Ningú s’ho esperava. La cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron són aficionats a Eurovisió i ho van refermar en l’última cimera de la Unió Europea als Balcans Occidentals. Els mandataris van admetre amb somriure còmplice i una picada d’ullet que havien votat per la cançó de Xipre en la final del festival, i van fer conjuntament una mena d’al·legat a favor del certamen europeu que, des del 1956, reforça la diversitat i la identitat europea a través de la música i on guanyar, per alguns països participants, suposa l’avantsala de la seva pertinença a la UE.

És el cas de Sèrbia, que va emportar-se l’edició del concurs del 2007. Un any després del seu triomf, els serbis van sol·licitar formalment la seva adhesió a les institucions europees i es van obrir les primeres negociacions amb Brussel·les. Ara que l’economia comunitària sembla que s’estabilitza, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Albània, Macedònia (del Nord) i Kosovo s’han convertit en una prioritat per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, sobretot amb l’ànim de controlar els moviments migratoris que passen pel territori balcànic, una de les principals portes d’entrada a Europa per als refugiats.

Turquia, país exeurovisiu

Turquia també va guanyar Eurovisió, l’edició del 2003, pensant que la seva victòria amb aires exòtics li obriria definitivament els braços de la UE. Tot i que la seva entrada a la Unió s’ha postergat indefinidament i que el país ja no participa en la competició musical perquè “Europa pateix un caos mental”, segons el mateix president turc Tayyip Erdogan, Ankara ha acceptat convertir-se en la duana particular del club europeu per contenir l’arribada de milers de persones que fugen de la guerra síria, a canvi de 6.000 milions d’euros i l’acceleració del procés de liberalització de visats cap al continent.

Una de les sorpreses de la passada sessió dels Sis dels Balcans va ser la bona sintonia entre Grècia i l'exrepública iugoslava de Macedònia, que van comparèixer de la mà per a anunciar la quasi superació del conflicte que els ha enfrontat prop de tres dècades pel nom oficial de l’antiga república iugoslava. Sembla que les Nacions Unides i l’intercanvi de punts entre les dues nacions a l’espectacle europeu ha fet brollar un diàleg prou sincer que resoldria aviat aquesta eterna disputa: una nova denominació, Macedònia del Nord, i el compromís grec de retirar tots els obstacles per a l’ingrés dels macedonis a la UE i l’OTAN.

No obstant això, França ha refredat les aspiracions d’aquesta conferència perquè encara li cal pair la ressaca de l’ampliació de la Unió a l’est. Sèrbia és, ara per ara, l’única aspirant que se sumaria al club europeu l’any 2025 si accepta la independència kosovar en un referèndum previst pel 2019. Més enllà del boicot de l’Estat espanyol, l’únic país de la UE que ha fet campana en la reunió balcànica per evitar topar-se amb Kosovo, la normalització de les relacions entre el bloc comunitari i l’ex-iugoslau s’ha materialitzat en una trobada i fotografia oficials, on serbis i kosovars hi han participat en el mateix nivell.

Kosovo a Eurovisió?

Kosovo, que celebra els seus 10 anys d’independència, havia previst competir al certamen europeu de la cançó en l'edició d'enguany. El territori té el suport del nucli dur de la Unió Europea de Radiodifusió per participar en el concurs, tot i el seu reconeixement internacional limitat, però la tornada de Rússia al concurs i els vets serbi i espanyol van impedir la seva estrena. Els kosovars hi debutaran quan Sèrbia ingressi a la UE o, a partir de l’any que ve, si la televisió pública kosovar assoleix aquest mes de desembre la majoria necessària en la pròxima assemblea de l’organització d’Eurovisió.

Els portuguesos, per la seva banda, han demostrat que en l’àmbit de la música i la política existeix una altra manera de fer les coses. Portugal ha fet escac a l’Europa de l’austeritat i a l’Eurovisió de l’ostentació. D’una part, la coalició d’esquerres que governa el país ha qüestionat des del 2015 l’ortodòxia econòmica imposada per Alemanya i ha aplicat un receptari propi que li ha permès reduir el dèficit, augmentar salaris i pensions i escapolir-se de les urpes correctores de la capital europea. De l’altra, el músic de jazz Salvador Sobral, guanyador del 2017, ha intentat retornar el festival als seus orígens humils.

Geopolítica musical

Hi ha edicions on es colen assumptes europeus de gran transcendència en forma de melodia. Algunes vegades, intencionadament per remoure consciències i buscar suports internacionals. Aquest any, França i Itàlia, amb la voluntat de promoure una política comuna de migració i seguretat, va traslladar des de l’escenari un record pels més de 14.000 morts en la ruta del Mediterrani central des del 2014, segons l’Organització Internacional de les Migracions, i per a les víctimes dels atemptats de París, Brussel·les, Niça, Berlín, Estocolm, Londres, Barcelona i Cambrils.

En altres ocasions, els països participants exposen els seus conflictes interns. Portugal va començar la Revolució dels Clavells de 1974 a Eurovisió. Els grecs van defensar musicalment la integritat territorial xipriota de la invasió turca el 1976. Espanya es va posicionar contra el Regne Unit en la Guerra de les Malvines el 1982 amb un tango. Del Maidan de Kíev a l’espectacle europeu, la Revolució Taronja va posar un punt final el 2005 a la relació entre Ucraïna i la mare Rússia. Israel va fer el burleta el 2007 sobre la jihad i l’alarmant programa nuclear de l’Iran. Geòrgia va denunciar el 2009 el neoimperialisme rus després de la guerra d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. Armènia va amonestar Turquia el 2015 pel genocidi armeni dels otomans 100 anys enrere. Ucraïnesos i russos van enfrontar-se el 2016 per l’ocupació de Crimea...

Aquest any, la competició, celebrada al maig, va ser segrestada evocant el rapte d’Europa. Israel es va disfressar de rosa minimitzant la violació sistemàtica dels drets del poble palestí i es va endur el certamen a Jerusalem, una capital només reconeguda pels Estats Units. Tot i que la UE és el primer soci comercial de l’Estat jueu, el bloc comunitari dona suport a la creació de dos estats per a solucionar el xoc entre palestins i israelians. Posats a fer, per l’any vinent, que la Terra Promesa convidi Palestina al concurs europeu.

D'aquesta manera, Eurovisió podria obrir un primer període de distensió en aquest conflicte internacional.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat