El Regne Unit celebrarà un referèndum el 23 de juny per decidir si es queda a la Unió Europea. Així ho ha anunciat el primer ministre britànic, David Cameron, després que ahir s'arribés a un acord dins la cimera de caps d'Estat i de govern que es va celebrar a Brussel·les. Després de dos dies d'intenses negociacions per evitar la marxa de Londres de la Unió dels 28, es va arribar finalment a un consens, que segons el mateix Cameron l'ajudarà a poder defensar el sí a la Unió.
Cameron assegurava ahir que era un bon acord perquè aconseguia el millor "dels dos costats". Aquest "estatus especial" dins la UE, definit així pel propi Cameron, farà del Regne Unit un lloc "més segur, més fort i millor" en una Unió "reformada".
El govern no és unànime
Aquest matí el primer ministre s'ha reunit amb el seu govern durant més de dues hores, i en les seves declaracions posteriors, Cameron ha assegurat que el govern ha mostrat una posició unànime i que tots han acordat demanar el vot pel sí a la consulta. Però les veus discordants dins l'executiu britànic no han trigat en arribar. De fet ahir el ministre de Justícia, un dels homes més propers a Cameron, ja va dir que sortir de la UE garantiria un "futur millor" al Regne Unit. A hores d'ara, fins a cinc membres del seu govern ja han anunciat que demanaran votar per sortir de la Unió Europea.
Poc per als euroescèptics
El líder del UKIP, Nigel Farage, tot just saber-se la data de la consulta, ja ha començat la campanya pel No. Al seu compte de Twitter ha afirmat que el 23 de juny és "l'oportunitat d'or". "Deixeu-nos prendre part a la batalla. Volem que torni el nostre país". També ha donat a entendre que no els fa por al sortida de la Unió. "Sabem exactament com es la vida fora de la UE: control sobre les fronteres, tractats de comerç globals, fer les nostres lleis", ha afegit. "Un futur excitant".
El punt més controvertit
La màxima preocupació dels líders europeus era la polèmica demanda de Londres d'eliminar les prestacions socials als europeus que treballin al Regne Unit. Una demanda que no només volen el partit del UKIP sinó també l'ala més conservadora del govern britànic, que veuen els immigrants europeus com una amenaça a l'Estat del Benestar.
Finalment la demanda es va poder saldar amb l'anomenat fre d'emergència. Tot i que la lliure circulació de treballadors és un dels drets consagrats al Tractat de la Unió Europea, finalment Donald Tusk, l'actual president del Consell Europeu, va proposar un mecanisme per poder bloquejar els beneficis socials als treballadors d'altres Estats membres, si demostra que es troba sota una pressió migratòria excessiva.
Així doncs, el Regne Unit no haurà de pagar determinades ajudes socials als treballadors que portin menys de quatre anys cotitzant al Regne Unit i podrà allargar la situació durant 7 anys. Londres demanava que en fossin 13, 7 més 3 i 3 prorrogables, mentre que els països de l'Est reclamaven que en fossin com a màxim 5.
Altres punts de l'acord
La UE ha acceptat que Londres no participi de les reformes dels tractats futurs quan es parli de fer una Europa més forta, però l'acord tampoc podrà comportar cap revisió dels tractats que doni dret a veto a Londres sobre qüestions de la zona euro. Aquest últim era un punt important per França, que ha sigut des de l'inici la més reticent a fer concessions.
Una altre dels punts de l'acord és l'anomenat child benefit (ajuda infantil), on Cameron va haver de rebaixar les expectatives. Londres demanava que els nous immigrants de la UE no rebessin l'ajut que s'ofereix als pares amb fills al càrrec, si el fill no viu al Regne Unit, malgrat que el pare hi cotitzi. Ahir, però, els líders europeus van pactar que a partir d'ara se'ls indexi la quantitat als nivells de vida del país de residencia del fill, i que, als que ho demanin aquest 2016, se'ls redueixi l'import durant un període transitori de quatre anys.