La carta ja és una declaració d’intencions: a mà esquerra, un calendari de temporada dels productes del parc agrari; a mà dreta, un tomàquet amb forma de globus terraqüi d’on surten tres fletxes cap a les tres pes que vertebren el Cèntric Gastro del Prat de Llobregat: les persones (bones condicions laborals, inclusió social, protocols per un espai lliure de violències), el producte (local i de temporada) i el planeta (es combat el malbaratament de recursos i es fomenta l’economia circular). Que lluny que som dels restaurants pensats des de l’afany de lucre desaforat per fons d’inversió extractivistes!
El Cèntric: km 0 contra l'aeroport i la Green Queen
El Cèntric és un restaurant radicalment de quilòmetre zero: s’abasteixen directament del parc agrari que tenen a tocar. El seu emblema és la carxofa i la cuinen de mil maneres diferents —en tempura, al forn, guisada—, sempre a partir de la varietat autòctona, la Prat, que és la de Tudela amb l’afegitó salí de la proximitat del mar i de la potassa de les mines de la llera del Llobregat, que li va molt bé. Ara, a banda de lluitar contra l’ampliació de l’aeroport, també combaten la varietat híbrida Green Queen, introduïda fa poc per les multinacionals que controlen les llavors a escala mundial (en aquest cas, BASF): com la majoria de varietats de disseny, són més eficients i resistents i menys saboroses i nutritives —un desastre en l'àmbit alimentari i gastronòmic, vaja.
El Cèntric és un restaurant radicalment de quilòmetre zero: s’abasteixen directament del parc agrari que tenen a tocar. El seu emblema és la carxofa i la cuinen de mil maneres diferents —en tempura, al forn, guisada—, sempre a partir de la varietat autòctona, la Prat
L’Oscar Teruelo i la Susana Aragón, que van obrir el restaurant el 2010, es prenen la sobirania alimentària molt seriosament: el 2016, per ajudar a recuperar l’espàrrec de Gavà —tota una delícia a reivindicar—, l’Oscar havia arribat a portar ell mateix les caixes d’espàrrecs al Sergi de Meià del carrer Aribau! Estan implicats en mil i una mogudes, des de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat a la secció catalana de l’organització internacional Slowfood, organitzen la festa de l’alimentació sostenible Terra i Gust, el GastroFest o les dues escarxofades solidàries anuals per recaptar fons per l’escola Tashira a Tanzània.
«És una qüestió de responsabilitat», diu, abrandat, l’Oscar. Tot el que fem és polític, i per això la fusta de les seves taules és recuperada i l’aigua, microfiltrada —quan es va adonar que el sistema de microfiltratge malbaratava un litre d’aigua per cada litre filtrat, en comptes de plegar-se de braços o fer un tuit rondinaire va empescar-ne un sistema d’emmagatzematge que ara li permet utilitzar tota aquesta aigua pels lavabos dels clients i així no se’n perd ni gota.
Al Cèntric hi pots menjar de carta per 25-30 € i de menú per 13,5 €. Tot ben pensat per la Susana —formada a la Hofman—, que és molt d’agrair que també tingui en compte el païdor, és a dir, que ens eviti les digestions infinites típiques de molts restaurants que abusen d’aquelles salses i elaboracions que et deixen estabornit. Al Cèntric un dia qualsevol hi pots tastar un salmorejo boníssim, amb cireres i brots de rave (7,9 €) per obrir boca. Després, per anar entrant en matèria, per què no la bomba de botifarra negra (4 u. per 9,5 €) del Bierzo, d’on és la família de l’Oscar? La combinació de cruixent i picant és perfecta. O bé un carpaccio de carbassó amb pesto, mató, cirerols i sardina fumada (9,9 €) on tots i cadascun dels ingredients conserven la textura i el gust i plegats fan un mos refrescant i suculent.
És molt d’agrair que el Cèntric tingui en compte el païdor, és a dir, que ens eviti les digestions infinites típiques de molts restaurants que abusen d’aquelles salses i elaboracions que et deixen estabornit
Al Cèntric tot ho fan molt bo, però tenen un plat estrella que ja solet val la visita: el confit de Pota Blava amb patates i prunes al vermut Tarrida (22,9 €). No és d’estranyar que guanyés el concurs del Plat Favorit dels Catalans el 2017, organitzat per la revista Cuina i Catalunya Ràdio. La carn d’aquest pollastre del Prat és espaterrant: res a veure amb l’aviram industrial, és tota una altra cosa que, si de cas, està més emparentada amb el xai o la caça. La ració és descomunal i es pot menjar entre dos perfectament, val la pena compartir l’experiència: és memorable, us ho asseguro!