Milers d’aranyes han teixit una teranyina gegant que va deixar impactats els científics que van fer la troballa en l’anomenada Cova del Sofre, ubicada al canyó de Vromoner, en la frontera de Grècia i Albània, i de la que ara s’ha conegut la seva existència i l’anàlisi detallada d’aquest ecosistema únic després d’anys d’estudis. Es tracta de la teranyina més gran del món, una xarxa de seda que cobreix 106 metres quadrats de paret i dona refugi a unes 111.000 aranyes, de dues espècies diferents. El descobriment va tenir lloc l’any 2022, quan un grup d’espeleòlegs de la Societat Espeleològica Txeca explorava la zona i es va topar amb aquesta insòlita i esgarrifosa comunitat d’aràcnids, que van descriure com “extraordinària”. L’espeleòleg István Urák, de la Universitat Hongaresa Sapientia de Transsilvània, ha encapçalat diverses expedicions per estudiar en detall el fenomen, i recentment s’han publicat els resultats en la revista Subterranean Biology. És la primera vegada que s’observa aquestes aranyes formant colònies, un fet insòlit en la naturalesa. Però més que una colònia descomunal, es tracta d’un ecosistema únic, sulfídic quimioautótrofog, on la vida s’ha obert camí en condicions on semblaria que ho han de fer impossible, com una obscuritat absoluta i un ambient subterrani tòxic format per un aire dens de sofre, que és precisament l'aliment que permet la supervivència d’aquest ecosistema que els científics anomenen megaciutat aràcnida.
Aquesta cova té la seva entrada és a Grècia, mentre que les seves seccions profundes són a Albània. La teranyina s’estén al llarg de les parets d’un túnel estret i baix, en completa foscor, i s’assembla a una catifa enrevessada de milers de teranyines més petites en forma d’embut. La particularitat que també fa excepcional aquesta troballa és que dins d’aquesta colossal teranyina, que és una estructura única, conviuen dues espècies diferents d’aranyes que normalment serien rivals: la Tegenaria domestica (aranya domèstica comuna) i la Prinerigone vagans. La coexistència pacífica d’aquestes dues espècies en un mateix territori i teranyina, en un entorn de foscor total i aire carregat de sofre, és un fenomen molt inusual i únic, segons expliquen els investigadors. En concret, hi ha 69.000 exemplars d’aranya domèstica i més de 42.000 de Prinerigone vagans. Aquestes espècies són comunes en zones habitades per humans, però fins ara no se sabia que cooperessin compartint una única i enorme teranyina. De fet, en circumstàncies normals, una espècie d’aranya d’aquesta colònia seria presa d’una altra. Però a les profunditats, la foscor total sembla haver alterat els seus instints de caça, i s’han convertit en companyes en lloc d’enemigues. Els científics sospiten que aquesta convivència insòlita es deu a l’entorn particular de la cova. Les T. domestica, de més grandària, semblen ser les principals arquitectes de la xarxa, mentre que les més petites P. vagans actuen com a inquilines oportunistes.
“Totes dues són espècies de superfície que mai no s’havien descrit formant colònies, i l’evidència molecular suggereix que la població de la Cova del Sofre no intercanvia individus amb la superfície. Les anàlisis preliminars del microbioma de T. domestica també suggereixen que la població cavernícola d’aquesta espècie està aïllada de les poblacions de superfície i presenta una escassa diversitat microbiana”, assegura l’article. “La natura sempre ens pot sorprendre”, reconeix el professor István Urák, investigador principal de la Universitat Sapientia de Transsilvània. “Quan vaig veure la teranyina amb els meus propis ulls, vaig sentir una profunda admiració. És una cosa difícil de descriure amb paraules”.
El que alimenta aquesta vasta comunitat d’aranyes no són insectes que provenen de l’exterior, sinó espècies que neixen i completen el seu cicle vital dins de la mateixa cova. La seva principal font d’aliment són els mosquits quironòmids (que són inofensius i no piquen), que alhora s’alimenten de biopel·lícules microbianes, que són capes viscoses formades per bacteris oxidants de sofre. El sofre és un element vital per a tota la cova: un brollador de sulfur d’hidrogen que hi flueix crea un entorn ric en microorganismes, mosquits i els seus depredadors, les aranyes.
Els investigadors constaten que la troballa demostra la “plasticitat genètica” d’algunes espècies, que en condicions tan singulars poden desenvolupar unes capacitats d’adaptació a un entorn tan advers. Les anàlisis han demostrat que les aranyes de les coves tenen microbiomes intestinals diferents i fins i tot diferències genètiques en comparació amb els seus parents que viuen fora de la cova, cosa que suggereix que s’han adaptat a un entorn extrem on la foscor, un aire carregat de vapors sulfurosos i la humitat creen un micromón aïllat. El professor Urák subratlla la importància crucial de protegir aquesta colònia. Tot i que la cova es troba en territori de dos països, constitueix un fenomen natural únic que pot ajudar a comprendre com es desenvolupen i es comporten els animals en condicions extremes. “Creiem que coneixem el nostre entorn, però encara existeixen llocs que amaguen secrets inimaginables”, afirma Urák. “Aquest n’és un”.