Aquesta ha estat una setmana especialment tensa i carregada d'informacions diverses relacionades amb la guerra a Gaza, l’ajuda humanitària, la situació a Cisjordània, el tiroteig a Washington i els ostatges retinguts per Hamàs. El conflicte, cada cop més complex, sembla més encallat que mai, amb escasses perspectives de solució a curt termini.
Les negociacions entre el grup islamista palestí Hamàs i Israel per un possible intercanvi de presoners han tornat a quedar paralitzades per manca d’acord. Aquesta situació ha provocat que la delegació israeliana, formada per membres de l’Exèrcit, el servei d’intel·ligència Shin Bet i l’oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu, abandonés sobtadament la taula de diàleg a Doha, segons ha informat a Efe una font egípcia propera a les converses.
Aquesta font, que ha volgut mantenir l'anonimat per motius de seguretat, ha explicat que els israelians van justificar la seva sortida pel bloqueig de les negociacions, deixant només personal tècnic a Qatar. La distància entre les dues parts continua sent molt gran: Hamàs exigeix el final de la guerra, la retirada de l’Exèrcit israelià de Gaza i l’alliberament dels presoners palestins com a condició per a l’alliberament dels ostatges israelians. Israel, per contra, rebutja aquestes demandes i reclama el manteniment de l’ocupació de Gaza, el desarmament de les faccions palestines i la sortida dels líders de Hamàs del territori, unes condicions inacceptables per al grup islamista.
Desplaçar massivament la població de Gaza
Aquest bloqueig en les negociacions s’ha agreujat arran de les declaracions de Netanyahu sobre el seu pla per desplaçar massivament la població de Gaza. Segons Hamàs, aquest anunci demostra que el primer ministre israelià vol reprendre la guerra un cop finalitzi qualsevol alto el foc temporal i aplicar el “pla Trump”, que implicaria el desplaçament forçat de la població de Gaza cap a altres països àrabs. Hamàs considera aquestes propostes com una mostra de la naturalesa criminal del mandatari israelià, a qui acusen de fomentar el genocidi per obtenir rèdits polítics.
Netanyahu, per la seva part, sosté que aquest pla només s’aplicarà un cop Hamàs hagi estat expulsat del territori i es pugui garantir la seguretat d’Israel. També ha defensat la creació d’una “zona lliure de Hamàs” al sud de Gaza on es distribuirà ajuda humanitària. Malgrat això, el ministre de Sanitat palestí ha denunciat la mort per fam d’almenys 29 nens i ancians en només dos dies a causa del bloqueig imposat per Israel.
“Palestina lliure” vs. “Heil Hitler”
En paral·lel, Netanyahu ha aprofitat un missatge en vídeo per condemnar l’assassinat de dos treballadors de l’ambaixada israeliana a Washington. L’atacant, que va cridar “Palestina lliure” després del tiroteig, ha estat vinculat per Netanyahu amb el nazisme, assegurant que aquest lema és l’equivalent modern d'“Heil Hitler” per a certs grups antisemites.
El primer ministre israelià també ha atacat durament França, el Regne Unit i el Canadà, que han amenaçat d'imposar sancions si Israel no atura l’ofensiva a Gaza i han expressat suport al reconeixement d’un estat palestí. Netanyahu els ha acusat de reforçar Hamàs i els ha advertit que estan “al costat equivocat de la justícia” si reben l’aprovació de grups que ell considera responsables d’actes terroristes.
Finalment, Netanyahu ha negat qualsevol intenció d’impedir l’arribada d’ajuda humanitària, assegurant que l’objectiu és alimentar la població civil i no pas els militants de Hamàs, unes afirmacions que contrasten amb les denúncies de les autoritats sanitàries palestines.
La pau: més lluny o més a prop?
Les negociacions entre Israel i Hamàs continuen en punt mort, amb les dues parts mantenint posicions irreconciliables i exigències difícils de conciliar. Mentre Hamàs reclama el final de la guerra, la retirada israeliana i l’alliberament de presoners com a condicions per avançar, Israel insisteix en la necessitat de garantir la seva seguretat a través del desarmament del grup i el control del territori. Aquest bloqueig es veu agreujat per declaracions incendiàries i plans unilaterals que generen encara més desconfiança.
Tot i els intents de mediació internacional i la pressió creixent de diversos governs perquè es posi fi a les hostilitats i es trobi una sortida política, la manca de voluntat mútua per fer concessions reals dificulta qualsevol progrés. En aquest context, la crisi humanitària a Gaza empitjora dia a dia, i l’absència d’acords concrets condemna la població civil a patir les conseqüències d’un conflicte que, de moment, sembla lluny de resoldre’s. La situació reclama responsabilitat per part de tots els actors implicats i un compromís sincer amb una sortida negociada. La continuïtat del conflicte només perpetua el patiment i allunya qualsevol esperança de pau duradora.