El Marroc podria estar a punt de trencar un dels seus sostres de vidre polítics més simbòlics: tenir, per primera vegada, una dona al capdavant del govern. La victòria del Partit de l'Autenticitat i la Modernitat (PAM) a les legislatives d'aquest dimecres ha situat Fatima-Zahra El Mansouri, alcaldessa de Marràqueix, ministra i una de les figures més poderoses del partit, en les travesses per succeir Aziz Akhannouch. Que això pugui passar en un país de majoria musulmana, amb una monarquia que conserva àmplies competències i on el poder polític continua fortament masculinitzat, dona a la possibilitat una càrrega simbòlica evident. Però el desenllaç està lluny d'estar decidit. El PAM ha guanyat les eleccions, però necessita aliats per governar i Mohamed VI serà qui nomenarà el futur cap de l'Executiu entre les files del partit vencedor. I El Mansouri no és l'únic nom sobre la taula, perquè per molts mitjans de comunicació marroquins el favorit és Fouzi Lekjaa, l'home del Mundial 2030. Però la possibilitat que el Marroc pugui tenir per primera vegada una dona al capdavant de l'executiu ja és històrica. Com també ho és l'abstenció que s'ha produït en aquestes eleccions: gairebé dos de cada tres electors inscrits no han anat a votar, en la participació més baixa de les últimes dues dècades. Així, els comicis han deixat dues imatges gairebé oposades: la possibilitat d'un canvi simbòlic al cim del poder i, alhora, una societat profundament allunyada de les urnes.
Marruecos cambia el tablero político: PAM arrasa, PJD resurge y la participación se desploma, ¿qué futuro espera al país? https://t.co/lZQRaDSpkC a través de @Atalayar_ #Marruecos #Elecciones @MarocDiplomatie @MoroccoNews @MejidX @RidouanOfficial @Mohamedlarbi123 @ouamoussi pic.twitter.com/LT8NWOTePS
— Atalayar (@Atalayar_) September 24, 2026
Un govern de coalició amb les peces canviades
El PAM s'ha imposat amb 97 dels 395 diputats, segons els resultats provisionals, i ara comença una negociació que haurà de desembocar en una coalició. El Reagrupament Nacional dels Independents (RNI), que havia guanyat el 2021 i ha governat aquests cinc anys sota la presidència d'Aziz Akhannouch, cau fins als 66 diputats. L'Istiqlal, tercer soci del govern sortint, n'obté 65. I el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), de referència islamista moderada, protagonitza una recuperació notable: passa dels 13 escons del 2021 als 54 actuals. Però hi ha una xifra que probablement explica millor l'estat d'ànim del país que el repartiment d'escons: només el 38,02% dels electors inscrits ha anat a votar. L'abstenció s'ha situat, per tant, prop del 62%, el nivell més alt des del 2007. El 2021 la participació havia superat lleugerament el 50%.
🇲🇦 Marruecos ha votado y las urnas han provocado un auténtico vuelco político.
— Lahcen Haddad, PhD (@Lahcenhaddad) September 24, 2026
🔻 El PAM, partido liberal de centro, es el gran vencedor con 97 escaños: 31 más que el RNI y 32 más que el Istiqlal.
🔻 El RNI, formación liberal y favorable al mundo empresarial que encabezaba el… pic.twitter.com/IZxEfcuiS4
La victòria del Partit de l'Autenticitat i la Modernitat (PAM) a les eleccions legislatives ha situat Fatima-Zahra El Mansouri, una de les figures més destacades de la formació, entre els noms que poden acabar ocupant la prefectura del govern. A més, dins mateix del partit hi ha una altra figura amb molt pes: Fouzi Lekjaa, ministre de Pressupostos i president de la Federació Marroquina de Futbol, que acaba de fer el salt a la política de partit i que també ha estat assenyalat com a possible cap de l'Executiu. La decisió final tindrà, com gairebé sempre en la política marroquina, un protagonista indispensable: Mohamed VI. L'article 47 de la Constitució estableix que el rei nomena el cap del Govern entre els membres del partit que hagi quedat en primera posició a les eleccions legislatives. Això significa que el càrrec correspondrà al PAM, però no necessàriament a la seva principal dirigent.
Qui és Fatima-Zahra El Mansouri?
El Mansouri, de 50 anys, és advocada, alcaldessa de Marràqueix i ministra d'Ordenació del Territori, Urbanisme, Habitatge i Política de la Ciutat en l'executiu sortint. És també la coordinadora nacional de la direcció col·legiada del PAM i una de les cares més recognoscibles del partit. No ha amagat que el PAM aspirava a dirigir el pròxim Govern. Durant la campanya va arribar a assegurar que no volia tornar a exercir de simple soci minoritari en un executiu encapçalat per l'RNI, el partit del fins ara cap del Govern, Aziz Akhannouch. La formació volia passar de ser la segona força de la coalició a ocupar-ne el centre. Les urnes li han donat aquesta oportunitat.
Ara mateix no hi ha base sòlida per dir qui dels dos, Fatima-Zahra El Mansouri o Fouzi Lekjaa, és el favorit per acabar ocupant el càrrec de cap de govern. El mateix PAM ha evitat decantar-se: Mehdi Bensaïd, membre de la direcció col·legiada, va afirmar abans de les eleccions que tant El Mansouri com Lekjaa podien aspirar al càrrec —i fins i tot que la llista de possibles candidats no es limitava a ells dos. Si Mohamed VI acabés designant El Mansouri, seria la primera dona que dirigeix el Govern marroquí. La mateixa possibilitat ja havia estat plantejada públicament dins de l'entorn del PAM abans de les eleccions.
