L'alcaldessa d'Amsterdam, Femke Halsema, ha obert la porta a regular l'ús de les drogues dures, com la cocaïna i l'èxtasi, ja que considera que seria l'única forma de lluitar contra el narcotràfic i els seus efectes desastrosos en la joventut. "Podríem plantejar que la cocaïna s'obtingués a les farmàcies o per recepta", ha proposat Halsema en una entrevista a l'Agence France-Presse. La dirigent ecologista, de 57 anys, està des de 2018 al capdavant de la ciutat mundialment coneguda pel seu dinamisme comercial i turístic i pels seus coffeeshops, habilitats per a la venda i consum de cànnabis. Tanmateix, el narcotràfic segueix movent milions d'euros cada any i suposen una amenaça per als joves vulnerables. “Penso que algunes drogues són perilloses i que seria assenyat reduir-ne el consum”, ha afirmat. Segons ha reflexionat, la manera en què s'està tractant aquesta qüestió no ajuda a combatre les drogues i "caldrà penar en millors mètodes per regular les drogues".
Lluita contra la criminalitat
Amsterdam és una important plataforma del tràfic de drogues i el 80% de les activitats policials se centren en la lluita contra la criminalitat relacionada amb el tràfic d'estupefaents. Segons detalla l'alcaldessa, l'impacte del narcotràfic és “desastrós” per a la joventut d'Amsterdam, on l'ús de drogues dures es banalitza ràpidament, igual que en altres capitals europees. Malgrat les mesures policials, "el preu de la cocaïna al carrer no ha variat i, per tant, la repressió no va ser efectiva", ha admès. Halsema ha titllat de "discussió emocional i moral" la voluntat d'animar les autoritats polítiques a adoptar una posició més "econòmica o pragmàtica" en aquest assumpte per evitar que el tràfic estigui en mans de bandes criminals.
Per Halsema, darrere del consum de drogues hi ha un món "sanguinari i poderós" que genera milers de milions d'euros cada any, pertorba l'economia i amenaça el futur dels joves vulnerables de la capital dels Països Baixos i altres capitals europees, on el consum, recorda, és cada cop més habitual. "Hem donat el monopoli als delinqüents", ha lamentat.
Entrada de cocaïna a Europa
Els Països Baixos són un dels principals punts d'entrada d'aquest tipus de substàncies a Europa, amb nombrosos grups de crim organitzat que operen a través de ports com el de Rotterdam. “Els consumidors són criminals? No ho penso”, i criminalitzar-los no ha tingut els efectes esperats a l'altre costat de l'Atlàntic, on les presons estan repletes i els efectes en la salut continuen sent desastrosos, segons Halsema.
A més, l'alcaldessa ha apuntat que el sistema judicial està sota pressió i al límit i costa "quantitats increïbles" de diners, i ha recordat que en aquesta qüestió hi ha molt en joc, com indiquen els tres assassinats relacionats amb el procés del capo de la droga Ridouan Taghi en la capital en els últims anys, entre ells el del periodista Peter R. de Vries. “I en aquest sentit, evolucionem lentament, però segur cap a un narcoestat on, per descomptat, la lluita contra la droga serà un dels nostres temes més importants”. Amb tot, Halsema ha admès que aconseguir un mercat "regulat, saludable i controlat" requereix dècades, perquè caldrà pensar en "tota la cadena, des de la producció".
La postura de l'alcaldessa es contraposa amb la que mantenen ciutats properes i amb problemàtiques semblants, com Anvers on l'alcalde, Bart De Wever, “és un gran partidari de la guerra contra la droga” o a Rotterdam, on les autoritats van llançar l'any passat una campanya posant l'objectiu en els usuaris, després d'indicar que cada "ratlla" o "pastilla" dona suport a les xarxes criminals. En aquest sentit, Halsema ha denunciat que "el govern conservador dels Països Baixos no vol parlar" del tema.