El Departament de Justícia dels Estats Units ha alliberat milions de documents sobre l’anomenat cas Epstein, en diverses tongades, culminant amb una gran publicació a finals de gener. Entre els documents desclassificats, en aplicació de la Epstein Files Transparency Act, una llei de transparència aprovada pel Congrés i signada pel president Donald Trump (la llei de transparència), inclouen més de 3 milions de pàgines de documents, a més d’unes 180.000 imatges i 2.000 vídeos vinculats al cas. Però una revisió exhaustiva de tot aquest material realitzada pel The New York Times ha constatat que no inclou una part dels arxius que fan referència a la denúncia d’una dona que va acusar a Trump i Epstein d’agredir-la sexualment quan era menor en els anys vuitanta. El diari assenyala que en els arxius falten justament els documents vinculats a aquesta denúncia antiga contra el president.
En els arxius fets públics, segons les investigacions del rotatiu, apareix només una referència molt breu, però The New York Times assenyala que, per la numeració de pàgines i altres indicis, faltarien més de 50 pàgines de material d’investigació de l’FBI relatives a aquesta acusació i que no s’han inclòs en els arxius fets públics. Altres mitjans han considerat que aquest forat precisament de la part dels documents que té a veure amb aquesta denunciant i Trump pot indicar un tracte de favor o, com a mínim, un tractament irregular de la informació delicada sobre el president. Els demòcrates de la comissió de la Cambra de Representants encarregada d’esclarir el cas Epstein, i de supervisar la manera com el Departament de Justícia està duent a terme l’alliberament de documents al qual està obligat per llei, també han denunciat la "desaparició" d'aquests documents.
Entrevistes de l’FBI obviades
The New York Times assegura que diversos memoràndums sobre el testimoni d’aquesta dona no apareixen en els arxius. Es tracta d’informes interns de l’FBI que recullen el contingut de les entrevistes fetes per l’agència arran de les denúncies presentades el 2019 per una dona que, després de la detenció d’Epstein, va assegurar haver patit agressions sexuals tant per part de Trump com del financer dècades abans, quan era menor d’edat. L’existència d’aquests memoràndums va sortir a la llum a través d’un índex que enumerava el material d’investigació vinculat al seu testimoni i que es va publicar oficialment. Segons aquest índex, l’FBI va fer quatre entrevistes relacionades amb les seves denúncies i en va redactar un resum de cadascuna. Tanmateix, el Departament de Justícia només va fer públic un d’aquests informes, el que descriu les acusacions contra Epstein. Els altres tres han desaparegut. Segons constata el diari, els documents fets públics tampoc inclouen les notes originals de les entrevistes que, segons l’índex, formen part del mateix expedient. El Departament de Justícia sí que va difondre anotacions similars en el cas dels interrogatoris de l’FBI a altres possibles testimonis i víctimes.
Les explicacions del Departament de Justícia
No queda clar, segons el rotatiu, perquè falten o s’han obviat aquests documents. El Departament de Justícia va afirmar en un comunicat enviat al Times dilluns que “els únics materials que es van retenir eren confidencials o duplicats”. En una nova declaració dimarts, el departament també va indicar que alguns documents podrien no haver-se fet públics a causa d’“una investigació federal en curs”. Els responsables, però, no van explicar directament per què no es van difondre els memoràndums vinculats a la denúncia de la dona. Segons afirma el rotatiu, dimecres a la tarda, el Departament de Justícia va anunciar en un nou comunicat que estava revisant la documentació publicada en relació amb l’índex. El departament va assenyalar que faria públic qualsevol document que s’hagués identificat de manera incorrecta durant el procés de revisió i que, d’acord amb la llei, hagués de ser difós.
El Departament de Justícia ja havia advertit que moltes de les informacions o “pistes” sobre Trump contingudes als arxius eren “sensacionalistes” i “falses”, i que, si haguessin tingut credibilitat, s’haurien utilitzat políticament fa temps. En comunicats públics, el mateix Departament subratlla que el fet que una al·legació aparegui en un document de l’FBI no implica que sigui certa, i qualifica diverses acusacions contra Trump d’“infundades”. Responsables del Departament també insisteixen que la Casa Blanca —és a dir, Trump com a president— no hauria intervingut en el procés tècnic de revisió i publicació dels arxius, i que s’han aplicat criteris legals per protegir les víctimes i les dades confidencials. Trump ha reiterat en diverses ocasions que no té res a amagar i que les acusacions vinculades al cas Epstein formen part d’un “muntatge demòcrata”, tot i que finalment va acabar donant suport a la llei que obliga a desclassificar els arxius.