La regió autònoma de Bougainville ha començat aquest dissabte a votar si vol convertir-se en el país més jove del món, en un referèndum en el que decideix entre una autonomia més gran o la independència de Papua Nova Guinea.
El referèndum no vinculant és part de l'acord de pau amb el govern papú subscrit el 2001 que va posar fi a més d'una dècada d'un conflicte armat que va esclatar el 1989 per les discrepàncies sobre les indemnitzacions per danys ambientals causats per una mina de coure australiana.
Més de 206.000 persones estan cridades a participar en la votació que durarà fins al 7 de desembre per decidir sobre el destí d'aquest arxipèlag del Pacífic, incloses unes 12.000 residents a Papua, les Illes Salomó i Austràlia, llocs on també s'habilitaran urnes.
La primera jornada va transcórrer sense incidents i amb una elevada participació de votants, que van anar als col·legis electorals lluint abillaments locals i banderes de la regió, va indicar el govern autònom en un comunicat.
Des de primera hora del matí, llargues cues de votants esperaven l'obertura dels col·legis, a Buka, la capital, on la Comissió del Referèndum va instal·lar algunes de les 800 urnes de plàstic segellades que utilitzarà en la votació.
En una d'aquests col·legis, el primer en votar va ser el president de la regió autònoma, John Momis, qui va agrair els esforços tant a Papua com a Bougainville per assolir un resultat "democràtic i acceptable per a ambdues parts".
"Espero que el meu vot contribueixi a l'esforç col·lectiu de la gent de Bougainville per assolir l'objectiu d'aquest llarg procés, que ha estat un esforç conjunt entre el govern nacional i el govern de Bougainville per aconseguir una bona sortida negociada," va dir Momis en una declaració publicada a la pàgina de Facebook del seu govern.
El president Momis votant. Foto: @AutonomousBougainvilleGouvernment.
"La d'avui és una ocasió crucial per al poble de Bougainville, hem esperat anys per a finalment exercir el nostre dret a determinar el nostre propi futur polític", va afegir el vicepresident regional, Raymond Masono al portal de la Comissió del Referèndum a la mateixa xarxa social.
Uns 250 observadors locals i internacionals seguiran les dues setmanes de votació, en la qual també s'han acreditat 650 apoderats dels dos governs i diversos grups d'interès.
La comissió va dir que no anunciarà cap resultat fins que hagi acabat l'escrutini, i espera que es pugui fer abans del 20 de desembre.
L'Institut Lowy australià creu que el suport a la independència assolirà el 75 per cent en virtut de la forta identitat ètnica a la regió, l'animositat heretada pel conflicte i l'actual fracàs del model autonòmic, que manté en mans del govern central la decisió sobre el gruix del pressupost.
D'imposar-se el sí, la independència de la regió -que seria la primera des de la del Sudan del Sud en 2011- quedarà supeditada a una negociació entre els governs autònom i papú, i a una votació en el Parlament papú, que tindrà la decisió final d'acceptar o rebutjar l'acord. Es tem que els papús rebutgin el resultat del referèndum i que torni a esclatar el conflicte.
La reclamació independentista va esclatar el 1989, quan els propietaris indígenes de les terres ocupades per la mina Panguna, operada per una subsidiària de l'angloaustraliana Rio Tinto, es van alçar en armes per discrepàncies amb la distribució de beneficis i pel seu impacte ambiental.
L'Exèrcit papú i empreses de seguretat estrangeres van intervenir en defensa dels interessos de la minera, la qual cosa va iniciar un conflicte que va causar 20.000 morts, a prop del 10 per cent de la població de Bougainville, i va desplaçar a unes 15.000 persones més a camps de refugiats i a les Illes Salomó, el territori més proper.
La regió autònoma -integrada per les illes de Bougainville, Buka i diversos atols- és cobejada per posseir un dels jaciments més rics d'or i coure del Pacífic, i actualment està en la mira de la Xina, que ofereix a la regió ajuda financera per a infraestructures i extracció de recursos.
Les reserves de Panguna, la mina que va encendre el conflicte armat i que va arribar a suposar el 40 % del PIB de Papua, han estat valorades en 58.000 milions USD (52.443 milions EUR).
Diverses mineres han mostrat interès a reprendre les operacions en el jaciment, inactiu des de l'inici del conflicte i del qual Rio Tinto va deixar de ser accionista majoritari el 2016, però el govern autònom ha ajornat aquesta qüestió fins després del referèndum.