A les portes d'unes eleccions de mig mandat decisives per al futur polític de Donald Trump, les declaracions del fiscal general dels Estats Units, Todd Blanche, no conviden precisament a la tranquil·litat. El màxim responsable del Departament de Justícia va deixar oberta la possibilitat que el govern federal intenti impedir que un estat certifiqui els resultats electorals, malgrat que es tracta d'un procediment sobre el qual Washington no té autoritat. Preguntat pels periodistes el passat 22 d'octubre, segons recull la CNN, Blanche va admetre que es podrien imaginar situacions excepcionals, com ara un hipotètic "escenari apocalíptic", que motivessin una intervenció. "No és la intenció del Departament de Justícia, i mai és la nostra intenció, interferir indegudament en les eleccions o en el procés de certificació estatal, però dir que no hi ha cap circumstància en què ho fem mai, és clar que no ho diré", va assegurar. No és una qüestió menor als Estats Units, on la certificació dels resultats electorals ja va quedar marcada per l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, protagonitzat per seguidors de Trump.
El Departament de Justícia de l'administració Trump acumula una sèrie d'actuacions que han aixecat les sospites dels demòcrates, advocats defensors i altres crítics, que qüestionen tant el moment escollit com les motivacions polítiques que hi podria haver al darrere. Només durant aquest octubre, el govern federal ha presentat demandes judicials a Alaska i Califòrnia relacionades directament amb les votacions de dimarts, ha intensificat una investigació contra la congressista demòcrata Ilhan Omar amb un escorcoll al seu domicili i ha emprès diverses accions penals contra figures vinculades a antigues investigacions sobre Trump i el seu entorn. Entre aquestes, destaca la iniciativa fallida per imputar una antiga assessora de la Casa Blanca que havia testificat sobre els esforços del republicà per revertir els resultats de les presidencials del 2020.
La batalla d'Alaska
Tradicionalment, el Departament de Justícia ha estat prudent a l'hora d'iniciar actuacions judicials de gran transcendència política en les setmanes prèvies a unes eleccions. A Alaska, però, ha fet un pas en direcció contrària. El 22 d'octubre, Washington va presentar una demanda davant d'un tribunal federal per bloquejar preventivament la certificació dels resultats de la renyida cursa pel Senat si el republicà Dan S. Sullivan perd aquest dimarts davant la demòcrata Mary Peltola. El govern sosté que operadors demòcrates haurien promogut la candidatura d'un tercer aspirant, Dan J. Sullivan Jr., amb un nom gairebé idèntic al del senador, per confondre els votants republicans i provocar que donessin el seu suport al candidat equivocat.
La coincidència de noms, però, no és cap novetat a Alaska, un estat d'uns 740.000 habitants. Quan Dan S. Sullivan va aconseguir el seu primer escó al Senat, el 2014, l'aleshores alcalde d'Anchorage, anomenat Dan Albert Sullivan, concorria a les eleccions a tinent governador. Malgrat aquest precedent, el Departament de Justícia ha impulsat una intervenció judicial excepcional abans de la votació, fet que ha provocat una resposta demòcrata contundent. El Comitè de Campanya Senatorial Demòcrata ha qualificat la demanda de "farsa", destinada a "anul·lar la voluntat dels votants d'Alaska i robar unes eleccions".
La demanda ha topat amb l'oposició de les mateixes autoritats d'Alaska, un estat governat pels republicans, que han sol·licitat que es desestimi el cas. Els advocats de l'estat sostenen que el govern federal no té competències per intervenir en el procés electoral. "No tenen autoritat per intervenir en les eleccions estatals, i molt menys per donar suport a un candidat favorit", van argumentar fa una setmana davant la jutgessa federal Sharon L. Gleason. També han defensat que les paperetes ja permeten distingir de manera clara els dos candidats: el senador Dan S. Sullivan hi figura com a titular de l'escó i republicà registrat, mentre que Dan J. Sullivan Jr. apareix sense afiliació política.
20.000 vots qüestionats
L'ofensiva judicial de la Casa Blanca també ha arribat a Califòrnia, on el Departament de Justícia ha intentat qüestionar la validesa de milers de vots pocs dies abans de les eleccions. En aquest cas, l'executiu nord-americà va recórrer als tribunals per impedir que les autoritats californianes comptabilitzessin les paperetes de 20.000 electors, la ciutadania nord-americana dels quals qüestiona. La petició, però, va topar dimecres passat amb el jutge federal David O. Carter, que va rebutjar les acusacions de l'administració per manca de credibilitat i va assegurar que "violaven els principis constitucionals". Carter també va advertir de les conseqüències d'una intervenció d'aquesta magnitud: "Si aquesta sol·licitud d'última hora fos concedida, qualsevol dels partits podria provocar el caos per als seus propis interessos i interrompre el procés electoral".
