Els Estats Units van superar dimecres els 400.000 casos confirmats de coronavirus i les 13.000 morts, amb la malaltia cada vegada més estesa al llarg del país, però amb senyals d'estabilització en alguns dels principals focus.

Segons dades de la Universitat Johns Hopkins, a les 18.00 GMT d'aquest dimecres EUA acumulava 402.923 positius i 13.007 morts, que estan augmentant a un ritme proper als 2.000 per cada 24 hores.

Nova York continua sent el gran epicentre de la pandèmia amb més de 142.000 positius, molt a prop ja de les xifres d'Espanya, i amb 6.268 de morts, després d'un nou rècord de 779 en l'última jornada.

I les xifres reals, segons admeten les autoritats, són segurament molt pitjors, ja que no s'estan comptabilitzant els morts fora d'hospitals llevat que ja haguessin donat positiu prèviament. Només a la ciutat de Nova York, es creu que entre 100 i 200 persones poden estar morint cada dia a les seves llars amb Covid-19.

Les contínues sirenes d'ambulàncies que s'escolten en la Gran Poma i les imatges de cossos sense vida sortint dels hospitals rumb a improvisats dipòsits de cadàvers continuen il·lustrant el dia a dia per als residents, entre qui s'ha generalitzat l'ús de màscares o formes casolanes de cobrir-se el rostre.

Nova York aplana la corba

Les "bones notícies" són que la "corba s'aplana" a Nova York, segons va destacar aquest dimecres el governador de l'estat, Andrew Cuomo, que va explicar que les noves hospitalitzacions s'estan reduint de manera important i donant un respir al sistema de salut.

"Si el ritme d'hospitalitzacions continua baixant de la forma en què ho està fent, el sistema hauria d'estabilitzar-se en aquestes properes dues setmanes, la qual cosa minimitzarà la necessitat de capacitat extra que hem construït", va explicar en la seva conferència de premsa diària.

Cuomo va assegurar que les dades demostren que les mesures de confinament i d'aturada de l'activitat econòmica estan funcionant, però va avisar que les morts poden continuar augmentant durant els propers dies, a mesura que moren persones que fan setmanes que lluiten contra la malaltia.

El virus s'estén per tot el país

La veïna Nova Jersey, el segon estat més colpejat, acumulava aquest dimecres més de 1.500 morts -amb un nou màxim diari de 275- i s'apropava als 48.000 casos confirmats, però també començava a veure els primers senyals que els contagis poden estar començant a frenar-se.

Una cosa semblant passava a l'estat de Michigan, el tercer amb més casos, on les últimes xifres de Detroit -el principal focus- donen alguns motius per a l'optimisme.

Nova Orleans (Louisiana), Chicago (Illinois) o el sud de Florida continuen sent altres dels punts calents, mentre que les autoritats estan preocupades per l'evolució a la capital federal, Washington, on fins ara s'han registrat únicament uns 1.500 casos i menys de 30 morts.

Segons el principal epidemiòleg del Govern dels EUA, Anthony Fauci, aquesta setmana serà "dolenta" per al país en termes de morts, però s'espera que per a la pròxima comenci a veure's un canvi de tendència, la qual cosa no ha de portar a relaxar les mesures per limitar els contagis, segons va dir a la cadena Fox News.

Per respondre a la crisi, els EUA es fixen més i més a Califòrnia, un dels primers focus i amb una actuació molt decidida ha aconseguit limitar el nombre de casos, que se situen encara per sota dels 18.000 en un estat amb 40 milions d'habitants.

De cara al futur pròxim, una de les grans preocupacions és l'avanç del virus en comunitats rurals, que compten amb menys recursos sanitaris i, en general, poblacions més envellides, pobres i amb més problemes de salut.

Segons les autoritats, el coronavirus ha arribat ja a més de dos terços dels comtats rurals del país i un de cada deu han registrat morts.

Afroamericans i hispans, els més afectats

Ara per ara, la Covid-19 ha colpejat principalment a les grans ciutats i, dins d'elles, amb especial força a les comunitats afroamericanes i, una mica menys, a les hispanes.

En el cas de la població negra, ja des de l'inici d'aquesta setmana diversos estats venen donant el senyal d'alarma, amb Louisiana al capdavant, on un 70% dels morts són afroamericans, malgrat que únicament representen un terç de la població.

Les xifres de llocs com Illinois i Michigan també mostren que la comunitat afroamericana està sent afectada desproporcionadament per la malaltia.

Nova York, que amb el seu alt nombre de casos i una població molt diversa compta amb una mostra més representativa, va venir a confirmar la tesi aquest dimecres en oferir les seves primeres dades d'aquest tipus.

A la Gran Poma, els hispans són els més mal parats, amb un 34 % de les morts malgrat suposar el 29 % de la població, mentre que els negres representen el 28 % dels morts quan són el 22 % dels habitants.

Encara que les xifres no són tan marcades com en altres estats, les autoritats van anunciar mesures per respondre a aquesta disparitat: d'una banda l'estat augmentarà el nombre de tests entre les minories i per un altre la ciutat posarà en marxa una gran campanya d'informació i conscienciació en diversos idiomes.

Més mesures econòmiques

Davant de l'impacte econòmic de la pandèmia, el Congrés nord-americà analitzava aquest dimecres un nou paquet d'assistència amb més fons per a les petites i mitjanes empreses així com per als governs locals i estatals, tot just dies després que entrés en acció el pla d'estímul fiscal de 2 bilions de dòlars.

La suma total en discussió actualment entre republicans i demòcrates podria ascendir a 500.000 milions de dòlars, mentre que es preveu que aquest dijous es voti un altre fons addicional de 250.000 milions per a ajuts a les petites i mitjanes empreses, després que la partida precedent de 350.000 milions de dòlars s'esgotés davant de l'elevada demanda de peticions.