Tots coneixem la sonada frase: “Una imatge val més que mil paraules”. I és que, sovint, és difícil descriure les sensacions, les percepcions, els colors o les emocions d’allò que els nostres ulls estan captant. En el món del vi, un sector ple d’ampolles i de marques diferents, i amb un públic objectiu final que generalment no és coneixedor tècnic del producte (ni ha de ser-ho!), les etiquetes juguen un paper molt important i gens superficial. Hem de tenir en compte que, quan un possible client es troba davant del lineal, aquesta etiqueta serà la primera impressió i presa de contacte, per tant, és una eina clau que influeix en la decisió de compra i això els cellers ho saben molt bé.
L’ideal és que, el disseny d’aquestes etiquetes, compleixi diferents requisits. Per començar, ha de ser capaç de captar l’atenció, de destacar per sobre de les dels competidors del costat. En l'àmbit corporatiu, ha de transmetre els valors i la identitat de la marca, posicionant-la en el cervell del consumidor.
A Catalunya hi ha autèntiques joies de l'embalatge: imatges gràfiques cridaneres i llampants, etiquetes d’artistes famosos i dissenys que expliquen històries o que connecten amb el territori
Sobre la informació a transmetre o no, aquí entrem en dos camps diferents. El primer és que hi ha certs requisits legals que cap celler es pot saltar. I, el segon, és la claredat i la quantitat d’informació extra que s’hi vol aportar. En els vins més prestigiosos del món, sol haver-n’hi molt poca. Per tant, els compradors aficionats que no han estudiat la Borgonya, no podran entendre res d’aquestes ampolles. Dit això, a Catalunya hi ha autèntiques joies de l'embalatge: imatges gràfiques cridaneres i llampants, etiquetes d’artistes famosos i dissenys que expliquen històries o que connecten amb el territori. Avui us n’expliquem alguns exemples.
Des dels seus orígens, Cultivare ha tingut una relació amb la cultura i la natura molt directa. Per aquest motiu, les etiquetes dels vins són dissenyades i elaborades en un entorn natural amb una performance que fa que cada una expliqui una història especial. Aquesta està inspirada en el silenci de la natura quan tots érem confinats. Els forats de les etiquetes són una metàfora de la pausa d’aquell 2020.
I què me’n dieu del Compta Ovelles? Un vi que neix dels orígens de Ferré i Catasús i de la història del seu fundador, Josep Maria Ferré i Catasús, que de jove va ser pastor al Penedès i cada dia, en acabar la jornada, havia de fer el recompte. Aquest gest connecta amb la frase popular de "si no pots dormir, compta ovelles". L’etiqueta, plena d’ovelletes vestides de manera diferent, i una amb la bandera del nostre país mirant en direcció contrària, és un homenatge al seu passat i també a la personalitat catalana.
Per últim, el celler Mas de la Pansa, dirigit per l’enòloga Imma Soler, elabora dos vins d’una col·lecció més atrevida, amb el disseny d’unes etiquetes realitzades per l’artista japonès Wataru Koike. Els dibuixos volen evocar a l’espontaneïtat i la creativitat, sense la necessitat de seguir les normes establertes. Es busca donar als vins un estil més informal, trencant amb la sobrietat dels altres noms del celler. En aquest exemple, l’etiqueta representa el volcà del Mont Fuji, emulant una explosió de felicitat. Si ets fan de la cultura japonesa, aquests vins són per a tu.
I tu, ets del que compres una ampolla de vi per l’etiqueta?