Aquest vespre els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea s’han reunit per ratificar l’acord amb Turquia que ha de permetre deportar refugiats a aquell país. Els 28 ja van assolir un preacord per deportar els refugiats el passat 7 de març, però en aquell moment, les traves que van posar alguns estats com Hongria, o altres països de l’est, va impedir firmar definitivament l’acord.

Deu dies més tard, el que podria haver sigut un tràmit s’ha acabat convertint en una nova jornada de llargues reunions d’alt nivell. El pacte ha encès totes les alarmes de les organitzacions humanitàries i de diversos grups que defensen els drets humans. A més, altres Estats, com Espanya, s’han sumat ara a la llista dels que arriben a la cimera amb una posició molt més critica que a principis de març. Mariano Rajoy assisteix a la cimera amb una posició consensuada per tots els grups del Congrés.

Busquen l'encaix legal

La reunió d’avui a Brussel·les ha de servir per trobar l’encaix legal d’aquest pacte, i trobar la manera de poder dur a terme les deportacions d’acord amb la llei. Els 28 podrien al·legar que com que la legislació internacional diu que tota persona que fuig d’un conflicte ha de demanar asil al primer país segur que trepitja, i aquest és Turquia, els refugiats es podrien quedar allà. Aquest, però, seria un punt conflictiu, ja que per dur-ho a terme, la UE hauria de declarar Turquia 'un país segur'.

A més de la legalitat, la UE s'ha de posar d'acord en dos punts més. En primer lloc, s'hauran de tenir molt en compte les concessions que es puguin donar a Turquia, ja que Xipre es podria plantejar vetar l'acord, a causa de les disputes que tenen els dos països. L'altre punt a debat és la data en què es farà efectiu. Es vol evitar donar massa temps per no generar un 'efecte crida' i que es produeixi una onada massiva de refugiats, però si la data fos massa propera, podria ser que no estiguessin tots els protocols preparats.

Quin era el preacord?

"Els dies d'immigració irregular cap a Europa han acabat". Aquestes eren les paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, que confirmaven un pacte entre els caps d'Estat i de Govern de la Unió, on es comprometien a col·laborar amb Turquia per rebaixar els fluxos d'immigrants cap a la UE.

El preacord firmat pels 28 assegurava que tots aquells que arribessin a les costes gregues de manera il·legal serien automàticament retornats a Turquia. Com a contraprestació, la Unió Europea es comprometia a donar a Ankara 3.000 milions d'euros per mantenir un asil de refugiats en aquest país de forma legal i acordada. És a dir, els refugiats es quedarien a Turquia però seria la UE qui es faria càrrec dels costos.

A més, la UE es comprometia a altres tipus de contraprestacions, més enllà de les econòmiques. En aquest sentit, el preacord preveia una agilització de la liberalització de visats als turcs que volguessin viatjar al vell continent, i també es comprometien a ajudar Turquia en el seu procés d'ingrés a la Unió. Això es faria amb l'obertura de fins a cinc nous capítols en el procés d'adhesió de Turquia a la unió dels 28.