En la teologia catòlica, la transsubstanciació és un concepte tan difícil de pronunciar com d'imaginar. Durant l'eucaristia i, pels efectes de la pregària, el pa i el vi prenen, respectivament, la substància del cos i la sang de crist. D'aquesta manera, quan els catòlics combreguen no prenen pa i vi, sinó el cos i la sang de Crist sota la forma del pa beneït i la beguda de salvació. Temps enrere, en plena edat mitjana, el ventall de pans era més generós que l'actual i entre totes les fogasses existents, inclòs el pa beneït, n’hi havia una que destacava sobre la resta: el pa maleït. Aquest pa endimoniat, responsable d'intoxicar milions de persones i provocar l'ergotisme (o foc de Sant Antoni), no era més que pa de sègol contaminat amb ergot o banya de sègol (Claviceps purpurea); un fong paràsit del cereal en forma de banya ric en àcid lisèrgic, un precursor de l'LSD (sí, la droga al·lucinògena que va descol·locar la primera fornada de hippies). Com amb qualsevol droga, els efectes del seu enverinament depenien de la dosificació: amb una llesca de pa, s'al·lucinava. Però el seu consum sostingut mutilava les extremitats (generava gangrena i necrosi) o causava fins i tot la mort sobtada. Una altra intoxicació alimentària freqüent de l'època pretèrita era el saturnisme, una malaltia ocasionada per la ingesta accidental o fins i tot voluntària de plom (el nom li donaren els alquimistes, que anomenaven Saturn a l'esmentat element químic); un metall pesant neurotòxic que ingerit o inhalat danya irremeiablement el cos.
La sapa era un xarop romà elaborat amb most de vi reduït en olles de plom
La galena és un mineral molt ric en plom / Foto: Mineral vivo
Fonts d’intoxicació amb plom
El plom és un metall naturalment present en l'escorça terrestre, però a causa de les activitats humanes com la mineria, la crema de combustibles fòssils i la indústria, els últims dos-cents anys s'ha estès i ha contaminat tota mena d'ambients naturals i humans, com ara boscos, camps de conreu, llacs o aqüífers. Per la seva economia (és un metall barat i accessible), i les seves propietats físiques (és tou i mal·leable, i mal conductor de l'electricitat), el plom ha tingut múltiples funcions des de l'antiguitat, i fins fa quatre ha sigut un ingredient habitual de les nostres dietes. De manera involuntària, les fonts d'ingesta de plom han sigut diverses: fruites contaminades amb pesticides fabricats amb plom; verdures irrigades amb aigües contaminades per residus industrials; l'aigua de boca (fins al segle passat encara se soldaven les canonades amb aliatges de plom); utensilis de fang esmaltat (el plom és un element característic d'aquests esmalts, que si no es couen a la temperatura adequada el plom acaba solubilitzant-se amb el menjar); o llaunes de conserves segellades amb plom. En relació amb la seva ingesta voluntària, val a dir que els emperadors i els patricis romans com Tiberi, Calígula, Claudi o Neró, patien tots d’un saturnisme molt sever. La causa de la intoxicació? La sapa; un xarop elaborat amb most de vi reduït en olles de plom, el qual era molt apreciat entre l’aristocràcia romana que l’utilitzava per amanir vins i tota mena d'aliments i potatges (durant la cocció del vi es generava acetat de plom, un compost tòxic de sabor dolç).
Al Delta de l’Ebre s’ha arribat a comptabilitzar fins a 266 perdigons per m² en els primers 20 cm de sediments semisòlids
Perdigons de plom d’un cartutx de caça / Foto: Shutterstock
El problema de la caça i la pesca
A part de contaminar accidentalment els aliments, el plom està estretament relacionat amb dues activitats fonamentals de la nostra cultura alimentària: la pesca i la caça. Amb relació a la pesca; pel seu pes específic, el plom s'utilitza com a llast en gairebé totes les arts i aparells de pesca comercials i amateurs: en canyes, volantins, nanses, palangres, ralls, xarxes de cèrcol i d'arrossegament, o en arts menors com el tresmall. Quant a la caça, per les seves propietats balístiques, els cartutxos d'escopeta utilitzats en la caça menor (aquella dedicada a les aus i a petits mamífers com els conills) estan fabricats amb pólvora i perdigons de plom. Així per exemple, el típic cartutx del calibre 12 carrega entre 200 i 300 perdigons; dels quals, només uns quants aconsegueixen impactar a la presa. La qüestió és que, tan els llasts de plom que s'enroquen i es perden al fons submarí, com els milions de perdigons disseminats en forma de núvols metàl·lics, experimenten un procés de degradació i contaminació irreversible del medi ambient. Perquè us feu una idea de la magnitud de la tragèdia, al Delta de l’Ebre s’ha arribat a comptabilitzar fins a 266 perdigons per m² en els primers 20 cm de sediments semisòlids.
Radiografia d’unes perdius on s’aprecia alguns perdigons / Foto: CSIC
Europa prohibeix el plom
Amb la mateixa convicció que defenso la caça major com a solució a la plaga de senglars i de cabirols que patim, predicaré també amb l'erradicació absoluta del plom en l’univers de la pesca i de la caça. Per fortuna de tots, també dels mateixos caçadors (al Canadà s'ha observat una relació directa entre el nivell de plom en sang de caçadors i la freqüència de consum de carn de caça), el tema del plom ja s'ha començat a legislar a Europa; de moment, prohibint la utilització de cartutxos de perdigons de plom en aiguamolls. Pel que s'ha pogut demostrar, les aus connaturals d'aquests ecosistemes els ingereixen en confondre'ls per llavors i unes pedretes necessàries per a la trituració dels aliments al pedrer, els anomenats gastròlits. Així per exemple, s'ha determinat que el 20% dels ànecs collverds de Catalunya tenen plumbosi (l'actual nom del saturnisme), o que més del 50% de les perdius caçades a Espanya, un cop retirats els perdigons, presenten un nivell de plom als músculs superior als límits establerts per la Unió Europea. Mentre es debat la millor alternativa al plom (tot apunta a llasts de formigó i perdigons d’acer o de coure), aquest metall seguirà embrutant els nostres paisatges. Quan acabi l'estiu i als restaurants de Catalunya tornin a cuinar-se llebres, guatlles, perdius o becades, no perdis l'oportunitat de degustar-les. Però igual que menjaries un tortell de reis, mossega a poc a poc; no sigui que et toqui a tu el perdigó de plom.
Ventall de ploms per a la pesca esportiva / Foto: Las colonias distribuciones