Un partit amb fils que arriben fins al Palau
Per entendre fins on pot arribar El Mansouri també cal entendre què és el PAM. El partit va néixer el 2008 impulsat per Fouad Ali El Himma, company d'estudis de Mohamed VI al Collège Royal i un dels homes històricament més pròxims al monarca. Aquesta genealogia ha acompanyat el PAM des de la seva fundació i ha alimentat durant anys la percepció que és una formació especialment pròxima al Palau. No és un detall menor en un país on, malgrat l'existència d'eleccions i d'un govern parlamentari, la monarquia conserva un paper central en àmbits com la política exterior, la seguretat, la defensa i les grans orientacions de l'Estat. Per això una eventual arribada d'El Mansouri al capdavant del Govern seria històrica pel fet de ser dona, però no significaria una alteració de l'equilibri institucional entre Govern i monarquia.
L'altre nom: l'home del Mundial
Si El Mansouri representa la trajectòria política interna del PAM, Fouzi Lekjaa representa l'altre gran projecte del Marroc dels pròxims anys: el Mundial del 2030. Lekjaa, de 56 anys, és ministre delegat de Pressupostos des del 2021 i presideix la Federació Marroquina de Futbol, i de fet, ha estat la imatge del PAM a la campanya electoral. S'ha convertit en un dels homes forts de l'esport marroquí i en una figura central en el projecte amb què Rabat vol utilitzar el Mundial compartit amb Espanya i Portugal com a motor d'infraestructures, inversió i projecció internacional. La seva incorporació al PAM poc abans de les eleccions va disparar les especulacions sobre un possible salt a la prefectura del Govern. Ell mateix ha intentat rebaixar aquesta lectura, però el debat existeix i no hi ha cap indicació oficial que la decisió estigui presa.
Fouzi Lekjaa, presidente de la @FRMFOFFICIEL , gana peso político tras la victoria del PAM en las elecciones de #Marruecos https://t.co/Mspc37mKHm
— KARIM PRIM (@KARIMPRIM) September 24, 2026
També personifica bona part del programa econòmic del PAM. Durant la campanya ha defensat un model en què el sector privat assumeixi un protagonisme més gran en la inversió i la creació de llocs de treball, amb l'objectiu d'arribar a un creixement pròxim al 5%, reduir impostos sobre les rendes mitjanes i estimular l'ocupació.
Una victòria amb gairebé dos terços del país a casa
Però la possible primera dona al capdavant del govern no pot fer oblidar l'altra gran fotografia de les eleccions: la majoria dels marroquins inscrits no han anat a votar. La participació s'ha quedat en aproximadament el 38,1%, cosa que situa l'abstenció en el 61,9%, la més elevada en prop de vint anys. El PAM ha guanyat, doncs, unes eleccions que també evidencien la distància d'una gran part de la població respecte de la política institucional. Aquest desinterès resulta especialment significatiu en un país molt jove i on l'atur, el cost de la vida, l'accés a l'habitatge i la qualitat dels serveis públics han estat al centre de les preocupacions socials. Les eleccions també van arribar sota l'impacte de les protestes de la Generació Z, que van esclatar el 2025 i van posar al descobert el malestar d'una part important de la joventut marroquina. El moviment Gen Z 212, organitzat sobretot a través de les xarxes socials i sense una estructura política tradicional, va reclamar més inversió en sanitat i educació, millors oportunitats laborals i una reducció de les desigualtats.
Ceuta, una qüestió que no decideix només el Govern
La nova legislatura també haurà de gestionar una relació amb Espanya condicionada per Ceuta i Melilla, especialment després de la crisi migratòria d'aquest estiu. En aquesta qüestió, però, seria equivocat pensar que un eventual govern d'El Mansouri o Lekjaa disposarien de mans lliures per canviar la política marroquina. Rabat manté històricament la reivindicació sobre les dues ciutats, mentre Espanya defensa que formen part del seu territori. I és la monarquia, més que no pas el partit que guanya les legislatives, qui marca les grans línies de la diplomàcia marroquina. Això significa que el PAM pot tenir el seu propi discurs i els seus matisos, però les relacions amb Madrid i una qüestió tan sensible com Ceuta continuaran passant necessàriament pel rei.
La legislatura que conduirà el 2030
Sigui El Mansouri, Lekjaa o un tercer nom, el pròxim cap del Govern assumirà una legislatura excepcional. El Marroc es troba immers en una transformació accelerada d'estadis, aeroports, ferrocarrils, carreteres i ciutats de cara al Mundial del 2030. Aquest és el gran repte que haurà de gestionar el nou executiu: fer compatible el Marroc que vol exhibir al món el 2030 amb el Marroc que reclama avui més feina, millors hospitals, educació i oportunitats. Per primera vegada, una dona pot acabar sent l'encarregada de gestionar aquesta transició. Però abans, Mohamed VI haurà de decidir quin dels noms del PAM està en millors condicions per convertir la seva victòria electoral en govern.