El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha presentat aquest dimecres als 27 estats de la Unió Europea una proposta per utilitzar els beneficis derivats dels actius russos immobilitzats per rearmar Ucraïna. Segons ha detallat, un 90% dels ingressos es destinaran al Fons Europeu per la Pau, el que s'ha fet servir per enviar armes a Kíiv, mentre el 10% restant anirà directament al pressupost comunitari per impulsar la indústria militar ucraïnesa. El cap de la diplomàcia europea ha indicat que els beneficis generats pels actius russos congelats arriben als 3.000 milions d'euros anuals i ha demanat als 27 "una ràpida adopció de la proposta", que serà discutida pels líders europeus en la cimera que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les.
La comunitat internacional ha bloquejat 260.000 milions d'euros
Segons detallen fonts comunitàries, després que el document de la proposta no s'hagi fet públic, com és habitual en les iniciatives relacionades amb el règim de sancions, la UE té 210.000 milions d'euros en actius congelats del Banc Central de Rússia com a resposta a la invasió d'Ucraïna i aquests generen uns beneficis d'entre 2.500 milions d'euros i 3.000 milions anuals, depenent dels tipus d'interès. Segons els mateixos càlculs, la comunitat internacional ha bloquejat un total d'uns 260.000 milions d'euros, per la qual cosa al bloc comunitari hi ha més de dos terços dels actius immobilitzats del Banc Central de Rússia.
Malgrat la pressió d'Ucraïna i els Estats Units perquè la UE confisqui els actius russos congelats, el pla europeu només planteja utilitzar els beneficis dels actius del Banc Central de Rússia congelats perquè, segons les seves anàlisis jurídiques, no es pot canviar la titularitat dels actius. Així, la proposta europea es limita a fer servir els beneficis generats des del febrer, moment en què el bloc comunitari va establir el marc legal sobre aquests beneficis i el mecanisme per definir les obligacions dels depositaris centrals de valors. És a dir, moment en què la UE va acordar separar legalment aquests beneficis dels mateixos actius.
Dubtes legals
Sobre els dubtes legals de la iniciativa -el principal motiu que l'ha mantingut bloquejada fins ara-, fonts comunitàries defensen que "no hi ha riscos legals per a la UE" perquè les obligacions que s'imposen són a companyies europees i els beneficis generats pels actius congelats "no són propietat del Banc Central de Rússia". "Si hi hagués litigi sobre aquesta proposta seria inadmissible. Estem plenament convençuts al respecte", subratllen. Aproximadament el 90% dels actius russos congelats estan bloquejats a Euroclear, la cambra de compensació i liquidació amb seu a Bèlgica, que actua com a custodi.
Davant la possible inestabilitat financera que pugui provocar la iniciativa, fonts comunitàries apunten que la proposta ha estat debatuda amb el Banc Central Europeu i altres "actors" implicats. La institució monetària europea ja s'havia posicionat en contra de confiscar els actius russos i havia alertat dels riscos també d'utilitzar els beneficis generats.
Recursos disponibles al juliol
En cas que els 27 adoptin "ràpidament" la proposta, apunten fonts comunitàries, els recursos podrien estar disponibles al juliol i les transferències serien bianuals. Per adoptar la proposta es necessita la unanimitat dels 27 i les mateixes fonts mostren "confiança" que s'aprovi "ràpidament" malgrat la "complexitat de la iniciativa". El marc legal per als actius russos congelats i per definir les obligacions dels depositaris centrals de valors es va adoptar, indiquen, en un parell de mesos, per la qual cosa confien que aquesta proposta tiri endavant en aquest termini.
La distribució dels diners es revisarà "almenys" anualment, amb la primera revisió prevista per l'1 de gener del 2025. Això garantirà, indiquen fonts comunitàries, que l'assignació "evoluciona" depenent de les necessitats.