El president de Turquia, el conservador islamista Recep Tayyip Erdogan, ha assumit avui com a cap de l'Estat, ara ja sota el nou sistema presidencialista aprovat després de la reforma constitucional de 2017, que li concedeix amplis poders executius.

La reforma constitucional, va ser ratificada en el seu dia en referèndum i elimina la figura del primer ministre i atorga amplis poders executius al president. A partir d'avui, Erdogan podrà governar per decret, nomenar a ministres, i tindrà el poder d'elegir i destituir alta càrrecs de la funció pública.

Com a impulsor d'aquest canvi constitucional, Erdogan ha jurat avui el seu càrrec en una solemne cerimònia davant del Parlament turc a Ankara, en la qual va assegurar que actuarà de forma "neutral", i això, malgrat continuar sent líder del governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el partit islamista conservador.

Després d'assumir el seu càrrec, Erdogan va oferir una recepció al palau presidencial, amb l'assistència de 22 caps d'estat i 28 caps de Govern, entre ells el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el primer ministre rus, Dmitri Medvedev. Al seu torn, va destacar l'absència de líders occidentals de primera fila, després de les últimes topades polítiques i diplomàtiques entre Turquia i la Unió Europea i els EUA.

En el seu primer discurs com a president, Erdogan va dir que Turquia viu a partir d'avui "un nou començament". "Tractaré de treballar amb el plantejament de no ser el president només per a aquells que van votar per mi sinó per a la totalitat dels 81 milions de turcs", va prometre el mandatari.

L'acte, transmès per totes les televisions locals, va incloure una cerimònia d'inspiració otomana, amb soldats vestits amb uniformes originals de l'època, que van rebre el president i la primera dama, Emine Erdogan, amb una marxa militar.

Després de la part cerimonial de la seva investidura, Erdogan va presentar a la nit la composició del seu nou gabinet, que redueix de 25 a 16 el nombre de ministeris. El nomenament més rellevant és el del seu propi gendre, Berat Albayrak, com a nou ministre de Finances, en un moment delicat amb alta inflació i forta devaluació de la lira turca.

A més, va nomenar l'excap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Hulusi Hakar, com a nou ministre de Defensa, mentre que Mevlüt Çavusoglu seguirà al capdavant d'Exteriors, una cartera ampliada ara per les competències d'Assumptes Europeus

Els canvis del sistema presidencialista també es reflectiran en el Parlament, ja que el nombre del de diputats s'amplia de 550 a 600.

L'oposició mostra la seva disconformitat

Els crítics del nou sistema argumenten que amb el nou sistema queda diluïda la separació de poders i se cimenta un model autoritari. Un exemple d'això és que Erdogan podrà designar diversos vicepresidents, mentre que institucions clau, com els serveis d'intel·ligència, el ministeri de Defensa i d'Assumptes Religiosos, passaran a dependre directament del president.

Alguns diputats de partits opositors han mostrat avui el seu rebuig al nou president i al sistema presidencialista. "El nom real del nou règim és 'dictadura amb urnes', ningú no hauria de presentar-lo al món com un nou sistema", va dir Efe Bülent Tezcan, vicepresident i portaveu del principal partit opositor, el socialdemòcrata CHP.

Meral Aksener, la líder del nou partit opositor Iyi, també va criticar a Erdogan, encara que per un assumpte més actual, en denunciar que la cerimònia d'avui s'hagi celebrat malgrat la mort de 24 persones ahir en un accident de tren al nord-oest del país. "Em pregunto per què el govern, que va declarar dol nacional quan va morir el rei saudita, no el declara després de perdre's tantes vides", va dir.