El partit conservador Kokoomus s'ha imposat aquest diumenge a les eleccions a Finlàndia amb un resultat molt ajustat, que ha obligat a esperar pràcticament fins a l'últim minut del recompte per conèixer el guanyador. Amb el 99,1% escrutat, el partit liderat per Petteri Orpo ha obtingut el percentatge més alt de vots, amb un 20,8% i 48 escons, per davant de la formació d'ultradreta Partit dels Finlandesos, amb 20% i 46 diputats, i dels socialdemòcrates de la primera ministra, Sanna Marin, que s'han endut un 19,9% dels vots i 43 escons. Els tres partits han lluitat fins al final de l'escrutini per aconseguir la victòria a les eleccions parlamentàries, que han tingut una participació del 71,9%.
La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, ha estat la primera a admetre la victòria del partit conservador, i ho ha fet quan encara no havia acabat l'escrutini dels vots. Marin, conscient que les eleccions podien posar en joc el seu càrrec, ha felicitat Petteri Orpo i ha assegurat que estaria disposada a formar una coalició. En aquesta línia, ha augurat unes negociacions difícils per formar govern, encara que s'ha mostrat confiada que s'arribarà a un acord. La suma dels blocs tampoc permeten a Sanna Marin continuar sent primera ministra i, per tant, tot apunta que haurà d'abandonar el càrrec.
Tot i no aconseguir la victòria, la dirigent socialdemòcrata ha expressat satisfacció amb els resultats obtinguts perquè el seu partit ha augmentat el suport popular i la xifra d'escons al Parlament. De fet, encara que han deixat de ser el primer partit polític de Finlàndia, han aconseguit millorar 2,2 punts respecte als anteriors comicis.
Per la seva part, el líder conservador Petteri Orpo ha celebrat la victòria i ha assegurat que obrirà "negociacions amb tots els partits per formar govern". "Crec que el poble finlandès vol un canvi", ha afirmat en conèixer els resultats.
Una jornada electoral amb normalitat
Prop de 4,5 milions de finlandesos han estat convocats a participar en unes eleccions on s'han presentat una vintena de partits i moviments polítics amb 2.424 candidats. En total, els ciutadans han hagut d'escollir els 200 diputats que compondran el pròxim Eduskunta, és a dir, el Parlament finlandès. Cap a les 9.00 hores s'han obert els col·legis electorals, repartits en 13 districtes, en una jornada freda i assolellada, que s'ha celebrat sense incidents. Després d'onze hores de votació, a les 20.00 s'han tancat les portes dels centres per procedir a fer el recompte de vots. Així mateix, més d'1,7 milions d'electors, equivalents al 40,5% del cens total, ja havien dipositat el seu vot anticipadament la setmana passada, utilitzant un sistema implantat el 1970 al país per afavorir la participació, que finalment ha estat del 71,9%. Aquestes paperetes, més el vot per correu procedent de l'estranger, s'han escrutat al llarg de la jornada i els resultats s'han publicat poc després del tancament de les escoles.
Ingrés a l'OTAN
A banda de posar en joc la continuïtat de la primera ministra, aquestes eleccions també han estat marcades per la sol·licitud d'ingrés a l'OTAN. Finlàndia és el país comunitari que comparteix més frontera amb Rússia i, després de donar suport a Ucraïna davant la invasió del Kremlin, prop del 80% dels ciutadans finlandesos s'han mostrat a favor d'entrar a l'Aliança Atlàntica. És per això que la campanya electoral ha estat marcada per la política exterior del país, amb els candidats abordant qüestions com l'ajuda militar a Ucraïna. A més a més, els comicis han despertat un gran interès internacional, a l'espera de saber si finalment Finlàndia serà acceptada a l'OTAN.