El ple del Parlament Europeu ha donat aquest dimarts el vistiplau a la candidatura de Christine Lagarde per presidir el Banc Central Europeu (BCE), una vegada acabi el mandat de l'italià Mario Draghi el proper 31 d'octubre.

En un vot no vinculant, els eurodiputats han recolzat per 394 vots a favor, 206 en contra i 49 abstencions la candidatura de Lagarde, exdirectora gerent del Fons Monetari Internacional i exministra francesa d'Economia.

Lagarde ja havia superat una audiència davant de la comissió d'Assumptes Econòmics de l'Eurocambra el passat 4 de setembre, que va validar la seva candidatura amb 37 vots a favor, 11 en contra i 4 abstencions en una votació no vinculant després de gairebé tres hores de debat amb ella. La decisió final que col·locarà a Lagarde al capdavant del banc de l'eurozona la prendran els caps d'Estat i de Govern en la cimera europea d'octubre.

Lagarde no ha estat present davant del ple d'aquest dimarts, malgrat que havia estat convidada, i els eurodiputats van mantenir un debat sobre el paper del BCE en la política econòmica de la Unió Europea en la qual molts ponents van aprofitar per valorar la candidatura de la francesa.

Què opinen els partits?

El líder del Partit Popular Europeu en la comissió d'Assumptes Econòmics, l'alemany Markus Ferber, ha afirmat que el seu grup dona suport fermament a Lagarde i que sota el seu mandat el BCE haurà de comunicar millor la seva política monetària.

Per la seva part, l'eurodiputat socialista espanyol Jonás Fernández ha afirmat que donen suport a la francesa perquè "va apostar per mantenir una línia continuista" amb la tasca de Draghi "que ha aconseguit salvar l'euro en moments molt crítics" i, alhora, per revisar el marc de política monetària del BCE.

El líder del grup liberal a la comissió econòmica, l'espanyol Luis Garicano, també ha defensat la política del BCE en els últims anys i ha subratllat que els països de la UE "no estan fent la seva part". Més crítica amb Lagarde s'ha mostrat l'eurodiputada d'Esquerra Unitària Manon Aubry, que ha retret la seva absència a la candidata a la presidència del BCE i ha reclamat una política monetària "que serveixi a la transició ecològica i social".