El govern d’Israel, dirigit pel primer ministre Benjamin Netnyahu, ha aprovat un pla per al desenvolupament de les comunitats de l’oest del desert del Nègueb que, segons el ministre de Finançes, el colon ultranacionalista Bezalel Smotrich, busca “doblar la població” de les localitats situades a la perifèria de Gaza. La decisió del govern israelià es va aprovar durant el mes de juny, però una reunió del gabinet d’aquest dilluns ha aprovat de forma definitiva els paquets que finançaran les diferents línies d’ajudes per “enfortir Ashkelon i el Nègueb occidental”. Aquest mateix dilluns, i esperant aquest nou pas, el quibuts més proper a la Franja de Gaza, Nahal Oz, ha demanat al Tribunal Suprem de Justícia que la decisió del govern de repoblar les comunitats frontereres mentre encara dura la guerra no és apropiada i demana que es tombi per donar agència a les comunitats de la zona. “Mentre dura la guerra a Gaza i els ostatges es mantenen captius als túnels de tortura de Hamàs, és impossible viure una vida normal a 800 metres de la tanca fronterera”, afirma el lideratge del kibbutz.
Paquets de mesures per duplicar la població
En declaracions prèvies a la reunió del govern que ha aprovat els paquets de finançament per impulsar les mesures de reconstrucció i enfortiment de la zona, Benjamin Netanyahu ha assegurat que “obrirem i acollirem Ofaqim, Netivot, Meerhavim, Eshkol, Sahar Negev i Sdot Negev. Pretenem desenvolupar zones industrials, promoure centres d'innovació i recerca, i també establir la primera vila paralímpica d'aquest tipus a Israel per a atletes amb discapacitats”. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha recalcat que el projecte té el “potencial de duplicar la població en aquestes zones del país” i permetre crear el que es denomina “la zona perimetral” de Gaza. Les poblacions d’aquesta àrea, que rodeja l’enclavament, inclouen pobles i quibuts (comunitats agràries) que van ser les que més van patir els atacs dels milicians gazians el 7 d’octubre de 2023.
El paquet de mesures aprovat pel govern israelià es divideix en dues parts. La primera va dirigida a “l’enfortiment i desenvolupament” de la ciutat d’Ashkelon, i suposa una inversió d’uns 1.400 milions de xéquels israelians (uns 350 milions d’euros) per tal d’enfortir el sistema educatiu de la ciutat, desenvolupar infraestructures i promoure projectes culturals i esportius. La segona part del paquet, de 1.800 milions de xéquels (uns 455 milions d’euros), es desplegarà fins al 2029 a les comunitats frontereres i permetrà la construcció d’un complex agrotecnològic a Netivom, el desenvolupament de noves zones industrials i l’establiment de centres de recerca i esportius com una vil·la paralímpica que permetran atreure més població a la zona. Smotrich, el ministre de finances, descriu que els paquets suposen una “expressió de confiança” al “lideratge local que manté la línia amb força, responsabilitat i sionisme”. “No estem satisfets amb la reconstrucció: estem construint un futur més fort i segur, amb més residents i més esperança”, afegeix.
El quibuts més pròxim a Gaza vol tirar-lo enrere
La decisió del govern arriba després que l’exèrcit israelià estimés que “no hi ha amenaces immediates a la seguretat” dels civils que viuen en poblacions a la vora de la Franja de Gaza, dotze de les quals, incloent-hi Nahal Oz, el quibuts més proper a l’enclavament palestí, van ser aprovades per la seva repoblació en aquell moment. En resposta a aquella decisió, el Fòrum per les Famílies d’Ostatges i Desapareguts va dir que “si, pel que fa a la seguretat, no hi ha cap raó per la qual no s'hauria de tornar a viure a les comunitats frontereres de Gaza, aleshores no hi ha cap raó perquè la guerra entre Israel i Gaza continuï”. Ara, el quibuts de Nahal Oz demana al Tribunal Suprem de Justícia que tiri endarrere la decisió després de percebre que el govern no estava satisfent les seves necessitats.
“La petició reflecteix el desig que tothom a Nahal Oz té de tornar a una vida de productivitat i creixement. El primer pas cap a aquest objectiu final no pot ser forçat. Els residents haurien de tenir l'autoritat per decidir quan i com tornar a les seves cases en ruïnes per reconstruir-les”, diuen des del quibuts. Nahal Oz és geogràficament la població més propera a l'enclavament palestí, i el 7 d'octubre, terroristes liderats per Hamàs van atacar el quibuts durant hores. Quinze residents van ser assassinats i vuit dels 251 ostatges presos aquell dia provenien de la comunitat. La petició demana ampliar les condicions de residència temporal per als membres del quibuts (que van ser evacuats després dels atacs) fins que acabi la guerra a Gaza, "donada la proximitat del quibuts a llocs operatius al nord de Gaza, així com el trauma col·lectiu que porten els residents", afegeixen.