Si l’esmorzar és l’àpat més important del dia, l’esmorzar de forquilla hauria de ser l’àpat més important (i especial) del mes. Fer-ho molt sovint és impracticable i, per tant, quan es fa, s’ha de fer com cal. D’entre les propostes que podem trobar a la ciutat de Barcelona, l’equip de La Gourmeteria us en fa a mans aquestes 3 recomanacions:
Víctor Recort recomana... EL VERSALLES
Les braves són la prova del cotó de qualsevol bar. Poden deixar tan en evidència una cuina, que jo ja fa temps que no m’hi arrisco. L’Espanya democràtica i les braves són dues coses que ja no demano. Quan em van convidar al bar Versalles, però, algú se m’hi va avançar, fent-ne marxar una comanda. Les patates que ens van dur, de tall allargassat i gruixut, amb guacamole picant, concassé chilli, ceba trencada i sorra d’oliva negra, van fer trontollar les meves conviccions més fondes. Diuen que el soterrani del restaurant es feia anar com a refugi antiaeri durant els anys trenta, i aquells lingots de tubercle em feien dubtar: si ara mateix sonessin les sirenes, ¿podria deixar aquest plat a mitges?
L’Espanya democràtica i les braves són dues coses que ja no demano
Els matinals al Versalles, però, donen molt més de si. Hi serveixen callos, capipota, bacallà amb samfaina. I entrepans de tota mena: el de melós de vedella i ceba crocanti fa de mal compartir, de com de bo n’és. Les seves coques de vidre, fetes amb un pa de Folgueroles força esponjós, són més que recomanables. D’escalivada i tonyina. De formatge brie i pernil ibèric. De botifarra de pagès i formatge de cabra. De conya, tu. I tot plegat servit en un espai sensacional: l’edifici modernista Casa Vidal, una de les construccions més identificatives del barri de Sant Andreu des de 1915. La llum natural envaeix el local amb impertinència, els sostres d’alçada gegantina et fan resignificar el terme «amplitud», i la barra rectangular li’n dona un toc clàssic al més pur estil Cheers.
📍 Carrer Gran de Sant Andreu, 255
Pep Antoni Roig recomana... BODEGA MONTFERRY
Hi ha bars als quals s'hi arriba caminant i d'altres als quals s'hi va pelegrinant, i indubtablement la Montferry és dels segons. Arribar-hi i plantar-se a la porta té alguna cosa expectant, gairebé mística. A la carta del bar, escrita en pissarres repartides pel local a l'altura dels barrilets de vi que reposen al sostre, s’hi pot llegir "cap i pota i tripa amb cigrons", "orella de porc amb cigrons", "fricandó de la casa" o "mandonguilles amb calamar" i entén que si Stendhal va patentar una síndrome provocada per la bellesa del Renaixement florentí, algú hauria de patentar també aquesta bellesa descrita entre botes de Priorat i vi de Gandesa.
Arribar a la Montferry i plantar-se a la porta té alguna cosa expectant, gairebé mística
Si alguna cosa defineix aquest bar de tota la vida, però, és la gran varietat d'entrepans i truites del dia que cada matí, amb la puntualitat d'un tren suís, publiquen a les xarxes socials amb la pertinent descripció: "truita de patata i ceba amb formatge blau i bull negre", "entrepà de botifarrons de ceba i pinyons amb favetes" o "truita de patata i ceba farcida de brandada de bacallà i crema de pebrot de piquillo" en són alguns exemples caçats al vol. Petits poemes en prosa, plens de creativitat, atreviment i llepolia que cada dia alimenten pels ulls als milers de pocapenes que, com qui escriu aquestes línies, esmorzem un trist iogurt desnatat amb musli mentre tenim la vista posada al post d'Instagram on un entrepà de xistorra amb formatge blau ens està dient "vine, t'estic esperant".
Bon dia per avui entrepà de botifarra amb salsa agredolça de iogurt i mostassa antiga. Salut @DO_sants #entrepadeldia pic.twitter.com/jGtmI69JGI
— Bodega Montferry (@BodegaMontferry) February 23, 2023
📍 Passatge de Serra i Arola, 13
Jordi Tubella recomana... CAN VILARÓ
Diuen que la família i els negocis no casen. Que és millor separar els calés de l'amor. Can Vilaró és una prova consolidada que aquestes llegendes hi són per ser trencades. A Can Vilaró, al barri de Sant Antoni, s'hi menja de primera. A més, a diferència de la majoria de locals barcelonins, la carta la pots trobar sempre en un català correctíssim. Com aquells més clàssics, els plats del dia estan escrits, amb aquell soroll nostàlgic del guix, a la pissarra. Aquest restaurant familiar de barri amb desenes d'anys d'experiència a les espatlles, compta ja amb la tercera generació de la família al capdavant del negoci. Les filles, de fet, han aconseguit mantenir l'essència tan característica de Can Vilaró.
Can Vilaró demostra que la família i negoci pot ser una combinació d'èxit
El local és força petit, amb la barra a mà dreta tot just entrar-hi. A més, disposa de quatre taules a la terrassa. No hi vagis per sopar, perquè les portes estaran tancades, ja que només hi fan menús de migdia i uns deliciosos esmorzars de forquilla. Tot i que van travessar una mala ratxa fa uns anys, la clientela fidel i barcelonina va ajudar-los a remuntar el vol. La gent que hi acostuma a anar no és habitual del barri o turistes, sinó que és gent d'arreu de la ciutat comtal. No tenen cap plat que superi els 10 €, fins i tot en pots trobar per 5 o 6 euros. Les delícies que hi ofereixen, bé un esmorzar de forquilla o un dinar, són els cervellets i ronyó de xai, així com la botifarra de bolets o el fricandó. Amb Can Vilaró quedarà garantida la successió del Pinotxo, gràcies a l'empenta de les filles que hi mantenen el segell familiar.
📍 Comte Borrell, 61