El balanç de l’agressió militar a Ucraïna per part de la Rússia de Vladímir Putin és enorme: més de 130.000 baixes militars ucraïneses i uns 7.000 civils ucraïnesos morts —és l’estimació de Foreign Policy (Política Exterior), la revista que llegeixen gairebé tots els diplomàtics i internacionalistes—, a més d’altres víctimes, com els 6.000 nens ucraïnesos segrestats, segons Kíiv. El Ministeri de Defensa d’Ucraïna calcula que han mort més de 150.000 soldats russos. A més, vides apart, el cost de la destrucció és incalculable. Aquesta guerra representa l’impensable, com deia el diari progre francès Libération en la portada del dia següent a la invasió. Què ve ara? A l’última Foreign Policy, Amy Mackinnon prova d’endevinar com serà Rússia quan s’acabi la guerra. Un dels escenaris probables, diu l’analista escocesa, és que “Rússia en surti pobre, bel·ligerant… i amb Putin al capdavant”. És tota una advertència esgarrifosa per als que, engrescats per les victòries de les Forces Armades d’Ucraïna en el camp de batalla, pensen que als russos se’ls hi esgotarà la moral o abaixaran els braços pels mals resultats del primer any de guerra.
D’aquí la importància de la trobada de deu minuts, aquest dijous, entre el Secretari d’Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, i el ministre d’Afers Exteriors de Putin, Serguéi Lavrov, a la reunió dels 20 països més poderosos del planeta, el G-20. És el tema que, oportunament, obre l’Ara i està desaparegut de la resta de portades, fora d’una columna a La Vanguardia i un racó a El País. Blinken va remarcar quatre punts a Lavrov, segons fonts nord-americanes: cal acabar la guerra; els EUA continuaran donant suport a Ucraïna; Rússia ha de reincorporar-se al tractat de control d'armes nuclears New START, i que cal alliberar Paul Whelan, un ciutadà nord-americà empresonat a Rússia. Enllà de tot això, el fet que Blinken hagi demanat de parlar amb Lavrov —els dos són— assenyala que els EUA volen obrir línies de comunicació al més alt nivell, un canal que els permeti alguna negociació. És un primer pas.
Els diaris, però, estan amb les seves cosiues locals, que si Ferrovial, que si el “Tito Berni”. No és que sigui irrellevant el cas Mediador, la trama corrupta organitzada per un exdiputat socialista malanomenat Tito Berni i un general retirat de la Guàrdia Civil, que vindria a ser una parella tan típica com el torero i la folclòrica. O la possibilitat que la multinacional espanyola Ferrovial pensi en traslladar la seu als Països Baixos, perquè la pàtria és la cartera, etcètera. Però una trobada de la magnitud que es va produir al G-20 té un relleu més notable per al futur i el benestar de les persones. Els diaris fins i tot han fet desaparèixer de la primera pàgina l’operació Catalunya, reflexe d’una altra mena de corrupció dins l’Estat espanyol, més sistèmica i permanent. Només El Periódico continua, com el poblet gal d’Astérix, resistint ara i sempre a l’oblit i manté el tema en un bon títol de portada, com feia aquest dijous. No és així a La Vanguardia ni a El País, els dos diaris que amb les seves primícies han revifat el tema. És una pena.
