23 de febrer del 1981, dalt del Monument a Colom de Barcelona. El Buitre Buitaker, l’au rapinyaire més fatxa, fanfarrona i politoxicòmana del còmic patri, espera les ordres telefòniques d’Antonio Tejero per treure els tancs al carrer, agafar el subfusell i planejar fins a la «Generalidá» per tal de detenir a «Chordi Pujol». La historieta venia de la ploma de Miguel Gallardo, l’irreverent autor i dibuixant que aquesta setmana ha deixat orfes a Makoki, Tío Emo, El Niñato, Pepito Megafesa, Perro Nick i tants altres personatges referencials del tebeo de línia xunga dels anys vuitanta (així com l’autor de volums autobiogràfics més recents com Maria i jo o Algo extraño me pasó camino de casa), i va aparèixer publicada a Toda la verdad sobre el golpe, el número especial que la revista El Víbora va treure a correcuita pocs dies després que «un torero» assaltés el parlament espanyol, com va informar un periodista suec, tot confonent el benemèrit tricorni del tinent coronel amb la montera d’un matador.
A les pàgines de la mateixa publicació, van aparèixer dues col·laboracions més del gran ninotaire lleidatà, totes dues d’alt voltatge gastronòmic, que és el que a aquesta secció ens ocupa. «El bar» (Gallardo i Simónides) és una gran il·lustració panoràmica a doble pàgina que caricaturitza un dels episodis més oblidats del cop d’estat: el monumental simpa a mà armada dels guàrdies civils al bar del Congrés. Al llarg de les prop de divuit hores que va durar el segrest, els agents de la benemèrita van saquejar, ull a la dada, quatre ampolles de Moët Chandon, 19 de cava, 16 caixes de cervesa, 19 ampolles de vermut, 22 de whisky, 18 de ginebra, 4 de rom, 3 de vodka, 40 de vi d’aperitiu, 24 de brandi, 2 de conyac francès, 24 ampolles de vi negre, 9 de blanc i 14 de rosat, 19 de vermut, 12 de licors, anís, tòniques i coca-coles pels cubates... i així fins a comptar begudes per valor de 106.672 pessetes de l’època. Caldria afegir a la minuta 93.349 cuques més per valor d'un bon nombre de llaunes d'espàrrecs, melmelada i bonítol, així com de xoriços, pernils, fruites, vedella, cafè i moltes altres viandes, a les quals s'afegeixen 54.800 en tabac. El honor es mi divisa, devien dir-li al cambrer en treure el compte. No van deixar ni el pot de les propines, que també se’l van emportar. Diuen que la moral va començar a decaure entre els amotinats al mateix temps que s’acabava el menjar i la beguda, i que aquesta, i no la intervenció del rei, és la principal raó per la qual fracassà el cop.
¡Todo el mundo al bar! Foto: El Víbora.
A «Los marcianos» (Gallardo i Simónides), la historieta que ve a continuació, una flota de naus espacials amb forma de tricorni aterra a un caòtic planeta a fi de posar ordre. Els marcians acabaran celebrant l’èxit de la seva assonada al restaurant Don Benemérito, especialitats: «rojo a la plancha con salsa verde, parlamentario al ajillo, masón grillé, judio rustido...». No cal dir que els extraterrestres tricornuts tindran dificultats per empassar-se al corretjós Santiago Carrillo. El dirigent comunista, com vostès deuen saber, fou l’únic que plantà cara als homenets verds assaltadors de bars i d’hemicicles, juntament amb el vicepresident primer, Gutiérrez Mellado, i Adolfo Suárez, el dimitit president del govern. Potser perquè aquest últim, com de seguida veuran, no era la primera vegada que en veia, de marcians.
“A l’Adolfo Suárez li sobrenomenaven «el Chuletón de Ávila», per xulo i presumit, sempre ben afaitat, amb els seus vestits de tall italià, i no per afició al filet.”
