L'extrema dreta a França no havia estat una amenaça electoral. Fins ara. N’hi ha prou fent una ullada als quioscos francesos aquesta setmana per palpar els nervis que hi ha a l’ambient. Les mítiques portades de Libération n’han estat un bon exemple. “Extrema dreta, un perill més que mai”, titulava el dijous. Dissabte, jornada de reflexió, optava per un joc de paraules (que només funciona en francès): “Soyez adroits, votez à gauche” (Sigueu intel·ligents, voteu a l’esquerra). També el director de Le Monde ho advertia des de l’editorial del divendres: “El rol del diari no és donar suport a un candidat. Però, davant del risc de l’abstenció, cridem tothom a votar i afirmem que les candidatures de Marine Le Pen i Eric Zemmour són incompatibles amb tots els nostres principis”. I la portada del setmanari Le Nouvel Observateur ho resumia: “Una elecció d’alt risc”.
Aquest és el terreny de joc. França va avui a la primera volta de les eleccions presidencials en un ambient d'alta incertesa. Aquests comicis són els que habitualment generen més interès i les enquestes preveuen una abstenció rècord, que arribaria fins al 30% dels electors. I les dinàmiques són les que són. El president Emmanuel Macron continua el capdavant, però s'ha anat desinflant i ha acabat demanant l'hora a l'àrbitre. En canvi, Marine Le Pen està més forta que mai, malgrat la divisió de l'extrema dreta, i és una amenaça real. I l'esquerra continua desapareguda del mapa, des que el 2017 el Partit Socialista va deixar l’Elisi gairebé per la porta del darrere. Així, segons les enquestes, l'escenari més probable és que es repeteixi la segona volta de fa cinc anys, Macron contra Le Pen, però amb una correlació de forces bastant diferent.
Observar la campanya d'Emmanuel Macron ha estat observar una no campanya. Va planificar-la amb un perfil baixíssim. El seu equip creia que li donava més rèdits fer de president que de candidat. Més encara sent el president rotatori de la Unió Europea i una mena de mediador entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski. Tan confiat estava que va rebutjar qualsevol debat, també a la televisió pública, i només ha celebrat un sol míting. I efectivament el rol de líder internacional li va servir per despuntar als sondejos al principi, però després va acabar sent un miratge. S’ha imposat un altre relat, el dels preus que no paren de pujar. I també s'ha imposat la imatge d'un president arrogant.
Avui el poder adquisitiu és la principal preocupació dels ciutadans francesos. És justament el que va fer sortir els armilles grogues a les carreteres fa tres anys. I ha estat el principal maldecap del quinquenni del president de la República. I li ha acabat explotant novament a la cara. No només això. L'única polèmica de la campanya ha estat seva: l’escàndol de la consultora privada nord-americana McKinsey, contractada per l’Elisi i amb una enorme influència, que està sent investigada per frau fiscal.
La dinàmica inversa a la de Marine Le Pen, que va començar la campanya amb un terreny de joc molt complicat: la fotografia amb Vladímir Putin de fa cinc anys al Kremlin. El 24 de febrer, dia de la invasió, la candidata del Reagrupament Nacional va haver de destruir milions de fulletons electorals on sortia justament aquesta imatge. Va sortir immediatament a rebutjar, sense ambigüitats, l’agressió russa a Ucraïna, que finalment no li ha passat factura. Al contrari, ha anat progressant enquesta rere enquesta.
El mateix que li ha passat amb la irrupció d’Eric Zemmour: allò que al principi li restava, al final li ha acabat sumant. La radicalitat de Zemmour ha servit per a blanquejar encara més la figura de Le Pen, que a la cartelleria electoral es presenta fins i tot com una “dona d’Estat”. A més a més, els analistes coincideixen que ha fet una campanya molt sòlida, fins i tot moderada, evitant les estridències. No li ha fet falta ni renunciar al seu programa ni a les seves propostes contra la immigració, que manté intactes. L’extrema dreta avui pot sumar un terç dels vots en conjunt.
O el que és el mateix: els dos candidats de l’extrema dreta poden sumar més vots que els sis de l’esquerra a les enquestes. L’únic d'entre els sis que té unes poques possibilitats de colar-se per sorpresa a la segona volta és l’esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, que ha anat progressant durant la campanya. En canvi, el Partit Socialista, amb Anne Hidalgo al capdavant, continua en caiguda lliure des de la seva sortida de l’Elisi. La política apadrinada per Pedro Sánchez i Ada Colau –que s’han mantingut en silenci aquestes setmanes– no passaria del 2%. El partit de François Mitterrand, Lionel Jospin o François Hollande no superaria el 2%.
Com tampoc no aixeca cap l’altra gran pota del sistema polític de la Cinquena República, la dreta gaullista: Valérie Pécresse, d'Els Republicans, podria quedar en cinquena posició, amb menys del 10% de vots. És simptomàtic que l’expresident Nicolas Sarkozy hagi evitat donar-li suport.
Abstencionistes i indecisos
Totes les enquestes durant la campanya electoral, i abans, assenyalen el mateix escenari: Emmanuel Macron guanyant el primer round i Marine Le Pen classificant-se per a la segona volta. En aquesta segona volta és on es complicaria més tot. El sondeig d'Elabe d'aquest divendres donava un 51% a l'actual president de la República i un 49%. S'ha reduït considerablement el marge: fa un mes, el mateix estudi pronosticava un coixí de dotze punts, de 61% contra 49%. Molt lluny encara queda el 66%-33% de les eleccions de fa cinc anys.
En l’escenari que surti de la primera volta hi jugarà un paper clau l'abstenció, que moltes enquestes situen en la xifra rècord (en una presidencials) del 30%. Altres sondejos mostren que un de cada cinc francesos decidirà el seu vot durant el cap de setmana. Els experts consultats assenyalen que la clau estarà en l'abstenció diferencial: qui es mobilitza o desmobilitza més.
És ja la tercera bola de partit de l'extrema dreta a França. El Jacques Chirac vs. Jean-Marie Le Pen de 2002 va ser un accident, fruit de l'alta abstenció. El 2017, malgrat haver treballat la classificació, ja es donava per descomptat que Emmanuel Macron derrotaria Marine Le Pen. Però, i el 2022? Totes les mirades estan ja posades en la segona volta, en el diumenge 24 d’abril. “Res és impossible”, deia Le Pen en el tancament de campanya a Perpinyà.