Les cimeres de la Comunitat Política Europea i del Consell Europeu se celebren a Granada i reuniran un total de 51 líders. Així doncs, la ciutat passarà a formar part de la història de la UE al costat de Versalles, París, Lisboa, Niça o Berlín. Aquest dijous i divendres Granada es converteix en una ciutat clau per al futur de la Unió Europea. I no només dels països membres, sinó també dels estats que la rodegen.

➕ El sorprenent motiu pel qual Erdogan cancel·la el seu viatge a Espanya
 

Així doncs, un total de 51 delegacions, que passaran a ser 27 de cara a divendres, seran les protagonistes de la ciutat, reunions i trobades a diferents nivells. Això sí, sobre la taula una pregunta important sobre el futur de la UE: Quina Europa volem veure el 2030? El punt de partida és aquest dijous amb la cimera de la Comunitat Política Europea, una idea fundada de facto pel president francès Emmanuel Macron que serveix per ampliar l'esfera d'influència de la UE davant la Rússia de Putin. 

D'aquesta manera, en aquesta cita hi haurà Albània, Andorra, Armènia, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Kosovo, Liechtenstein, Moldàvia, Mònaco, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sant Marino, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Ucraïna i Regne Unit i és clar, els estats membres de la UE. Així, l'objectiu és que a Granada es comenci a entreveure la nova "agenda estratègica" de la UE, que implica els socis del Caucas i els països candidats a l'adhesió, tots ells presents a la CPE, que celebra la seva tercera trobada després de la celebrada a Praga i a Chisinau. La següent serà a Londres. En aquest sentit, durant la jornada d'aquest dijous hi haurà diversos temes sobre la taula: digitalització, energia i medi ambient, i multilateralisme i geoestratègia. En aquesta darrera participarà el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez.

Una trobada marcada pel conflicte a l'Alt Karabakh

La cimera, però, està marcada per la guerra a Ucraïna, i també per la recent 'guerra' d'un dia a l'Alt Karabakh. De fet, la cimera de Granada podria haver estat històrica i haver ajuntat els líders d'Armènia i Azerbaidjan en una situació tensa després de l'èxode massiu del Karabakh i de la missió de l'ONU.

➕ La Creu Roja busca els últims habitants de l'Alt Karabakh: "Escenari surrealista"
 

➕ El conflicte de l'Alt Karabakh tensa al límit les relacions entre Armènia i Rússia
 

Una imatge que no podrà produir-se. A menys de 24 hores de l'esperada trobada, la delegació d'Azerbaidjan anunciava que el president, Ilham Alíev, no assistiria al viatge. Sense cap motiu. O com a mínim, cap motiu conegut. No és l'única absència destacada. Diversos mitjans turcs asseguraven aquest dimecres que el president del país, Recep Tayyip Erdogan, havia cancel·lat a causa d'un "refredat" el viatge a Espanya que tenia previst per participar en la cimera de la Comunitat Política Europea. I finalment es va confirmar.

No hi haurà cara a cara entre Armènia i l'Azerbaidjan, però sí que hi serà entre Sèrbia i Kosovo, l'altre 'conflicte' calent d'Europa. La idea és avançar cap a un acord que posi fi a les tensions. La jornada finalitzarà amb un sopar de gala i amb una visita a l'Alhambra, en què també seran presents els reis Felip VI i Letícia.

Tampoc se sabia del cert si el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, podria viatjar a Granada. No és la primera vegada que, en tractar-se d'un viatge de risc, el secret es guarda fins al final. Tot just aquest dijous al matí s'ha confirmat que el president ja hauria aterrat a Granada. Caldrà veure quines converses bilaterals tenen lloc i com s'acaba de dibuixar el futur de la UE amb un panorama tan complex sobre la taula.