L'ultranacionalista Partit Liberal (FPÖ) entrarà al govern d'Àustria després de tancar un acord amb el Partit Popular (ÖVP, democristià).

Aquest acord no només reflecteix el gir a la dreta fet per la república alpina en les eleccions del passat 15 d'octubre. Reflecteix també els temps difícils que corren a les democràcies occidentals, que normalitzen governs de partits ultres o amb la seva participació, com a Polònia o a Hongria i, ara, a Àustria. El nacionalisme populista és també un seriós competidor a França (el Front Nacional de Marine Le Pen); a Itàlia (Lliga Nord) o a Alemanya (AfD), països on marca l'agenda política.

El FPÖ, sorgit d'una formació fundada el 1949 per antics nazis, ja va entrar en una aliança de govern amb l'ÖVP el 2000, quan el partit el liderava Jörg Haider. L'arribada dels ultres al poder va generar llavors una onada de protestes dins i fora del país, i fins i tot la Unió Europea imposà sancions diplomàtiques a Àustria.

Tanmateix, aquesta vegada no s'esperen reaccions tan fortes, entre altres raons perquè ha canviat el panorama polític a Europa i a nivell internacional amb l'avenç d'altres formacions ultres a nombrosos països.

Canvi de rumb

"El 15 d'octubre, els austríacs van elegir un canvi de rumb", s'ha justificat Sebastian Kurz, líder de l'ÖVP, ministre d'Exteriors sortint i futur canceller federal. El nou gabinet compta amb 113 dels 183 escons del Parlament. Substituirà la coalició de socialdemòcrates i democristians en el poder els últims deu anys.

Als seus 31 anys, Kurz (a la dreta de la foto) es convertirà en el cap de Govern més jove d'Europa. Heinz-Christian Strache (a l'esquerra), cap del FPÖ, serà el pròxim vicecanceller.

Kurz ha destacat tres objectius principals del programa: reduir impostos, impulsar l'economia i combatre la immigració il·legal per "millorar la seguretat" del país.

El preu que paguen els democristians és alt: els ultranacionalistes dirigiran els ministeris de l'Interior, Defensa i Afers Exteriors.

El Partit Socialdemòcrata (SPÖ) del canceller federal sortint, Christian Kern, i altres opositors al nou govern han advertit d'una concentració "problemàtica" de poder en mans dels ultranacionalistes.

"El partit populista de dretes seria la força política determinant no només per a 86.000 funcionaris armats", sinó també en els diversos serveis secrets i d'intel·ligència, ha advertit Andreas Schieder, cap del grup parlamentari socialdemòcrata.

Arrels nazis

Els ultres van aconseguir el passat 15 d'octubre el seu segon millor resultat amb el 26% dels suports, només per darrere del 26,9% aconseguit el 1999 pel difunt Jörg Haider.

El partit té les seves arrels en l'Associació dels Independents (VDU), fundada el 1949 per antics nazis, que el 1956 es va integrar a l'acabat de formar FPÖ, amb un exoficial de les Waffen SS com el seu primer líder.

En dècades següents, la pugna interna entre l'ala nacionalista i la liberal, molt més moderada es va saldar amb l'ascens de Jörg Haider a la direcció, el 1986, que va imposar de forma definitiva l'ideari ultra.

La participació del FPÖ en un Govern del Partit Popular (ÖVP) el 2000 va generar un gran escàndol a Europa i va portar fins i tot a la imposició de sancions diplomàtiques a Àustria durant uns mesos.

Després de sortir Haider del FPÖ el 2005, se'n va fer càrrec el visceral Heinz-Christian Strache, mentre que la seva eminència grisa és l'excandidat presidencial Norbert Hofer, que ha accentuat el vessant social del partit, tot definint la formació com a "social-patriòtica".

Més a la dreta

El FPÖ és clar en el seu rebuig de la immigració i els refugiats, la globalització i l'islam. A més és molt crític amb la Unió Europea, que considera un club elitista que dificulta "una Europa de les pàtries" formada per "grups ètnics autòctons".

Els ultres austríacs veuen a Brussel·les la imposició d'un "multiculturalisme forçós" que atempta contra la identitat europea.

"El FPÖ d'avui no és més moderat que el del 1999 de Jörg Haider. Al contrari, és molt més a la dreta", explica a Efe Bernhard Weidinger, un expert del Centre Documental de la Resistència Austríaca, fundació pública que vetlla per la memòria històrica i estudia els moviments extremistes.

Weidinger posa com a exemple l'enorme presència en la formació de membres de fraternitats estudiantils pangermanistes amb idees etnonacionalistes. "Almenys 21 dels seus 51 diputats estan vinculats a aquestes fraternitats", afirma.

Oposició ordinària

Per explicar com aquest partit ha aconseguit tants vots, Weidinger considera que alguns votants han normalitzat el FPÖ com l'oposició ordinària als governs de socialdemòcrates i conservadors de l'última dècada, i apunta a un creixement de les tendències més conservadores.

"El discurs social, en general, ha girat a la dreta i les arribades de refugiats el 2015 en van ser segurament un catalitzador, però era una tendència que ja es podia observar abans, en aspectes com l'augment de la incitació a l'odi a internet", assegura.

"El FPÖ recolza financerament a cercles ultradretans i propers als neonazis vinculats a la revista Aula amb publicitat", explica a Efe Alexander Pollak, de l'ONG de defensa dels drets humans SOS Mitmensch.

Aula difon continguts racistes, antisemites, masclistes i ha manifestat simpaties per la ideologia neonazi i menyspreu per la democràcia.

A Pollak l'inquieta que un partit amb el bagatge del FPÖ dirigeixi els ministeris de l'Interior i de Defensa. "Àustria és una democràcia forta, però és preocupant que gent amb relacions tan properes amb l'extremisme de dretes tingui aquest poder", agrega. Pollak es refia que el FPÖ controli els serveis d'intel·ligència.

Donen suport a Putin

Un altre aspecte que fa únic el FPÖ respecte a d'altres partits europeus és un inèdit acord de cooperació amb Rússia Unida, la formació de Putin, per "educar la joventut en el patriotisme" i enfortir les relacions entre Viena i Moscou.

El FPÖ s'oposa a les sancions de la UE a Rússia i els seus líders no oculten la seva admiració per Putin, a qui consideren un baluard del cristianisme, i a qui elogien per les seves polítiques conservadores a favor de la família tradicional i contra els drets dels homosexuals.

Weidinger explica que a Europa només la italiana Lliga Nord té un acord amb Rússia Unida, encara que de molt menor abast.

L'expert assegura que a Europa només s'ha documentat suport econòmic directe del Kremlin al Front Nacional francès, encara que se sospita d'altres casos, com amb el FPÖ, però sense proves definitives. Els ultres austríacs, tanmateix, reben altres suports del Kremlin, afirma Weidinger, com que mitjans estatals russos com Sputnik o RT promoguin els seus punts de vista i critiquin els seus contrincants.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat