L'ombra de Donald Trump no només segueix planant pel Partit Republicà dels Estats Units, sinó que torna a créixer a les portes de les eleccions de mig mandat i a dos anys de les presidencials. Les primàries republicanes han estat una prova. Els candidats que comptaven amb el suport de Trump han estat els clars vencedors de les votacions internes del partit per escollir als seus candidats de cara a les eleccions vinents. 

El resultat de les primàries deixa clara la influcpencia que encara té l'exmandatari sobre el partit amb què es va decidir presentar a les eleccions de 2016. Part del partit li va girar l'esquena després de l'assalt ala Capitoli dels seus fanàtics l'any 2021. El temps passa i ara, les veus crítiques amb Trump paguen el preu en el si del Partit Republicà. Dels 10 representants republicans que van votar contra Trump el 2021, només dos optaran a la reelecció, a falta del que passi amb la representant per Wyoming Liz Cheney, a qui les enquestes situen darrere d'una contrincant recolzada per Trump a les primàries que se celebraran la setmana vinent.

Registre de l'FBI i eleccions de 2024

El resultat de moltes primàries dels republicans arriben només unes hores després que l'FBI escorcollés la residència de l'exmandatari a Mar-a-Lago, Florida. El passat dimarts, agents de l'FBI van accedir a la seva mansió per tal de buscar documents oficials i material classificat que Trump s'hauria endut de la Casa Blanca en lloc d'haver-lo lliurat a l'arxiu històric com exigeix la llei. No retornar o tractar amb poca cura documents oficials no és una acusació nova per Donald Trump. Tanmateix, el qüestionament continuu de la seva gestió, fins i tot de la mà dels seus aliats, no ha fet dubtar a l'expresident, qui ha aprofitat per tornar a presentar com la víctima de tot plegat:  "Aquests són temps foscos per a la nostra nació, mentre la meva bella casa de Mar-a-Lago, a Palm Beach, està sent assetjada, assaltada i ocupada per un gran grup d'agents de l'FBI", afirmava en un comunicat. 

L'escorcoll ha despertat la ira dels seus seguidors més fidels, els quals cada cop fan més soroll, coincidint amb les primeres insinuacions del magnat de la seva voluntat de tornar a ser candidat a la presidència l'any 2024. Des del juliol, l'entorn de l'expresident obria la porta a què aquest es tornés a presentar a unes eleccions. A finals del mateix mes, el mateix Trump va expressar obertament aquesta voluntat. "Vaig tenir molts milions més de vots. Potser ho vam haver de tornar a fer", va assegurar en el seu retorn polític a Washington per fer un discurs al centre de pensament conservador America First Policy Institute. El magnat tornava a un discurs que havia deixat de banda davant el gran fracàs de l'assalt al Capitoli: l'afirmació que en realitat va guanyar ell les eleccions de 2020.