«1980 - 25 de febrer. Vespre. Des d'avió del 401 Esquadró en vol Alemanya-Madrid, amb el president Suárez a bord, observada llum estranya pels pilots i passatgers». Aquest fragment figura a l'expedient, desclassificat a mitjans dels anys noranta, d’un incident viscut des de l'avió presidencial i documentat per l'Exèrcit de l'Aire com a part dels seus Expedients OVNI. Segons el document, aquest fenomen va registrar-se des de la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), una de les quatre grans bases militars que els americans van instal·lar sobre la pell de toro a conseqüència dels Pactes de Madrid, l’any 1953, entre els Estats Units d'Eisenhower i l'Espanya Una de Franco; en aquell temps (1980, en plena transició democràtica) encara gestionada per la Força Aèria dels Estats Units. A l’Adolfo Suárez, a més de dir-li «el Kennedy espanyol» pel seu carisma i pintes de galant cinematogràfic, també li sobrenomenaven «el Chuletón de Ávila», per xulo i presumit, sempre ben afaitat, amb els seus vestits de tall italià, i no per afició al filet. Al contrari, a causa d'un problema a les genives, el líder de l’UCD no podia clavar les dents a les suculentes carns bovines de la seva terra. És ben sabut que menjava molt poc, i limitava la seva dieta a «tabac negre, cafè a granel i truita francesa», plat que sopava dia si, dia també. Retinguin aquestes dades: bases americanes, Adolfo Suárez, extraterrestres i truites. Sobretot truites.
“Treguin les seves pròpies conclusions, però, parafrasejant la famosa falca de l’expresident espanyol, «puc prometre i prometo» que Transició, ufologia i truitologia van de bracet.”
Els assedegats homenets verds. Foto: El Víbora.
El Dia de la Truita Pandimensional
A pocs quilòmetres de Torrejón de Ardoz es trobava l'Estació Espacial de Fresnedillas de la Oliva, un conjunt d'antenes instal·lades per la NASA per a ajudar en les comunicacions aeroespacials del programa Apollo. L'antena de Fresnadillas va ser desmuntada anys després i reubicada a l'Estació Espacial de Robledo de Chavela, el Madrid Deep Space Communications Complex o MDSCC, avui dia l'única instal·lació de la NASA a Espanya, en col·laboració amb l’INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteve Terradas). A les proximitats d'aquestes gegantines antenes, així com als voltants de la base militar de Torrejón, són nombrosíssims els albiraments de platets voladors que s'han anat succeint al llarg dels anys. D'aquests misteris donen compte tant els arxius del Ministeri de Defensa espanyol, com els documents que van desclassificar els EUA l’any 2014, coneguts com Project Blue Book: Torrejón de Ardoz i Robledo de Chavela són estacions terrestres dissenyades per mantenir telecomunicacions extraplanetàries amb naus espacials. Però el patrimoni que uneix els dos pobles no acaba aquí. Des de temps immemorials, les dues localitats madrilenyes celebren el tradicional Día de la Tortilla, festivitat que consisteix a anar a menjar truites al camp, acompanyades amb vins de la terra. A alguns municipis, la celebració coincideix amb el començament del carnestoltes (o l'inici de la Quaresma cristiana), de manera que té el seu origen en la necessitat de gastar aliments grassos i calòrics com els ous, la llet o el sucre abans de l'inici del dejuni litúrgic, és a dir, amb el dijous gras. D'aquí ve que aquesta festa estigui emparentada amb el costum català de menjar botifarra d'ou, i truita de botifarra d’ou, el mateix dia. És a la mateixa data que els calendaris de la Commonwealth assenyalen el Shrove Tuesday (dijous de cendra) o el Pancake Day, la festivitat anual que els angloparlants dediquen al pancake, una mena de coqueta. A De re coquinaria, el receptari llatí atribuït a Marc Gavi Apici, gastrònom romà que va gaudir de manera epicúria del s. I dC., apareix una recepta titulada Ova spongia ex lacte (truita d'ous amb llet), per a la preparació de la qual, explica, se li ha de donar la volta. La truita i el pancake provenen així de la recepta llatina torta: voltejada.