Carter, nomenat durant la presidència de Bill Clinton, va anar més enllà en la seva resolució i va denunciar el caràcter excepcional de la iniciativa judicial. Segons el magistrat, mai en la història dels Estats Units "el govern federal, en vigílies d'unes eleccions, ha intentat coaccionar un govern estatal i local perquè abandonés els seus propis procediments electorals constitucionals i se sotmetés a la voluntat del poder executiu". També va advertir que, amb aquesta demanda, l'administració Trump pretenia que el tribunal "cregués que regna com a únic sobirà". Malgrat la contundència de la resolució, el govern nord-americà va anunciar immediatament que presentaria un recurs contra la decisió.
La resolució de Carter va suposar el segon revés judicial de la setmana per a Trump en el seu intent de frenar el recompte de vots a Califòrnia. Dilluns passat, un tribunal federal d'apel·lacions del Novè Circuit ja havia rebutjat una petició d'emergència del govern contra l'estat i el comtat de Los Angeles, en considerar que la situació d'urgència al·legada per l'executiu era "fabricada". Les decisions judicials van provocar la reacció del governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, que va acusar Trump d'intentar perpetuar-se en el poder: "El sistema legal del nostre país s'enfronta als intents autoritaris del president de mantenir-se al poder sense control ni oposició".
"Campanya d'intimidació política"
Als dos casos anteriors s'hi sumen els fets ocorreguts el passat 12 d'octubre a l'àrea de Washington DC. Agents federals van escorcollar el domicili de la congressista demòcrata Ilhan Omar, en el marc d'una investigació penal sobre els antecedents migratoris de la seva família i possibles irregularitats en la documentació d'immigració. Omar aspira a revalidar l'escó a la Cambra de Representants pel cinquè districte de Minnesota, un estat on més de 127.000 persones ja havien votat anticipadament en el moment del registre. La demòcrata d'origen somali creu que l'escorcoll és un intent de "perseguir rivals polítics i fer servir les forces federals de l'ordre com a arma" i denuncia que, després de "deu anys" de "mentides infundades i campanyes de desprestigi" per part del president, aquesta actuació representa "l'escalada més recent" d'una "campanya d'intimidació política" des del Despatx Oval. La congressista és un dels blancs habituals dels atacs de Trump, que també ha carregat reiteradament contra la comunitat somali de Minnesota; però, en aquest cas, ha assegurat que no hi va tenir "res a veure".
Tres setmanes després de l'escorcoll, el Departament de Justícia encara no ha revelat els detalls de la investigació. Dimecres passat, els fiscals van sol·licitar que es mantingués sota secret la documentació que va justificar l'ordre judicial, després que més d'una dotzena de mitjans de comunicació en reclamessin la publicació. Consideren que la petició és prematura perquè els investigadors encara examinen les proves confiscades al domicili d'Omar i no s'ha pres cap decisió sobre la presentació de càrrecs ni sobre les persones que podrien ser acusades. "Fer-ho públic tot ara posa en perill la investigació", va advertir Washington.
El vot per correu, blindat
Més enllà de les actuacions contra candidats concrets o dels litigis sobre el recompte a Califòrnia i Alaska, Trump ha obert un altre front que afecta el conjunt del sistema electoral nord-americà: el vot per correu. El president defensa que aquesta modalitat facilita el frau, permet manipular paperetes i dificulta la verificació de la identitat dels votants. Sota aquestes premisses, la Casa Blanca ha impulsat noves restriccions de cara a les midterm, entre les quals hi ha controls federals de ciutadania i exigències addicionals per al Servei Postal en la tramitació dels vots. Les mesures, però, han desencadenat una batalla judicial i les principals restriccions han quedat bloquejades. A més, Washington no ha aportat proves de frau electoral generalitzat i inclús el mateix Trump ha votat per correu en ocasions anteriors.
La disputa ha arribat fins al Tribunal Suprem, que a mitjan setembre va mantenir bloquejades les regulacions impulsades per Trump. L'alt tribunal va rebutjar la petició del govern de suspendre una decisió judicial anterior i va desfermar la ira del president, que ho va considerar una "gran pèrdua per als republicans". També va carregar contra els magistrats a les xarxes socials: "Aquest Tribunal Suprem està sent assetjat i persuadit per l'esquerra radical perquè prengui decisions que han fet retrocedir els Estats Units almenys 100 anys".
El cas havia aterrat als tribunals després que un grup d'estats governats pels demòcrates impugnés les mesures, que denunciaven com una ingerència federal en les seves competències electorals. Entre els responsables de la demanda hi havia la fiscal general de Nova York, Letitia James, que va celebrar la resolució del Suprem: "El tribunal ha protegit un dels nostres drets més fonamentals i inalienables: el dret a fer sentir la nostra veu a les urnes". James també va advertir que els canvis d'última hora haurien pogut "sumir les eleccions en el caos" i es va mostrar alleujada pel posicionament de l'alt tribunal. La decisió deixa així en suspens les restriccions de Trump per a aquestes midterm i situa al centre del conflicte una qüestió que va més enllà del vot per correu: fins on pot arribar el poder de la Casa Blanca per intervenir en uns processos electorals que la Constitució confia principalment als estats.