Els 27 membres de la Unió Europea (UE) han arribat a un acord sobre migració aquest dimecres després que Itàlia hagi donat llum verda al reglament de crisi, l'última peça clau que faltava per tancar el Pacte Europeu de Migració i Asil, que havien començat a preparar fa 4 anys. El següent pas serà iniciar les negociacions amb el Parlament Europeu per aprovar de forma definitiva aquest nou pacte. L'últim reglament que ha aprovat el Consell de la UE detalla les normes a aplicar en cas de situacions de crisi o força major, com pot ser l'arribada massiva de migrants, i Amnistia Internacional l'ha qualificat de "perillós i desproporcionat". 

El reglament contempla que els estats membres que rebin un gran nombre de migrants puguin aplicar normes específiques en relació amb l'asil i el procediment de retorn, i que es puguin aplicar mesures de "solidaritat" entre diferents estats membres. Tanmateix, Amnistia Internacional ha denunciat que aquestes mesures suposen "normalitzar encara més" l'ús de disposicions excepcionals a Europa per fer front a les arribades i alhora "debilitaria la coherència del sistema comú d'asil europeu i no evitaria que sorgeixin situacions de crisi al futur". Així, l'entitat en defensa dels drets humans ha assenyalat que l'acord permetria als estats membres "endarrerir el registre de sol·licitants d'asil, canalitzar un número molt superior de persones a través de procediments d'asil fronterers de segona categoria i ampliar la detenció en la frontera". 

Amnistia Internacional adverteix: "Negar els drets a les persones que demanen asil és perillós"

La directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees, Eve Geddie, ha assenyalat que les persones que arriben a les fronteres de la UE "han de poder sol·licitar asil" i que tenen dret que les seves sol·licituds s'examinin de forma "justa" i siguin rebudes "amb dignitat". "Aquest acord corre el risc de deixar persones encallades, detingudes o desemparades a les fronteres europees i no farà res per millorar la protecció dels sol·licitants d'asil a la UE. Negar els drets a les persones que demanen asil és perillós i una resposta desproporcionada a situacions que els països podrien tractar perfectament d'acord amb les normes vigents", ha afirmat Geddie. En definitiva, Amnistia Internacional ha demanat a totes les institucions europees que no introdueixin mesures excepcionals que puguin soscavar drets fonamentals. En aquest sentit, Geddie ha instat a vetllar per la protecció d'aquests drets a mesura que avancin les negociacions. 

D'altra banda, el reglament ha introduït el concepte d'instrumentalització de la migració, referit a les accions que puguin dur a terme estats o altres actors per facilitar l'arribada de migrants, però ha establert que les operacions d'ajuda humanitària no han de considerar-se part d'aquest concepte sempre que no hi hagi un "objectiu de desestabilitzar la UE o un estat membre". L'ONG ha rebutjat de pla aquesta noció i ha advertit que no pot servir per "justificar més derogacions de drets". 

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat expressa preocupació

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), també ha expressat "preocupació" per l'aprovació d'un possible nou pacte de migració. En un missatge a X, ha advertit que el nou reglament suposa "incloure derogacions a les normes d'asil i rebaixar les garanties de protecció", i ha assenyalat que "l'única opció" és assolir un "pacte amb drets".