França ha reforçat aquest dimecres la seva lluita contra l'islamisme radical amb un projecte de llei que reafirma principis republicans com el laïcisme i facilita noves eines per garantir el respecte d'aquests valors. La seva adopció en el Consell de Ministres precedeix el seu tràmit parlamentari i s'ha fet coincidir amb el 115è aniversari de la llei de 1905 que va assentar la llibertat de culte i la separació entre l'Església i l'Estat.

"No és un text contra les religions ni contra la religió musulmana en particular. És una llei d'emancipació davant el fanatisme religiós", ha sentenciat el primer ministre, Jean Castex, en la presentació de l'esmentada llei en una roda de premsa.

En la conferència també han intervingut els ministres de l'Interior, Gérald Darmanin, Educació, Jean-Michel Blanquerm i Justícia, Éric Dupond-Moretti, deixant clara la importància que l'Executiu atorga a aquest projecte, avançat pel president, Emmanuel Macron, el mes d'octubre passat.

Neutralitat religiosa

La nova legislació imposa la neutralitat religiosa als treballadors dels serveis públics, protegeix aquests funcionaris de les pressions radicals i supedita la concessió de subvencions públiques que les associacions que les reclamin respectin els valors republicans.

Valors com el laïcisme, la igualtat entre homes i dones, la llibertat d'expressió o els drets de la infantesa, principalment a l'educació doncs la llei restringeix l'ensenyament a domicili per evitar adoctrinaments.

El projecte també penarà l'expedició de certificats de virginitat, estrenyerà els controls contra els matrimonis forçosos, que encara que ja estan prohibits afecten en l'actualitat unes 200.000 dones, segons càlculs de les ONG, i retirarà el permís de residència als polígams.

L'anomenat Projecte de Llei que Reafirma els Principis Republicans, llançat per evitar que les regles religioses prevalguin sobre les lleis nacionals, anava a dir-se al principi Llei contra el Separatisme i arriba en un moment de fortes tensions socials.

Contra el discurs de l'odi a internet

La decapitació el passat 16 d'octubre del professor de secundària Samuel Paty després d'haver ensenyat a classe caricatures de Mahoma va estendre al país el debat sobre la llibertat d'expressió o el dret a la blasfèmia i aquest nou text ho té en compte.

Els qui posin en perill la integritat física o psíquica d'algú mitjançant la difusió pública de les seves dades personals, professionals o familiars, com el va succeir Paty, rebran fins a tres anys de presó, o cinc si la víctima ostenta un càrrec o una missió de servei públic.

Així mateix, es dona més autoritat als delegats de Govern per suspendre decisions dels ajuntaments quan estimin que aquestes infringeixen les regles del laïcisme, com l'establiment d'horaris diferenciats per a homes i dones a les piscines.

"Protegir els valors de l'Estat és protegir la llibertat. Cal transformar la paraula en actes", ha recalcat el ministre de Justícia sobre un text que prova de no estigmatitzar a cap religió, però sobre el qual les autoritats han deixat clar que té com a enemic a l'islamisme radical.

Preocupació per l'auge de l'islamisme

Segons un sondeig de l'institut demoscòpic Via Voice encarregat pel partit governamental al novembre, el 88% dels francesos diu estar preocupats per l'auge de l'islamisme, i un 58% es considera fins i tot "molt preocupat".

França "no es defensarà replegant-se sobre si mateixa", ha afegit Castex en el llançament d'aquesta nova bateria de mesures, que en el seu mig centenar d'articles exigeix una transparència de finançament més important a les associacions religioses per evitar possibles ingerències estrangeres.

Entre els seus detractors d'aquesta nova llei hi ha el partit ultradretà Front Nacional de Marine Le Pen. "Constitueix un pas enrere del Govern davant l'islamisme. En renunciar a citar expressament aquest malament que rosega la societat francesa es condemna a si mateix a no combatre'l amb eficàcia", ha assegurat en un comunicat el vicepresident del partit ultra, Jordan Bardella, que ha titllat el projecte de llei d'insuficient.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat