La comissària dels Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha demanat aquest dimarts a l’Estat francès “més respecte pels drets humans”, “no restringir excessivament la llibertat de reunió pacífica” i “suspendre l'ús de fusells llançadors de pilotes [de goma o d’escuma]”, en referència a la repressió dels “armilles grogues”. Només al desembre del 2018 s’han presentat 36 denúncies per ús impropi d’aquesta arma contra la gendarmeria francesa, segons Le Parisien. Fa un mes, un altre diari, Libération, comptava 69 ferits greus i 14 persones que havien perdut la vista en algun ull a conseqüència de bales de goma o d’escuma.

Són incidents semblants al que va afectar Roger Español, a qui una pilota de goma disparada per la policia espanyola li va llevar un ull l'1 d'octubre de 2017, durant el referèndum sobre la independència de Catalunya. Español era a la concentració al punt de votació de l'Institut Ramon Llull de Barcelona. El Consell d’Europa ha investigat aquest incident i altres similars a Turquia i a Ucraïna, segons Le Monde.

A Catalunya s'han judicialitzat dos casos més: el d’Ester Quintana, que va quedar bòrnia el 2012 pel tret d’un escopeter dels Mossos d’Esquadra, i el d’Òscar Alpuente, idèntic, el 2009. El jutge va absoldre els dos mossos acusats de les lesions a Quintana i també l’acusat pel cas d’Alpuente. Aquests casos van motivar que el 2014 es prohibís l’ús d’aquesta munició a Catalunya.

Dades de lesions

L’informe demana a París que revisi “tan aviat com sigui possible” els protocols d’ús d'aquestes armes i “en suspengui temporalment el seu ús”, diu, alhora que sol·licita dades més detallades sobre les lesions.

El Comissariat dels Drets Humans és una institució del Consell d'Europa (47 estats membres), amb seu a Estrasburg, que vetlla pel respecte dels drets humans i les normes democràtiques.

La comissària deixa clar que “condemna enèrgicament” la violència d’alguns “armilles grogues”, reconeix la complexitat de mantenir l'ordre “en un context de gran tensió i fatiga” i denuncia la violència contra la policia. Afegeix, però, que “la primera tasca dels cossos de seguretat és protegir els ciutadans i els drets humans”, i insisteix que no s'ha de permetre mai que la violència policial quedi impune.

Moderació policial i judicial

També demana a les autoritats judicials que “moderin” les detencions de manifestants in situ i les compareixences nocturnes dels arrestats. Alhora, manifesta la seva preocupació per les detencions preventives de manifestants que no han comés cap delicte i als que després no se’ls hi formula cap acusació. “Aquestes pràctiques interfereixen greument l'exercici de les llibertats de moviment, reunió i expressió”, diu l'informe, i “no poden esdevenir eines de vigilància preventiva”.

L’informe és força específic. Les autoritats han de vetllar que el manteniment de l'ordre en les manifestacions “respecti plenament el dret a la llibertat de reunió”. En aquest sentit, la prohibició administrativa d’una protesta “constitueix una greu pertorbació d'aquell dret”, com ho és també penalitzar als manifestants que es tapen la cara totalment parcial, encara que ho facin “sense cap raó legítima”.

El govern francès ha respost que mantindrà els llançadors de bales de goma i recorda que el Consell d'Estat considera que el seu ús és adient si les manifestacions estan marcades per “la violència voluntària, assalts, danys a la propietat i destrucció”. També justifica les detencions preventives en “la gravetat dels disturbis” i en que el Consell Constitucional ha admès que pot limitar-se la llibertat de moviments i reunió si es tracta de protegir l'ordre públic.