D’acord. Viatgem ara per l'espaitemps. Wisconsin, EUA, el matí del 18 d'abril de 1961, quan el granger Joe Simonton interromp el seu desdejuni en sentir un so al seu porxo, on troba un platet volador suspès arran de terra. Surten del vehicle tres homenets de pell de color d’oliva i elegants vestits de disseny avançat, que Simonton descriuria a la premsa com «ben afaitats i d'aparença italiana». Li estén, un d'ells, un «càntir estrany», tot fent-li un gest perquè l'ompli. Sol·lícit, l'home entra a la casa i escolta, mentre aboca l'aigua, el so d'alguna cosa cuinant-se a la nau. De tornada, els extraterrestres li corresponen amb tres pancakes (o truites), tornen al platet, s’enlairen i desapareixen ràpidament dibuixant una paràbola de llum al cel. Tot seguit, Simonton rosega la truita sideral i resol que té gust «de cartó cremat». Aquest curiós intercanvi de menjar va ser batejat per la premsa de l'època com l’Eagle River Close Encounter. L'exhaustiva recerca de la qual va ser objecte aquest inopinat esmorzar, en la qual van arribar a intervenir els eminents astrònoms Dr. J. Allen Hynek i Jaques Vallée, va ser arxivada com a «inexplicable», però portaria a Vallée a formular la «Hipòtesi interdimensional» al seu vademècum ufològic Passaport a Magonia (1969). En aquest text, Vallée especula amb la possibilitat que els platets voladors poden explicar-se a través d'entitats multidimensionals que coexisteixen amb nosaltres més enllà de l'espaitemps, arribant a manifestar-se de diferents formes.
Arribats a aquest punt, recapitulem:
- L’Adolfo Suárez, la imatge del qual associem a la del galant meridional: rostre color d’oliva, ben afaitat, vestit de tall italià, etc., sobrevola, un vespre de febrer de 1980, l'espai aeri de les bases americanes en sòl espanyol mentre, cal suposar, sopa el mateix de cada nit: truita. Durant el sopar a bord, l'avió presidencial és assetjat per unes intenses llums d'origen desconegut.
- Les bases de Torrejón de Ardoz i les antenes de la NASA, a Robledo de Chavela, connecten ala capital de l'Estat amb l’espai profund.
- Segons opinen molts teòrics i estudiosos del fenomen OVNI, els contactes amb entitats extraterrestres poden explicar-se a través d'éssers pandimensionals que viatgen en l’espaitemps.
- La festivitat popular i gastronòmica més destacable tant a la localitat de Torrejón de Ardoz com a Robledo de Chavela és el Dia de la Truita.
- El Dia de la Truita troba el seu homònim angloparlant al Pancake Day.
- Joe Simonton defineix als tripulants/cuiners que aterren al seu pati com «de pell color d’oliva, ben afaitats, amb vestits de disseny de color blau fosc o negre, i d'aparença italiana»: una definició que encaixa, sorprenentment, amb la d'Adolfo Suárez el truitòfag president del govern espanyol, i obsequien el granger amb el seu plat favorit: la truita/pancake.
- Els alienígenes li donen a Simonton un «estrany càntir», qui sap si un d’aquells horribles botijos de Tejero, amb els collons desmesurats i la porra ben trempada, que semblen cridar l’ordre: «Se me hidraten, ¡coño!»
¿Va obrir-se durant el 25 de febrer del 1980 un vòrtex espaciotemporal que connectà l'avió de Suárez amb el pati de Joe Simonton l'any 1961? Va ser el president espanyol qui va oferir-li la truita? Treguin les seves pròpies conclusions, però, parafrasejant la famosa falca de l’expresident espanyol, «puc prometre i prometo» que Transició, ufologia i truitologia van de bracet. Tal volta això també expliqui per què un any després, el 23 de febrer de 1981, Suárez no s’acoquinés i romangués assegut al seu escó, mentre les bales xiulaven al seu voltant, durant la invasió del Congrés per part d'uns homenets verds, en una efemèride curiosa: l'albirament d'un OVNI des de l'avió presidencial va ser el 25 de febrer de l'any anterior. El cop de Tejero va resistir fins al migdia del 24, però cal tenir en compte que 1980 va ser any de traspàs: per tant, en la mateixa nit en què l'albirament de Suárez complia un any, ell es trobava retingut durant l’assalt al bar del Congrés que tan bé va caricaturitzar Miguel Gallardo a les pàgines d’El Víbora.
Adolfo Suárez posa al costat del seu plat favorit. Foto: Arxiu RTVE.