó per la decisió del Govern d'Ankara de fer prevaler l'acord migratori a les fronteres marítimes.

La comandància de la guàrdia costanera turca va informar divendres que s'havia pres aquesta decisió per evitar morts, ja que la guàrdia costanera hel·lena força les barques amb migrants a abandonar les seves aigües territorials, els trenquen el motor, foraden la barca i els abandonen al mar en una situació desesperada.

Violacions del dret internacional

Si bé el Govern ha qualificat de "mentides" totes aquestes informacions, són cada vegada més nombrosos els testimonis que apunten que això passa.

L'últim el van difondre ni més ni menys que oficials danesos de l'Agència Europea de Control de Fronteres (Frontex), que van assegurar haver ignorat les ordres gregues d'expulsar de les seves aigües territorials a 33 refugiats, que finalment van traslladar l'illa de Cos.

Les acusacions contra Grècia s'acumulen no només des de Turquia, sinó també d'organitzacions humanitàries que, a més de qualificar d'il·legal la decisió del Govern conservador de suspendre el dret a asil durant un mes, denuncien les actuacions violentes que protagonitzen les forces de seguretat, tant les marítimes com les terrestres.

Defensa de la repressió

En una entrevista divendres a la nit amb la cadena nord-americana CNN, el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, va defensar rotundament l'actuació dels policies fronterers.

"No veig per què ens hem de culpar d'una cosa que hem dit públicament que farem. Tenim tot el dret a protegir les nostres fronteres i això és exactament el que estem fent. No causem aquesta crisi, no encoratgem aquestes persones a entrar a Grècia il·legalment", va assenyalar Mitsotakis i va recordar que durant anys Grècia va donar hospitalitat a centenars de milers de refugiats.

"No utilitzem força excessiva, sempre som els que responem i no els que causem, responem als desafiaments a la frontera", va recalcar.

Seguint l'intercanvi d'acusacions dels últims dies, Mitsotakis va assegurar que l'acord migratori entre la UE i Turquia "està mort", perquè el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha "decidit violar-lo a causa del que ha passat a Síria", en al·lusió a les morts de soldats turcs en un bombardeig rus.

Durant l'entrevista, el líder conservador grec va acusar Erdogan de difondre mentides respecte al nombre de migrants que han abandonat el seu país i de voler fer xantatge a la UE per la càrrega de la migració que ha caigut sobre Turquia.

El to és similar des de l'altra part, amb Erdogan declinant una invitació de la presidència de torn croata d'asseure's a una taula amb Mitsotakis.

Grups ultres contra els immigrants

Mentrestant, també entre la població l'ambient s'ha exacerbat, i no només a les illes on el cap de setmana passat hi va haver atacs contra periodistes estrangers i voluntaris.

Ara s'han començat a muntar a la frontera terrestre patrulles de ciutadans que ajuden a evitar que creuin els migrants, tot amb el beneplàcit del Govern.

El ministre de Migració, Notis Mitarakis, ha agraït avui en una entrevista amb la cadena Skai el suport ciutadà a les forces de seguretat.

"És commovedor que les comunitats locals donin suport a les forces de seguretat que estan lliurant una gran batalla per segellar les nostres fronteres contra una amenaça asimètrica que, de forma organitzada, prové del país veí", va dir Mitarakis.