Seül viu els últims mesos d’una tradició gastronòmica que durant segles ha format part de l’estiu coreà. La sopa de carn de gos, coneguda com a bosintang, encara es pot trobar en alguns restaurants del país, però té els dies comptats. La llei aprovada el 2024 que prohibeix la cria i el sacrifici de gossos per al consum humà entrarà plenament en vigor el febrer del 2027, després d’un període de transició de tres anys.
Al centre de la capital, el canvi ja és visible. En un dels carrers del mercat de Sinjin coneguts pels establiments especialitzats en bosintang, només en queden dos. Un d’ells és el restaurant que regenta Lee, una dona de més de 70 anys que fa més de quatre dècades que està dedicada a aquest negoci. El futur, explica a EFE, és incert. Canviar d’activitat després de tota una vida al sector no és una decisió senzilla, especialment quan no sap si una nova activitat li permetrà guanyar-se la vida.
La tradició que desapareix té arrels antigues. El consum de carn de gos està documentat des de la dinastia Joseon, que va governar la península entre els segles XIV i XX. El bosintang es va associar especialment al boknal, els tres dies considerats tradicionalment els més calorosos de l’estiu, durant els quals es consumien plats que es creia que ajudaven a recuperar forces.
La nova legislació posa fi a aquesta pràctica comercial. A partir del 2027, criar o sacrificar gossos amb finalitats alimentàries, així com distribuir-ne o vendre’n la carn, quedarà prohibit. El sacrifici d’un animal per al consum humà pot comportar fins a tres anys de presó o una multa de fins a 30 milions de wons, uns 18.604 euros.
Un sector en retirada
El govern sud-coreà va identificar 2.352 restaurants que oferien plats elaborats amb carn de gos quan es va posar en marxa el procés de transició el 2024. Segons les dades de l’Administració d’Aliments i Medicaments, 1.902 establiments van comunicar que volien modificar el negoci o substituir aquests plats, mentre que 450 van optar per tancar.
Alguns propietaris han rebut suport públic per reconvertir els seus restaurants. En el cas de Lee, l’alternativa passa per la carn de cabra negra, que permet mantenir alguns dels condiments i tècniques culinàries tradicionals. Però la restauradora dubta que aquesta opció tingui prou demanda, segons explica a la mateixa agència de notícies.
El canvi també reflecteix una transformació social. El consum de carn de gos genera cada vegada més rebuig a Corea del Sud, especialment entre les generacions més joves, mentre que el moviment en defensa dels animals ha denunciat durant anys les condicions de les explotacions.
Les granges també desapareixen
El nombre de granges dedicades a la cria de gossos per al consum s’ha reduït dràsticament. Al maig en quedaven 272, un 82% menys que les 1.537 registrades el 2024, segons dades del Ministeri d’Agricultura sud-coreà, que recull EFE.
Les organitzacions animalistes, però, alerten que el tancament dels negocis no ha resolt automàticament el problema del benestar dels animals. Lee Sang-kyung, responsable de campanyes de Humane World for Animals Korea, assegura que en les explotacions que encara funcionen continuen detectant problemes com malalties cutànies, afeccions oculars, desnutrició i deformacions a les potes.
Un altre dels punts més controvertits és el destí dels animals de les granges que han tancat. D’acord amb dades governamentals citades per la premsa sud-coreana, de prop de 394.000 gossos registrats en explotacions clausurades, gairebé el 97% van ser classificats com a “expedits”, una categoria relacionada amb el trasllat dels animals als escorxadors.
La desaparició del bosintang, per tant, no és només el final d’un plat tradicional. També obre un debat sobre com gestionar la transició d’una indústria sencera i què passarà amb els animals que encara en formen part. Per als restauradors, queda poc temps per decidir si tanquen, canvien de menú o intenten mantenir un negoci que aviat deixarà de tenir cabuda dins la nova Corea del Sud.