Els centres electorals al Líban han obert aquest diumenge les seves portes perquè els ciutadans puguin anar a votar als comicis parlamentaris, els primers en nou anys. Uns 3,5 milions de libanesos han estat cridats a les urnes des de les 07.00 hora local (04.00 GMT) fins a les 19.00 hora local (16.00 GMT) per elegir els 128 diputats entre els 700 candidats sota una nova llei electoral, aprovada el 2017, que estableix un sistema proporcional, però manté la divisió de l'electorat en funció de la seva religió.

El Líban és un mosaic de 18 comunitats religioses i es regeix per un sistema de repartiment de poder en funció de la confessió religiosa. La Presidència correspon a un cristià maronita, la direcció del Govern a un musulmà sunnita i la del Parlament, a un xiïta; alhora els 128 escons de la cambra es reparteixen en dues parts iguals de 64 diputats cristians i 64 musulmans.

Una de les conteses electorals més importants, pel lideratge de la comunitat sunnita, es desenvoluparà a Beirut, entre l'actual cap de Govern, Saad Hariri, i l'exprimer ministre Nayib Mikati. El Corrent del Futur, d'Hariri, va obtenir el grup polític més gran al Parlament a les eleccions de 2009, però no es pot preveure si el mantindrà, donada la floració de noves llistes i per la crisi oberta l'any passat amb la dimissió sorpresa, després revocada, del primer ministre.

Al nord del Líban, zona de majoria cristiana, es presenten tres candidats que, en funció dels seus resultats en les Parlamentàries, podrien postular-se com aspirants a la Presidència en un futur. El més destacat és Yebrán Basil, ministre d'Exteriors i gendre de l'actual cap d'estat, Michel Aoun; i s'enfronta al líder del grup nacionalista Forces Libaneses, Samir Geagea, i de la formació prosiriana Marada, Suleiman Franyie.

Més clara està la disputa en territori xiïta, on el duopoli que formen la formació política Amal i el partit-milícia Hezbollah, mantenen la seva hegemonia des de fa dècades i només són amenaçats per algunes petites famílies polítiques i candidats independents.

Els analistes no esperen grans canvis en la configuració del Parlament, avui controlat pel grup xiïta Hezbollah; la sunnita Corrent del Futur i la cristiana Corrent Patriòtic Lliure, del president Michel Aoun, les tres principals forces d'aquest sistema que reparteix quotes entre les diferents confessions religioses.

Per primera vegada, aquests comicis se celebren sota el sistema proporcional i amb vot preferencial sota la supervisió, entre d'altres, de la Unió Europea (UE).

Aquestes eleccions arriben després de tres prolongacions del mandat al Parlament, el 2013, 2014 i 2017, emparat per la inestabilitat política generada per la guerra a la veïna Síria.

Una vegada segellades les urnes, començarà el recompte que, segons el previst, conclourà abans de la matinada de dilluns