La presidència de Donald Trump pot haver portat beneficis a l’economia dels Estats Units i, al mateix temps, pot ser que hagi estat desastrosa per a la política internacional.  També podria ser que les coses haguessin seguit un desenvolupament semblant sense ell.

Saber-ho ho sabrem quan el temps ens permeti tenir una perspectiva per veure-ho més clarament: en aquests moments, la qüestió Trump és cosa de passions i parers.

El que sí que podem dir sense dubtes, però, és que el pas de Trump per la Casa Blanca ha estat una benedicció, com un mannà del cel, per al Partit Demòcrata dels Estats Units i per als mitjans informatius d’arreu del món.

Especialment per als mitjans, perquè s'han trobat amb un enemic públic indiscutible, un autèntic dimoni com hom només en troba durant les guerres i al qual han pogut criticar sense limitacions. Quanta raó hi ha hagut en aquestes crítiques ho podrem analitzar… quan tothom l’hagi oblidat.

La passió ha amagat que el que és preocupant no és que un personatge com ell hagi governat el país, sinó que gairebé la meitat del seu poble s’hagi identificat amb ell

Tot això és tan evident que gairebé amaga l’aspecte més fosc del fenomen Donald Trump i que és la massa gegantina i frenètica dels seus seguidors, una massa que va mobilitzar i que encara mobilitza en un país que es considera el líder de les democràcies parlamentàries.

En altres paraules, la passió ha amagat que el que és preocupant no és que un personatge com ell hagi governat el país, sinó que gairebé la meitat del seu poble s’hagi identificat amb ell. És a dir, que el perill no és el dimoni, sinó els que el segueixen incondicionalment.

Esclar que, si hom repassa la història, tant dels Estats Units com de la resta del món, la d’ara i la de fa mil·lennis, el gegant no és la imatge del dimoni —o del mal— sinó de les masses que donen suport a ideologies i programes radicals i sense justícia. Són les masses les que han permès els genocidis, les guerres de religió, el racisme, l’estalinisme, el feixisme i altres bogeries —acabades en isme— o de qualsevol altra manera.

Això, però, és filar prim i millor deixar l’anàlisi per a filòsofs, historiadors i moralistes, perquè no és el lloc per a l’ambició dels polítics —ni dels periodistes que cerquen lectors, oients o espectadors.

Així que, en nom de polítics i periodistes d’arreu del món: moltíssimes gràcies, expresident Trump, i esperem que no torni, ni vostè ni els seus companys.