El govern finlandès ha anunciat aquest dijous que allargarà "fins a nou avís" el tancament total de la frontera amb Rússia al tràfic de persones per impedir que el Kremlin torni a encoratjar l'arribada massiva de refugiats com a eina de desestabilització.
"Les autoritats finlandeses consideren que es tracta d'una situació a llarg termini. Durant la primavera no hem observat indicis que indiquin cap canvi substancial a la situació", ha afirmat en un comunicat la ministra finlandesa d'Interior, Mari Rantanen. Segons Rantanen, l'arribada de la primavera i la consegüent millora de les condicions climatològiques han augmentat les possibilitats que Moscou incrementi la pressió migratòria a la frontera comuna.
"Rússia té centenars i possiblement fins i tot milers de persones en zones properes a la frontera que poden ser transportades cap a Finlàndia de manera instrumentalitzada", ha assenyalat
A més de les cruïlles frontereres terrestres, el govern finlandès tancarà també l'accés marítim a la navegació d'esbarjo procedent de Rússia als ports de Haapasaari, Nuijamaa i Santio. A partir del 15 d'abril, només serà possible presentar sol·licituds d'asil en altres passos fronterers per al trànsit marítim més allunyats de la frontera i als aeroports internacionals del país nòrdic.
Què és la migració instrumentalitzada?
Segons el govern finlandès, la migració instrumentalitzada és un dels instruments amb què Rússia pot exercir pressió i debilitar la seguretat i l'estabilitat social de Finlàndia, i per això l'executiu està buscant alternatives per posar fi a aquest fenomen. El govern de Hèlsinki va finalitzar recentment la redacció d'un projecte de llei per combatre la migració instrumentalitzada que serà tramitada d'urgència a l'Eduskunta (Parlament).
Finlàndia va tancar de forma gradual els vuit llocs fronterers el novembre passat, després que la Guàrdia de Fronteres alertés d'un inusual augment del flux de refugiats procedents de Rússia que el govern va atribuir a un "atac híbrid" per part de Moscou. La frontera terrestre entre els dos països ha estat tancada al tràfic de persones –no al de mercaderies– des del 29 de novembre passat.
Augmenta la por dels països veïns de Rússia
A Estònia, el servei militar és un deure que tots els homes de 18 anys han de complir. Per a les dones, fer-lo és voluntari. Quan es va acabar la guerra freda i les relacions amb Rússia van millorar, el servei militar va quedar en un segon terme en molts països d'Europa. A Estònia no ha passat. Ara, després de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part del president rus, Vladímir Putin, el servei militar està tornant i expandint per Europa. En aquest sentit, insisteixen als aliats de l'OTAN a fer el mateix. Noruega ja ha anunciat que augmentaria el nombre de soldats reclutats, després que Dinamarca digués que ampliaria el seu reclutament a dones i també la durada del servei. Letònia i Suècia han reiniciat recentment el servei militar i Lituània el va recuperar després de l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014, tal com destaca la BBC.
Rússia mai no ha atacat un país dins de l'OTAN. Cal recordar que el pacte de l'Aliança és ben clar. Un pacte de defensa col·lectiva que significa que un atac a un membre consisteix en un atac a tots. Tres països de l'OTAN, Regne Unit, França i Estats Units, tenen cada un armes nuclears, igual que Rússia. Un fet que inquieta per un risc d'escalada del conflicte. L'aliança militar transatlàntica, ara un club de 32 membres, inclosos els nous membres Finlàndia i Suècia, celebra aquesta setmana el 75è aniversari.