ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna

Més de dues dotzenes de nacions, inclosos Alemanya, el Regne Unit i altres països europeus i els EUA, donaran més armes, subministraments mèdics i altres ajuts militars a Ucraïna mentre lluita contra una invasió russa. Aquest dissabte els principals països europeus han autoritzat l'enviament d'armes i tropes a Ucraïna. Alemanya ha autoritzat els Països Baixos a enviar a Ucraïna 400 llançagranades propulsats per coets i 500 coets Stinger per ajudar en la lluita contra els invasors russos, cosa que suposa un canvi brusc en la política militar neutralista de Berlín enmig de la pressió dels aliats de la UE i l'OTAN. Fins dissabte, Alemanya s'havia aferrat a les mesures de pau de no permetre que les armes letals que controlava fossin transferides a una zona de conflicte. Aquesta posició va desconcertar alguns funcionaris europeus, però encara més després que el president rus Vladímir Putin ordenés una invasió a gran escala i llançar atacs amb míssils a Kíev, la capital d'Ucraïna. 

Aquest canvi de posició d'Alemanya, arriba quan nombrosos aliats occidentals es mobilitzen per enviar a Ucraïna més armes, municions i fins i tot sistemes de defensa antiaèria mentre les forces russes s'enfronten a les principals ciutats ucraïneses. La inversió podria significar un ràpid augment de l'assistència militar europea per a Ucraïna, ja que grans porcions de les armes i municions del continent són, almenys en part, de fabricació alemanya, i donen a Berlín el control legal sobre la seva transferència. Abans d'aquest canvi d'estratègia, alts funcionaris ucraïnesos s'havien queixat amargament durant setmanes de la negativa d'Alemanya a permetre enviaments d'armes per reforçar les defenses d'Ucraïna. Estònia, en particular, havia dit que volia enviar obusos vells, però que se'ls va impedir perquè Alemanya estava negant la seva aprovació. En aquell moment, ucraïnesos i alguns funcionaris dels països de la UE van expressar indignació. I com a resposta, Alemanya va dir que enviava 5.000 cascs i un hospital de campanya a Ucraïna, una contribució escassa que ha estat objecte de certa burla tenint en compte que Alemanya és el país més gran i ric de la UE.

Suport a Ucraïna

A més d'Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Països Baixos s'han sumat a donar suport a Ucraïna amb l'enviament de tropes. El Regne Unit s'ha ofert a dur a terme "operacions logístiques" per donar suport al lliurament de les donacions.  El secretari de Defensa britànic, Ben Wallace, va organitzar aquest divendres al vespre una conferència de donants d'ajuda militar, que es va celebrar de manera virtual. Unes 25 nacions estaven convocades i totes van dir que continuaran aportant ajuda, alguns dels quals van dir per primera vegada que el seu suport inclourà assistència letal. L'OTAN també va tenir representació en aquesta trobada. L'assistència inclou ajuda letal, com municions, armes antitancs i armes antiaèries, i ajuda no letal, com ara subministraments mèdics. 

Bèlgica també ha comunicat aquest dissabte que desplegarà 300 soldats a Romania com a part dels esforços de l'OTAN per enfortir el seu flanc oriental, ho ha explicat el primer ministre belga Alexander De Croo, mentre Rússia colpeja ciutats ucraïneses amb artilleria i míssils de creuer durant un tercer dia. Bèlgica també donarà suport a les forces ucraïneses amb 2.000 metralladores i 3.800 tones de combustible, segons De Croo, que ha afegit que el govern de Brussel·les està investigant noves peticions d'ajuda del govern de Kíev. Per la seva banda, els Països Baixos han anunciat que subministraran 200 míssils Stinger, uns sistemes de defensa aèria portàtils per a homes, a Ucraïna. Espanya, en canvi, no enviarà tropes. Margarita Robles, ha recordat aquest divendres que Ucraïna no pertany a l'OTAN i, per tant, no hi haurà presència de tropes dels països de l'organització, però ha advertit que qualsevol agressió a un dels països pertanyents a l'Aliança Atlàntica tindrà immediatament la "consegüent resposta".