1. Reforma constitucional

Com a conseqüència de l’escalada de tensions entre el Japó i Corea del Nord al juny del 2017, el primer ministre Shinzo Abe va prometre una reforma constitucional per tal de modificar l’article IX de la Constitució del 1947. Aquest article exposa que el Japó no tindrà forces de terra, mar o aire així com cap altre potencial bèl·lic. És a dir, afirma que el dret a bel·ligerància de l’Estat japonès no serà reconegut i confia la seva defensa als Estats Units. Feta la llei, feta la trampa, però. Existeix una mena de policia militar reforçada, les Forces d’Autodefensa. Cal recordar que la Constitució es redacta després de la derrota de la II Guerra Mundial, a la qual el Japó s’hi va sumar amb l’atac per sorpresa de la base nord-americana de Pearl Harbor el 1941.

2. Shinzo Abe, reforçat

Tot i perdre sis escons a les eleccions generals de l’octubre del 2017, el percentatge de vots a favor del primer ministre Abe augmenta. El partit del govern va mantenir els dos terços dels escons necessaris per fer la reforma constitucional. En una enquesta del Yomiuri Shimbun, principal diari conservador i el més venut del país, el primer ministre en surt reforçat.

3. “Yankees go home”

Com a conseqüència dels accidents amb/de militars nord-americans a la Prefectura d’Okinawa, on es troba una de les principals bases militars dels EUA al país, la població i les autoritats regionals insisteixen al govern japonès que analitzi la necessitat de mantenir aquestes instal·lacions, una forma educada de demanar-los que marxin. Com a conseqüència de les queixes del Japó, l’administració Trump s’ha compromès a traslladar la base d’Okinawa entre el 2024 i 2029, decisió que explicita els acords ja signats per Obama i Abe el 2013.

Shinzo Abe, primer ministre japonès (Foto. Dominique A. Pineiro)

4. Aliances polítiques

El Japó ha enviat delegacions a Indonèsia i Myanmar per reforçar els vincles històrics amb polítiques de cooperació sobre infraestructures. Les relacions diplomàtiques amb Filipines també passen pel seu millor moment gràcies a un acord bilateral de cooperació per dotar les Filipines de tecnologies de la informació i comunicació. Amb Vietnam, les cambres baixes de tots dos països han establert una aliança per treballar en acords. Tot i les tensions militars amb la Xina, i per rebaixar-les, des del govern japonès es vol impulsar la “diplomàcia del futbol”, arran del 40è aniversari de l’acord d’amistat i pau entre ambdós països.

5. Expansió comercial

A principis d’aquest any, Shinzo Abe ha llançat una campanya diplomàtica visitant Bulgària, Romania, Estònia, Letònia i Lituània, on ha tancat acords comercials. Companyies com Toyota, Honda, Hitachi o Mazda han fet pactes arreu del món consolidant així la seva presència internacional. Kawasaki, per exemple, podria tancar un important contracte amb el metro de Nova York. A nivell macroeconòmic, per primer cop en set mesos hi ha hagut una millora econòmica en el consum privat i l’ocupació, que s’ha vist reflectit a la borsa de Tòquio, on el Nikkei, ha superat els 23.500 punts, xifra que no s’aconseguia des de setembre del 1991.

6. Expansió de les àrees d’influència

Des del 2015, l’esfera d’influència japonesa ha anat creixent. Corea del Sud, Índia, Xina, Vietnam, Laos, Filipines, Tailàndia, Cambodja, Malàisia, Rússia, Indonèsia, Estats Units, Canadà, Mèxic, Perú, Xile, Papua Nova Guinea, Austràlia i Nova Zelanda són països amb estrets vincles amb el Japó. Sense passar per alt les rivalitats entre la Xina, Corea del Sud i el Japó, les relacions diplomàtiques no s’han esquerdat. Aquest 2018, la Unió Europea serà un nou punt on expandir els interessos japonesos.

