L'acord d'alto el foc a la Franja de Gaza compleix aquest dissabte un any des que Israel i Hamàs van acceptar la proposta dels Estats Units per intentar obrir una nova etapa política a l'enclavament. El pacte arribava després de poc més de dos anys d'ofensiva militar israeliana sobre Gaza arran dels atacs del 7 d'octubre del 2023 i tenia com a objectiu declarat avançar cap a la fi del conflicte. Dotze mesos després, però, el balanç és lluny del que es pretenia assolir: no s'ha passat a la segona fase de l'acord i bona part de les clàusules principals continuen encallades en un context regional marcat per la guerra a l'Iran. Durant aquest període també han mort prop de 1.500 palestins han mort en atacs israelians —una mitjana d'uns quatre al dia— i més de 5.100 han resultat ferits.
El pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, constava de 20 punts i va comportar la creació de dos organismes encarregats de pilotar el procés, encapçalats per la Junta de Pau. Un any després, però, el vessant polític continua estancat, sense contactes directes entre Israel i Hamàs i amb més de dos milions de palestins vivint en una Franja devastada i immersa en una profunda crisi humanitària. Fins i tot l'alto el foc, una de les peces troncals de l'acord, ha quedat erosionat pels atacs israelians que, segons les dades del Ministeri de Sanitat de Gaza —controlat per Hamàs—, s'han produït pràcticament cada dia. Les autoritats gazianes també acusen Israel d'haver dificultat l'entrada d'ajuda humanitària i de materials essencials, un altre dels compromisos inclosos en el pacte.
En paral·lel, les tropes israelianes han ampliat l'anomenada "línia groga", la zona fins a la qual es van replegar arran de l'acord, que ha passat de cobrir prop del 51% de la Franja a superar el 60%. Benjamin Netanyahu ha defensat que aquesta situació es mantindrà fins que Hamàs sigui desarmat, mentre l'ampliació de l'àrea sota control israelià redueix encara més l'espai disponible per a una població majoritàriament desplaçada per l'ofensiva. El primer ministre israelià ha insistit repetidament en el primer punt del pla, segons el qual "Gaza serà una zona desradicalitzada i lliure de terrorisme que no suposi una amenaça per als veïns", i sosté que els atacs de l'exèrcit responen a "amenaces imminents" contra les seves forces.
Els acords complerts
Alguns dels compromisos de l'acord sí que han avançat, com l'alliberament dels ostatges, el lliurament dels cossos dels segrestats morts després dels atacs del 7 d'octubre i els preparatius per desplegar una Força Internacional d'Estabilització. Aquests passos, però, no han desembocat en un procés polític, humanitari o institucional prou sòlid per complir els principals objectius del pacte. La Junta de Pau, presidida a perpetuïtat per Trump, s'ha limitat fins ara a emetre comunicats sobre la situació, mentre que el comitè tecnòcrata que havia d'assumir la governança de Gaza en substitució de Hamàs ni tan sols ha pogut entrar a l'enclavament. Tot i que el grup islamista ja havia dissolt les estructures administratives de cara a facilitar el traspàs, la transició continua sense materialitzar-se.