Fa quatre anys, la victòria de Donald Trump fou tan sorprenent o més que la derrota de Hillary Clinton. Ara ningú no s'estranyarà si l'actual president revalida mandat, encara que la situació actual és diferent i aquest escenari és poc probable d'acord amb les enquestes. Es planteja, per tant la qüestió: Quina política desenvoluparà el president Biden després d'una eventual victòria demòcrata?
Abans resulta oportú preguntar-se si Trump acceptarà un resultat desfavorable. El mateix inquilí de la Casa Blanca ha afavorit aquesta hipòtesi apuntant una hipotètica "tupinada" electoral via vot per correu, que ha qüestionat sempre tota la campanya i no fa gaire a Florida, després de votar al seu col·legi electoral.
També el Vicepresident Mike Pence va evitar respondre directament una pregunta referent a l'acceptació dels resultats i va manifestar, durant el debat amb la candidata Kamala Harris, que "si tenim eleccions lliures i justes, sabem que tindrem confiança, i crec en el meu cor que el president Trump serà reelegit per quatre anys més".
Diferència significativa
Si es complissin els pronòstics de les enquestes, Biden rebria 311 vots electorals deixant-ne 227 a Trump. És una diferència prou significativa com per fer desistir Trump de qualsevol intent d'impugnació i, a més, el Partit Republicà difícilment li prestaria cobertura si persistís en el seu afany de refutar aquest resultat. Diferent situació es plantejaria amb l'escàs marge d'un grapat de vots entre ambdues candidatures a favor del demòcrata.
Existeix un tercer escenari: Trump resulta vencedor la nit electoral però és derrotat en del recompte dels vots per correu. Els previsibles aldarulls –enfrontaments?– al carrer que, desgraciadament, es produiran, sigui quin sigui el resultat, d'acord amb la polarització de la societat nord-americana, podrien assolir un caire tràgic. Thomas Friedman, columnista de The New York Times, tres Premis Pulitzer, va dir en una entrevista que "Si Trump guanya hi haurà una guerra civil de baixa intensitat".
Joe Biden en campanya
Els reptes de Biden
Assumint que tot transcorre sense deplorables sobresalts i el 20 de gener de 2021 Joe Biden jura el seu càrrec davant el Capitoli, el nou president haurà d'afrontar una sèrie de reptes tant en política interior com internacional.
Unitat. A la passada Convenció Demòcrata de Milwaukee, a l'agost, Biden va perfilar el leitmotiv de la seva campanya: recuperar la unitat i el sentit de nació dels seus conciutadans. "Aquest no és un moment partidista. És un moment americà", va afirmar. Indubtablement, aquest serà el seu primer i més important objectiu. En absolut ho tindrà fàcil, fins i tot guanyant el Senat i la Cambra de Representants, atesa la trèmula situació que viu el país.
Coronavirus. També de forma peremptòria haurà d'abordar la pandèmia posant en marxa mesures ja per ell anunciades com l'ús de la mascareta en públic, fer proves gratuïtes a tothom o contractar 100.000 rastrejadors.
Economia. Superats aquests esculls de naturalesa, esperem, puntual, haurà d'afrontar qüestions econòmiques i socials. L'economia nord-americana sempre corre d'acord a la seva pròpia dinàmica. A Wall Street no preocupa una hipotètica victòria de Biden, encara que Trump sigui el seu candidat. No obstant això, reduir la taxa d'atur, que avui s'ha enfilat al 8%, i recuperar el PIB del previsible descens de 4 punts el 2020, seran qüestions que marcaran poderosament el seu mandat. També la política impositiva serà un altre cavall de batalla, sobretot si finalment augmenta la pressió fiscal com ha deixat entrellucar.
Emigració. Tot apunta que la seva política social serà radicalment diferent a la de Trump pel que fa a emigració i sanitat. Ja ha avançat que regularitzarà 11.000.000 d'indocumentats i s'ha compromès els primers 100 dies a "revertir immediatament les polítiques cruels i sense sentit de l'Administració Trump que separen als pares dels seus fills a la nostra frontera".
Sanitat. La derogació del sistema d'assistència sanitària Obamacare proposada originalment per Donald Trump va quedar en res. El marge d'actuació d'una presumpta nova administració dependrà dels suports que aconsegueixi al Congrés.
Barack Obama i Joe Biden al despatx oval
Relacions internacionals. La diplomàcia nord-americana sempre ha fet via sense grans sobresalts pel canvi d'administracions. Certament, aquests 4 anys, Trump ha sacsejat el mapa geopolític, però a priori no resultarà complicat suturar la ferida oberta amb els seus tradicionals aliats europeus –recordem el suport al Brexit, la insolència en les mesures conjuntes respecte a la cursa nuclear a l'Iran, o el rebuig de l'Acord de París en mesures mediambientals subscrit per Obama—.
Serà precisament l'Iran –sense oblidar Rússia, Corea del Nord, o la Xina– l'assumpte més complex. El recent acord de normalització de relacions afavorit pel president entre Israel, d'una banda, i Bahrain i els Emirats Àrabs Units per una altra, dissenya un nou i fins a ara desconegut escenari al món àrab.
Aquest innegable èxit de Trump marcarà el camí de la diplomàcia nord-americana al món àrab. Aràbia Saudita, enemic tradicional de l'Iran, és un protagonista que no pot ser ignorat al reconduir les delicades i complexes relacions amb el règim dels aiatol·làs.
A Sud-amèrica, finalment, res no fa preveure que s'alterari la política respecte a Veneçuela, encara que la irrupció de governs d'esquerres, com ja ha passat a l'Argentina i Bolívia podria dibuixar un nou panorama. Una cosa diferent se suposa que passarà respecte de Cuba, segurament continuista amb la política de Barack Obama; tot apunta a una política rupturista amb els postulats de l'actual administració.
José Antonio Gurpegui és Catedràtic d'Estudis Nord-Americans, Universitat d'Alcalá. Publicat originalment a The Conversation.