El Vaticà i la Xina han firmat aquest dissabte un acord provisional sobre el nomenament de bisbes, principal motiu de conflicte entre les dues parts, un pas històric entre dos Estats que no tenen relacions diplomàtiques des de 1951. Com a part de l'acord, el papa Francesc ha reconegut set bisbes vius i un de mort nomenats per la Xina que fins ara no eren admesos "de forma oficial" per la Santa Seu.

Tant el Vaticà com la Xina han confirmat aquest acord, que va ser firmat en una reunió a Pequín pel sotssecretari de Relacions de la Santa Seu amb els Estats, Antoine Camilleri, i el viceministre de Relacions Exteriors de la República Popular de la Xina, Wang Chao, com a caps de les delegacions vaticana i xinesa, respectivament.

Es tracta d'un acord molt significatiu perquè, tal com ha destacat el director de l'oficina de premsa de la Santa Seu, Greg Burke, "no és el final del procés", però sí "l'inici" d'un camí cap a la futura normalització de les delicades relacions bilaterals. Els detalls no han estat comunicats, encara que Burke ha explicat que els fidels a la Xina podran "tenir bisbes que estiguin en comunió amb Roma" i "alhora reconeguts per les autoritats xineses".

En els últims dies, alguns mitjans havien avançat que el Vaticà i la Xina podrien estar treballant en un acord provisional pel qual el Govern comunista continuaria tenint la potestat de designar els bisbes, però reconeixeria l'autoritat del papa per pronunciar-se sobre aquests nomenaments. En el cas que el pontífex rebutgés algun dels noms triats per Pequín, totes dues parts iniciarien un procés de diàleg.

Aquest acord ha estat possible "després d'un llarg procés de negociacions ponderades i preveu avaluacions periòdiques sobre la seva implementació".

Des de 1951 sense relacions

Els llaços diplomàtics entre la Xina i el Vaticà són oficialment inexistents des de 1951 per l'excomunió per part de Piu XII de dos bisbes designats per Pequín, a la qual cosa les autoritats xineses van respondre amb l'expulsió del nunci apostòlic, que es va assentar a l'illa de Taiwan. La Xina, per la seva part, no reconeix el papa i té la seva pròpia Església Patriòtica Catòlica des de 1957.

Per reprendre les relacions, Pequín ha exigit en nombroses ocasions al Vaticà que trenqui els seus llaços diplomàtics prèviament amb Taiwan, igual que fa amb altres Estats, i que no "interfereixi" en els assumptes interns xinesos.

El nomenament dels bisbes ha dividit ambdues parts durant llarg temps, ja que la Santa Seu reclamava que poguessin ser designats només pel papa, mentre que Pequín els ordenava, a través de l'Església Patriòtica Catòlica de la Xina, sense el vistiplau papal.

L'Església Patriòtica, que no reconeix oficialment el poder de Roma, agrupa cinc milions de fidels, però el Vaticà calcula que al país hi ha entre 8 i 12 milions de catòlics, pertanyents a aquesta Església Patriòtica i a la clandestina, fidel al Vaticà i en ocasions perseguida pel règim.

Viatge a la Xina

De fet, el papa Francesc ha admès en diverses ocasions que li agradaria viatjar a la Xina i el desembre de 2017, en el vol de tornada a Roma després del seu viatge a Birmània i Bangla Desh, va comentar que aquesta possibilitat "faria bé a tots", encara que va reconèixer llavors que un periple encara no s'estava preparant.

El 2014, durant la visita del papa a Corea del Sud, la Xina va autoritzar l'avió del pontífex per primera vegada a creuar el seu espai aeri, moment en què Francesc va aprofitar per enviar un missatge al poble xinès.

L'acord provisional és un avenç en les difícils relacions entre el Vaticà i la Xina i un èxit més en el pontificat de Francesc, que ja va ser un dels actors clau en el procés de desglaç entre els Estats Units i Cuba el 2014, després de més de cinc dècades de tensió.