Mentre creix el debat sobre el concepte de postveritat en les nostres societats, la fama de la jove mexicana Rubí i la seva petita comunitat rural de La Joya per una simple festa de 15 anys reflecteix el desconcert d'una opinió pública cada vegada més mediatitzada per les xarxes socials.

Resumint, l'anomenat fenomen Rubí va passar de ser la simple festa de quinze anys d'una mexicana anomenada Rubí a convertir-se en una gegantesca trobada de 30.000 persones per obra i gràcia de les xarxes socials -i encara sort, que a Facebook havien anunciat la seva presència 1,3 milions de persones-. La celebració va anar tan lluny que va acabar en tragèdia quan un dels assitents va morir durant una cursa de cavalls, un fet que dispara la reflexió sobre la importància de les xarxes socials a la societat actual.

De salt en salt

En declaracions a Efe, l'analista María Elena Meneses va considerar que "si aquest fenomen s'hagués quedat atrapat a les xarxes socials, allà s'hagués quedat, com a una cosa simpàtica, un fenomen propi d'internet."

El problema és que en aquest cas l'atenció "va saltar de les xarxes socials al mitjans tradicionals i va ser reprès per gent de l'espectacle, marques comercials i polítics oportunistes", detalla aquesta professora investigadora de Mitjans Digitals de l'Institut Tecnològic de Monterrey.

Juan Manuel Carreras, el governador de San Luis Potosí, l'estat del centre-nord de Mèxic on hi ha La Joya, es va apropar a la festa per regalar a Rubí llibres i una computadora. Hilario Ramírez, l'alcalde del municipi de San Blas, en l'estat occidental de Nayarit, va recórrer un trajecte per terra de vuit hores per obsequiar l'homenatjada amb un automòbil.

Crisi de credibilitat

Famós per la seva frase de "li vaig robar (a l'ajuntament), però poquito", Ramírez va aclarir als mitjans que va comprar el vehicle amb els seus diners i no el de l'erari públic. Només "la crisi de credibilitat en la ciutadania" respecte a la classe política -prossegueix Meneses- pot explicar aquests gestos.

Gestos com el del governador de l'Estat de Mèxic (limítrof amb la capital del país), Eruviel Ávila, "que no té res a veure" amb la jove però va aprofitar per regalar-li un cap de setmana en Vall de Bravo, destinació turística del territori que governa.

Més enllà del profit polític que li van treure alguns, per a Meneses la cobertura informativa de la festa revela també que "els mitjans tradicionals estan travessant per una tremenda crisi". "En el cas de Mèxic afecta sobretot a la televisió, que en veure que està perdent 'ràting' i que la conversa és a les xarxes socials, vol aprofitar aquesta classe de situacions" per continuar vigent, argumenta.

Una cosa rara

Amb això discrepava aquest dimarts al diari mexicà Milenio el columnista Álvaro Cueva, que veu "una cosa rara" en l'interès d'alguns a acusar aquestes empreses informatives de "distreure el sempre vulnerable poble de Mèxic de l'etern complot polític, econòmic i social en el qual viu".

Cueva va lamentar que "ningú no verifiqui les fonts ni les sàpiga interpretar" en referir-se a les versions que van apuntar dilluns que sis milions de persones van seguir l'esdeveniment via internet. L'objectiu -va denunciar- és que "es generalitzi la dada que Mèxic és un país d'estúpids" quan té "més de 119 milions" d'habitants.

Meneses matisa que "aquells que consideren que els mitjans de comunicació tradicionals són morts haurien de reflexionar", perquè el fenomen Rubí evidencia en realitat que "el que passa a les xarxes socials es pot quedar allà llevat que els mitjans tradicionals el recuperin".

La postveritat

I són precisament les xarxes socials, segons els experts, el vehicle ideal per a la postveritat, aquest neologisme referit a les circumstàncies en què els fets objectius influeixen menys a l'hora de modelar l'opinió pública que les crides a l'emoció i a la creença personal.

L'experta creu que "arribarà un moment en què els mitjans diguin també basta", surtin d'aquest "cercle viciós" i "es replantin a tot el món davant del desconcert que estan causant les xarxes". Sobretot perquè si allò de Rubí sembla una cosa innòcua, l'assetjament o el terrorisme troben terreny fèrtil en aquestes plataformes.

Meneses va instar a les empreses tecnològiques que les controlen "que retin comptes, transparentin els seus algoritmes, perquè viuen en una opacitat tremenda" i en casos com el dels Estats Units "han erosionat el poder", en al·lusió a les recents eleccions guanyades per Donald Trump. Va qüestionar així mateix l'anunci de Facebook de posar límit a les "notícies falses" perquè considera "summament greu que ara" els seus responsables vagin a ser "àrbitres de la veritat".