Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i de Rússia, Vladímir Putin, han mostrat una posició conjunta contra els recents atacs d’Israel sobre l’Iran enmig de l'escalada de tensió que amenaça l’estabilitat de l’Orient Mitjà. En una conversa telefònica mantinguda la nit de dijous, ambdós líders han condemnat fermament les accions militars israelianes i mostren així la seva voluntat d'evitar el conflicte al qual Donald Trump està considerant entrar. Els mandataris dels dos països, que són clau pels Estats Units en matèria comercial i geopolítica, han destacat la necessitat urgent d'una desescalada militar i la voluntat de solucionar el conflicte per la via diplomàtica.
Israel i l’Iran són rivals històrics, i ni la Xina ni Rússia s'hi han posat mai entremig de manera directa. La Revolució Islàmica de 1979 va suposar el trencament de l'Iran de les relacions amb Israel i, durant dècades, el conflicte s’ha desenvolupat principalment a través de guerres per delegació, operacions secretes, ciberatacs i suport a milícies com Hezbollah al Líban o Hamas a Gaza —finançades i armades per l’Iran. Israel, per la seva banda, ha respost amb atacs selectius contra objectius iranians i assassinats de científics nuclears, buscant frenar el programa atòmic iranià, que percep com una amenaça existencial i que critica obertament des de fa més de trenta anys. Ara, l'atac d'Israel es vol justificar per la proximitat de l'Iran al “punt de no retorn” en el desenvolupament d’una arma nuclear, i el possible suport de Donald Trump passa per la premissa compartida d'“Evitar l'Iran nuclear costi el que costi”.
Xina i Rússia no volen sentir a parlar d'escalades militars (al Pròxim Orient)
Tant Xi Jinping com Vladímir Putin consideren que no existeix solució militar a la problemàtica de la nuclearització de l'Iran. El líder xinès ha subratllat explícitament que la prioritat absoluta ha de ser aconseguir un alto el foc immediat entre Israel i l’Iran, insistint que l’ús de la força no és la via adequada per resoldre disputes internacionals. Xi ha fet una crida als “grans poders” per contribuir a la calma i evitar una escalada que podria tenir conseqüències devastadores per a la regió. Putin, per la seva banda, ha reiterat la seva oferta perquè Rússia actuï com a mediadora en el conflicte, tot defensant que qualsevol solució ha de passar per la via política i diplomàtica. Ambdós líders coincideixen que la preocupació d’Occident pel programa nuclear iranià no pot ser abordada mitjançant accions militars, sinó a través del diàleg i la negociació.
El fet que els Estats Units estiguin considerant la possibilitat d’implicar-se militarment al costat d’Israel incrementa la importància d'aquesta declaració d'intencions dels dos gegants mundials. Tant la Xina com Rússia busquen projectar-se com a alternatives a la influència occidental i com a veus raonables que aposten per la desescalada i la resolució pacífica dels conflictes. Tanmateix, val la pena recordar que cadascú té els seus maldecaps: aquest divendres, Taiwan ha detectat la xifra més gran d'incursions d'aeronaus de guerra xineses en vuit mesos (46 en un dia), i Rússia continua discretament amb la seva “operació militar especial” a Ucraïna, que lentament va quedant en l'oblit. Així doncs, el to elevat de Trump s'entén tenint en compte que només tres dels nou països amb capacitat nuclear són membres de l'OTAN, i és per això Xi Jinping i de Putin es poden permetre fer volar coloms emetent innocents clams de pau.