L'estudi de la llengua hebrea s'ha disparat a la Franja de Gaza des de principis d'any, quan van aparèixer les primeres notícies que el govern d'Israel donaria 10.000 permisos per poder travessar la frontera i anar a treballar al país hebreu. L'àrab és cooficial a Israel des de l'any 1948, quan el país va obtenir la independència, com es pot veure en la retolació viària, però molta població desconeix aquest idioma i per tant en el terreny laboral es parla hebreu. 

Més tard els permisos van arribar als 12.000. El propietari d'un dels centres d'ensenyament de llengües, Ahmed Al-Faleet, ha explicat a Reuters que té uns 160 estudiants. "Aquests cursos permeten a qualsevol persona que obtingui un permís llegir rètols, documents escrits en hebreu i comunicar-se [amb els soldats] als punts de control israelians. Si un empresari només parla hebreu, permet que el treballador pugui tractar amb ell", ha detallat.

Però tot va quedar aturat dissabte passat, el dia de Shabat, quan Hamàs va llançar un coet des de Gaza, cosa que va provocar la resposta de l'exèrcit israelià. Des de llavors, els permisos estaven congelats, però avui s'han desbloquejat amb un increment de 2.000 persones més. "Després d'una avaluació de la situació de seguretat, aquest dimecres s'ha decidit incrementar la quota de permisos d'entrada atorgats a residents palestins de la Franja de Gaza amb finalitats de treball i comerç en 2.000 permisos addicionals", segons ha indicat un portaveu de la Coordinació d'Activitats Governamentals als Territoris (COGAT). El comunicat precisa que la mesura entrarà en vigor dilluns "sempre que la situació de seguretat a la zona es mantingui tranquil·la". Si s'implementa aquesta decisió, la xifra de permisos de treball per a àrabs de Gaza arribarà a les 14.000 persones.

A Gaza hi viuen uns 2,5 milions d'habitants, i té frontera amb Israel i amb Egipte. La franja no és considerada territori històric d'Israel i de fet el llavors primer ministre Menahem Begin la va voler cedir al president egipci Anuar el-Sadat, en els acords de pau bilaterals del 1978, però Egipte no la va voler. Alguns observadors apunten que va ser per la forta influència que hi tenien els Germans Musulmans, el grup integrista egipci creat el 1928 al país de les piràmides. Gaza va quedar d'aquesta manera sota control israelià, fins que el primer ministre Ariel Sharon va ordenar el 2005, amb el suport de la Knesset, la retirada unilateral de la franja. Hi va retirar tota presència permanent civil israeliana, i 25 assentaments jueus. Després de les úniques eleccions palestines que s'han celebrat, el 2006, Hamàs es va atorgar la victòria a Gaza i es va produir violents enfrontaments amb els partidaris d'Al Fatah, que els islamistes van guanyar.