Es trenca l'alto el foc entre Israel i l'Iran que havia anunciat aquesta matinada el president dels Estats Units, Donald Trump, i que suposadament hauria d'haver entrat en vigor aquest dimarts a les 6:00 h. Després d'una nit en què el foc creuat no s'ha aturat en cap moment, a primera hora d'aquest matí han sonat de nou les sirenes antiaèries a Israel per un nou atac amb míssils que atribueixen l'Iran. L'Exèrcit israelià ha donat ordre a la població per dirigir-se als refugis i ha desplegat la Força Aèria per interceptar l'amenaça. Tanmateix, l'Estat Major iranià ha negat que el règim xiïta hagi obert foc de nou, sosté que és "fals" i acusa Israel d'haver obert foc ells primer amb tres onades de míssils.
Després del presumpte l'atac iranià, el ministre de Defensa israeliana, Israel Katz, ha donat ordenat a les FDI que respongui "amb atacs d'alta intensitat" a la ruptura de l'alto el foc i ha assenyalat a "objectius al cor de Teheran", la capital del règim islamista. Per la seva part, el cap de l'Estat Major d'Israel, el general Eayl Zamir, ha asseverat que "davant la greu violació de l'alto el foc comesa pel règim iranià, atacarem amb força".
Trump havia anunciat ahir a la nit un alto el foc "total" entre Israel i l'Iran després de dotze dies d'intens foc creuat entre ambdues potències. Ho va fer a través d'un missatge en la seva xarxa social, en el qual va avançar que en unes hores la guerra "haurà acabat". "Aquesta és una guerra que podria haver durat anys i destruït tot l'Orient Mitjà, però no ho ha fet, i mai no ho farà!", va clamar Trump en el seu missatge, després del qual va insistir amb un altre més que la seva intervenció bombardejant els complexos nuclears iranians ha estat clau per a "unir a tots i tancar el tracte". Cap a primera hora del matí d'aquest dimarts, Trump ha refermat que l'alto el foc ja està "en vigor" i ha demanat a tots dos països —sembla que sense èxit— que ho compleixin.
Tot i l'anunci de Trump, les hostilitats han continuat al llarg de la matinada d'aquest dilluns. Contradient el president nord-americà, l'Iran ha assegurat en un primer moment que "no hi ha un acord sobre un alto el foc o un cessament en les operacions", en un missatge emès pel ministre israelià d'Exteriors, Abás Araqchí, a les seves xarxes socials. Després de l'anunci del president americà ahir a la nit, hi ha hagut un nou atac amb míssils sobre Israel que s'ha saldat amb la mort d'almenys quatre persones a Beersheva, al sud del país, i una altra vintena de ferits. Araqchí havia afegit, tanmateix, que obrien la porta a un cessament temporal del foc a partir de les 4:00 h de la matinada si Israel posa fi a la seva "agressió il·legal".
El govern israelià, per la seva part, sí que havia confirmat acceptar la proposta de pau de Trump. Així ho ha anunciat l'Executiu de Benjamin Netanyahu aquest dimarts a primera hora del matí en un comunicat, si bé avisaven que respondrien "amb fermesa" davant de qualsevol violació de la treva. Ben entrat el matí, el govern iranià ha acabat per confirmar també l'alto el foc —tot i les paraules inicials del ministre d'Exteriors— i ho ha venut com una "derrota del règim sionista". També havien avisat que les forces armades de l'Iran estaven preparades per a respondre davant de qualsevol nova agressió.
Dotze dies de foc encreuat
Israel va començar a bombardejar l'Iran la matinada del 13 de juny, davant dels avenços en el programa nuclear de la república islàmica i l'amenaça que considera que suposa per al país la seva manufactura de míssils balístics. També perquè consideren que el règim xiïta és darrere del grup islamista palestí Hamàs, que va atacar territori israelià en els atemptats del 7 d'octubre de 2023. Des d'aleshores, l'aviació israeliana ha castigat infraestructures militars i plantes nuclears com les de Fordó, Natanz i Isfahán, i també ha matat en atacs selectius diversos alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària iraniana i científics nuclears.
A l'Iran, les ofensives israelianes han causat ja més de 400 morts, segons l'últim recompte de les autoritats iranianes, dels que la majoria eren civils i almenys 54 eren dones o menors d'edat. A Israel, els atacs amb míssils en represàlia de l'Iran han matat 24 persones fins ara, tots civils, segons les autoritats israelianes.
El conflicte va entrar aquest diumenge en una nova dimensió després de la intervenció dels Estats Units, amb una sèrie de bombardejos contra les tres principals instal·lacions nuclears del país (Natanz, Isfahán i Fordo), amb l'objectiu oficial d'evitar que Teheran aconsegueixi fabricar una bomba atòmica. La república islàmica va dir davant de l'ONU que les forces armades del país seran les que decideixin "el moment, la naturalesa i l'escala de la resposta proporcional de l'Iran" al bombardeig nord-americà, que van anticipar tindrà "conseqüències eternes". L'Iran també va llançar aquest dilluns una amenaça contra Trump: "Tu has començat aquesta guerra, però l'acabarem nosaltres".