7. Aliances militars

La crisi nord-coreana ha servit perquè l’administració Abe hagi consolidat importants aliances militars amb el Canadà, Austràlia i els Estats Units, que són els seus principals aliats contra l’amenaça nord-coreana. Per altra banda, també col·labora amb l’Índia en tasques de formació de defensa costanera i ha tancat un acord amb els països bàltics per condemnar les proves nuclears de Corea del Nord. Tot i les tensions diplomàtiques amb Corea del Sud, l’amenaça nord-coreana els fa estrènyer vincles.

El destructor porta-helicòpters "Izumo" (Foto: Tenzan Nakajima)

8. El "JS Izumo” (DDH-183)

El 2015, el Ministeri de Defensa va flotar el destructor porta-helicòpters JS Izumo, el vaixell de guerra més gran fet al Japó des de la II Guerra. De fet, és el segon vaixell que porta aquest nom. El primer va servir gairebé cinquanta anys en diverses guerres fins a ser enfonsat el 1945 pels nord-americans. Tot i ser creat pel transport de tropes i emergència, el desembre del 2017 el govern va plantejar transformar-lo en un portaavions. Socialment, amb aquest buc passa com en la II Guerra amb el cuirassat Yamato, una bèstia de 72.800 tones de registre i 2.500 tripulants, que els japonesos, pel simple fet de tenir-lo, confiaven que venceria qualsevol enemic. Per enfonsar-lo, el 7 d’abril del 1945, calgueren 386 avions i l’impacte directe de vuit bombes i deu torpedes.

9. Reivindicacions territorials

Actualment el Japó manté dues reivindicacions territorials importants, una al sud amb la Xina, i una al nord amb Rússia. La primera disputa comença el 1895 quan el Japó es va annexionar administrativament les illes Senkaku o Diaoyu. Des del 1972, quan els EUA es van retirar de les illes, la Xina les reclama com seves i el Japó també. En el segon cas, la disputa comença el 1945, quan Rússia s’annexiona les Illes Kurils en una ofensiva militar poc abans d’acabar la Segona Guerra Mundial. Actualment, el Japó només reclama quatre de les illes, però en aquestes darreres setmanes, la instal·lació d’uns míssils russos a la zona ha tensat les negociacions entre ambdós països, que ja van per a 18 mesos. Les condicions que posen les delegacions nipones són cada cop més estrictes en tots dos casos.

10. Jocs Olímpics Tòquio 2020

Amb el mateix esperit que els Jocs de Tòquio del 1964, els del 2020 han de projectar el Japó arreu del món. El logotip oficial dels JJOO representa la més alta tradició japonesa, tant pel color blau com per l’estil del patró a quadres propi del Període Edo, considerat l'època daurada de l’imperi japonès.

Estàtua d'un pilot suïcida kamikaze al santuari de Yasukuni (Foto: Takashi Ueki) 

11. Visites al Santuari Yasukuni

Segons la tradició Xintoista, el Santuari Yasukuni, “santuari d’un poble pacífic”, és el lloc on reposen i habiten els esperits de tots aquells soldats que han mort pel Japó des del 1867. Tot i que entre aquests morts s’hi troben catorze criminals de guerra, també hi figuren els més alts comandaments militars japonesos de la II Guerra. El 2006, després d’anys de fer-ho de forma privada, el primer ministre Junichiro Koizumi va visitar el santuari oficialment per expressar el seu respecte als caiguts. El 2013, Abe hi va anar a pregar com a primer ministre. El 2016 hi van peregrinar la ministre de Defensa i altres alts funcionaris. El 2017 el primer ministre hi va destinar una important aportació econòmica.

12. Velles tradicions

El primer ministre va visitar a principis del 2018 el Gran Santuari d’Ise, el més sagrat del Xintoisme, una de les religions majoritàries del Japó. El 2016 el va visitar abans d’acudir a una reunió del G7. Aquestes visites no són poc polèmiques, perquè des de sectors de l’oposició assenyalen que incompleixen la Constitució, en semblar que es vol donar al Xintoisme el pes d’una religió oficial. 

Foto principal: bandera japonesa de la Segona Guerra Mundial