Des de l'inici de les manifestacions massives a Hong Kong, a principis de juny, Pequín ha endurit significativament la seva retòrica i les seves tàctiques. En lloc d'abordar les causes de fons de la ira ciutadana, Pequín ha demonitzat els manifestants i ha amenaçat d’esborrar-los amb l’exèrcit.

La retòrica agressiva de Pequín, les campanyes de desinformació i les amenaces descarades han galvanitzat la resistència enmig del que ha esdevingut ràpidament una situació volàtil. La crisi no es dissipa. Ben aviat, la situació arribarà al moment decisiu.

Les protestes massives arrenquen en resposta a una polèmica llei d'extradició, que va ser vista com un pas més en l'erosió de l'autonomia de Hong Kong. Les manifestacions es van escampar ràpidament a causa de la indignació ciutadana per la violència policial i la manca de resposta del govern de Hong Kong.

En el fons d'aquesta crisi, però, hi ha un conflicte sobre la visió a llarg termini de la ciutat, sobre la seva ànima.

Promeses trencades

L’objectiu de Pequín és reforçar gradualment el seu domini sobre Hong Kong, amb l’objectiu d’assimilar la ciutat al sistema polític autoritari de la Xina continental i dominar la seva gent de la mateixa manera que a la resta del país. Alhora, molts hongkonguesos malden per resistir qualsevol nova intromissió de Pequín en les seves llibertats i estil de vida. Són dos objectius radicalment incompatibles.

En molts aspectes, aquest és un problema que Pequín s’ha buscat sol. El règim ha creat les condicions per a la crisi actual en no respectar sistemàticament el marc “un país, dos sistemes”.

Pequín s’ha fet enrere de les seves promeses, fetes abans que Gran Bretanya li lliurés la colònia, de mantenir intacte el sistema polític de Hong Kong fins al 2047. Els últims anys ha rebaixat el marc “un país, dos sistemes” interferint en la política, canviant la llei electoral i altres regulacions i influint en la societat civil de Hong Kong.

En fer-ho, ha provocat ressentiment, ha reforçat la identitat de Hong Kong i ha generat una cultura de resistència. Segons una enquesta recent, el percentatge de hongkonguesos que s’identifiquen com a xinesos és ara al punt més baix des del 1997, l’any del lliurament britànic.

Això preocupa el Partit Comunista Xinès. Com més s’allarguen les protestes, més es desafia la seva autoritat. Pequín no pot tolerar aquesta resistència.

L'estratègia polivalent

Els primers dies de protesta, Pequín va adoptar un enfocament de baix perfil, centrat en censurar les notícies de les manifestacions per a evitar que arribessin a la Xina continental. Aquest plantejament, però, es va canviar ràpidament quan el govern xinès es va adonar que les protestes continuarien i que necessitava mobilitzar l'opinió pública.

Quin objectiu té ara Pequín? A curt termini, acabar amb les molèsties liquidant les protestes completament, utilitzant la força si cal, com ja ha avisat diversos cops.

A més a més, segons el que s'ha vist les últimes deu setmanes de manifestacions, Pequín intentarà reforçar encara més el seu control polític sobre Hong Kong per posar en escac la resistència.

Per assolir els seus objectius immediats i a llarg termini a Hong Kong, Pequín ha posat en marxa una estratègia multifuncional. Les darreres setmanes permeten oferir una imatge completa d'aquesta estratègia:

1) En primer lloc, Pequín recolza amb fermesa les autoritats qüestionades de Hong Kong. Funcionaris xinesos han instat repetidament a la policia de Hong Kong a adoptar tàctiques més dures contra els manifestants, als que veuen com a criminals. La darrera setmana s’observa una escalada alarmant de la violència policial, que fa servir gasos lacrimògens i bales de goma més sovint.

2) Pequín també amplia la seva influència a Hong Kong per consolidar suports entre les elits proestablishment, empreses i altres “forces patriòtiques”.

La setmana passada, l’Oficina d’Afers de Hong Kong i Macau del Consell d’Estat i l’oficina d’enllaç de Pequín a Hong Kong van celebrar una reunió amb prop de 500 personalitats proxineses a Shenzhen, una ciutat prop de la frontera.

El missatge clau del govern xinès: estem completament darrere vostre; la vostra sort està lligada a la de Pequín. Això ha impactat immediatament sobre el terreny a Hong Kong, amb els multimilionaris de la ciutat “trencant el seu silenci” i demanant als manifestants que ho deixin estar.

Irònicament, Pequín i els seus aliats a Hong Kong mantenen una estreta relació amb les màfies del crim organitzat de la ciutat. Els darrers dos mesos, aquestes màfies han assetjat els manifestants en nom de Pequín per escampar la por entre els opositors.

3) Pequín ha intensificat els seus esforços propagandístics i de desinformació contra els manifestants i prova de presentar-los com els dolents de la pel·lícula, que treballen amb nefastos agents estrangers per fomentar les revoltes i perjudicar la Xina.

La gent de la Xina continental es creu aquestes mentides. L’èxit de Pequín en mobilitzar amb èxit l'opinió pública al continent dificulta que el govern afluixi per cercar algun compromís [amb l’oposició], sense que això vulgui dir que la Xina hagi donat fins ara cap senyal de compromís.

En tot cas, Pequín continua la seva guerra implacable per guanyar-se el cor i el cap dels ciutadans.

4) Pequín aplica mesures punitives per reduir el suport als manifestants. Per exemple, el govern xinès ha ordenat Cathay Pacific, la companyia aèria de Hong Kong, que impedeixi als empleats que participin en les protestes de treballar als vols que van a la Xina continental.

Així es transmet un missatge inequívoc: si doneu suport als manifestants us picarem bé el crostó, hi perdreu diners. Pequín continuarà aquesta política de càstig a les empreses de Hong Kong i internacionals que considera al “costat equivocat” de la crisi política.

5) Pequín intenta dissuadir les protestes, cada cop més intenses, amenaçant la seva ferma determinació d’intervenir amb la força si cal.

El govern xinès ha amenaçat reiteradament amb enviar les forces armades si les protestes surten de mare. De fet, en algun moment podria considerar que la situació demana una intervenció militar, malgrat els elevats costos que comportaria aquesta decisió.

Aquesta actitud de Pequín té com a objectiu enviar un missatge dissuasiu i és també part d’una campanya psicològica més àmplia contra els manifestants, encara que la situació no és al punt d’una intervenció militar imminent.

6) Malgrat el malestar, Pequín probablement accelerarà els seus esforços per integrar econòmicament Hong Kong a la part continental a través de projectes d’infraestructures. Els trens d’alta velocitat, els nous ponts i la cooperació econòmica són part d’aquest esforç a llarg termini. També endurirà del control sobre les institucions polítiques, el sistema judicial i els mitjans de comunicació de la ciutat.

Un problema a llarg termini

El moviment de protesta ha reforçat una idea important entre els líders xinesos: l’insuficient poder governamental, les llibertats civils i la debilitat percebuda porten a la pèrdua de control, la resistència i la inestabilitat social.

Tot plegat, només servirà per reforçar la resolució de Pequín d’afermar el seu control sobre Hong Kong, cosa que, al seu torn, provocarà més ressentiment i resistència dels hongkonguesos.

Pequín té a les seves mans un repte a llarg termini a Hong Kong. Per resoldre l'actual atzucac no n’hi ha prou amb tàctiques dures i agressives. Per molt que disgusti a uns i altres, Pequín i els manifestants han d’arribar a un compromís. Això queda ara mateix una mica lluny en l’actual entorn d’escalada de la violència, passions inflamades, nervis trencats i enduriment de postures a banda i banda.

Pequín, però, ha de reconèixer que la seva actuació sembra les llavors del conflicte futur, de la mateixa manera que les promeses trencades han portat a la situació actual.

Adam Ni és investigador especialista en la Xina al departament d'Estudis de Seguretat i Criminologia, de la Universitat Macquarie (Sydney, Austràlia). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.