Andorra ha fet aquest dilluns un pas important en el seu acostament a la Unió Europea. El cap de govern, Xavier Espot, ha signat el text definitiu de l'acord d'associació després d'una dècada de negociacions. El pacte permetria al Principat incorporar-se al mercat únic europeu sense convertir-se en un estat membre de la UE, però la seva entrada en vigor encara està pendent de diverses ratificacions i d'un referèndum vinculant que podria acabar frenant-lo.
L'acord ampliaria les relacions actuals entre Andorra i la Unió Europea, basades en convenis sectorials, i facilitaria la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. Les empreses podrien comercialitzar productes i prestar serveis en condicions equiparables a les del mercat europeu, mentre que els ciutadans andorrans tindrien més facilitats per residir, treballar o jubilar-se als països comunitaris. També s'obririen noves possibilitats per a la inversió.
Excepcions per al tabac, la banca i les telecomunicacions
La integració comportaria l'adopció de normes europees en àmbits com el consum, el medi ambient i la competència, així com la submissió a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tot i això, el text preveu excepcions i períodes transitoris per adaptar-se a les particularitats andorranes, especialment en matèria de fronteres, immigració i fiscalitat. Un dels casos més destacats és el tabac, que quedarà exclòs de la lliure circulació durant trenta anys per preservar les diferències de preus. El sector bancari, per la seva banda, disposarà de quinze anys per adaptar-se al nou marc.
Les excepcions també afecten els serveis públics. El mercat elèctric continuarà funcionant en règim de monopoli estatal, mentre que les telecomunicacions s'hauran d'obrir a la competència en un termini de set anys. Aquesta liberalització també comportaria la desaparició dels càrrecs d'itinerància o roaming per als ciutadans europeus, tal com ja passa dins de la Unió.
Un acord que divideix la societat andorrana
La signatura arriba en un context de divisió sobre les conseqüències de l'acord. Segons l'últim baròmetre d'Andorra Recerca+Innovació, un 45,7% dels andorrans el considera negatiu per al país, davant d'un 31,7% que en fa una valoració positiva. A més, el 65% de la població afirma estar poc o gens informada sobre el seu contingut. Demòcrates, el Partit Socialdemòcrata i les patronals defensen les oportunitats econòmiques i socials del pacte, mentre que formacions com Concòrdia i Andorra Endavant alerten dels possibles efectes sobre la sobirania, l'habitatge i el control migratori. La consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché resumeix la posició del seu partit: "Compartim la necessitat d'impulsar una integració amb l'entorn europeu, però no a qualsevol preu". Els sindicats, per la seva banda, reclamen garanties per als treballadors.
Un referèndum sense data i pressions per accelerar-lo
El següent pas serà la ratificació institucional de l'acord, que haurà de passar pel Parlament Europeu i pel Consell General d'Andorra. El Govern també s'ha compromès a convocar un referèndum vinculant, tot i que encara no n'ha fixat la data i defensa esperar que les institucions validin el text. Mentrestant, partidaris i detractors exigeixen que la ciutadania pugui pronunciar-se com més aviat millor. Aquest dilluns a la tarda hi ha convocada una protesta per reclamar una votació immediata i una campanya informativa neutral.
El debat també ha provocat advertiments des d'Europa: el president francès i copríncep d'Andorra, Emmanuel Macron, ha qualificat un eventual rebuig d'"un error", mentre que el ministre d'Exteriors de Luxemburg ha alertat que podria representar un "punt de no retorn" en les relacions amb la Unió Europea.