Ens agrada perdre’ns per camins secundaris, i sovint és allà on trobem les grans històries. Aquest cop l’itinerari m’ha portat fins a la Terra Alta, una comarca que respira autenticitat, natura i caràcter. Allà, molt a prop del Parc Natural dels Ports i envoltat d’oliveres centenàries, hi ha una masia de pedra del segle XVIII que acull un projecte singular: el restaurant L’Hort de Fortunyo, recentment reconegut per la Guia Michelin 2025. Des de @topcatalanrestaurants ens endinsem a aquesta visita obligada per a tots aquells que busquem cuina honesta, arrelada i amb sensibilitat contemporània.
Darrere dels fogons hi ha la Paula C. Loureiro (Buenos Aires, 1979) i en Manuel Francés (València, 1975), una parella que acumula més de 25 anys de trajectòria entre fogons, viatges i experiències gastronòmiques per tot el món. Amb el projecte de L’Hort, canalitzen tot aquest coneixement i vivències per reinterpretar les arrels culinàries del territori, sempre amb producte local —i sovint del seu propi hort— i un profund respecte per la tradició. El resultat? Una cuina emocionant, de temporada, amb tocs subtils d’altres cultures, però que mai perd l’essència de la Terra Alta.
L’experiència va ser un autèntic recorregut pel paisatge gastronòmic que els rodeja. Va començar amb uns entrants saborosos com els calamars, braves i presa ibèrica, servits amb una presentació cuidada i plena de detalls. El bacallà agedashi, inspirat en la tècnica japonesa, però reinterpretat amb sabors mediterranis, va ser una de les sorpreses de la nit.
Després, van arribar plats de fons com la costella de porc lacada amb mel d’Arnes, que combinava dolçor, tendresa i records de bosc, i un jarret de xai melós i intens, cuinat a baixa temperatura. Però un dels moments més originals va ser el petit maki de porró en escabetx amb caviar d’esturió de Sarrió, una picada d’ullet a altres cuines, però amb accent ben català.
La part dolça no es va quedar enrere: el suflé d’avellanes de la Selva del Camp va captivar per la seva lleugeresa i aroma torrat, mentre que el parfait de mel d’Arnes tancava el menú amb una dolçor subtil i elegant.
En Manuel, molt atent a sala, no només serveix els plats: els explica, els contextualitza, i comparteix les seves vivències com a cuiner, des de quan vivia a Sant Sebastià fins a la seva admiració per la cuina francesa d’Alain Ducasse, amb llibres seus a les estanteries. Aquesta dimensió humana i propera del projecte és, segurament, un dels seus grans valors: a L’Hort no només es menja molt bé, també s’hi estableix una connexió honesta amb el territori i amb les persones que li donen vida.
Una descoberta deliciosa, íntima i inspiradora. La Terra Alta, com sempre, sorprèn. I L’Hort de Fortunyo és un bon lloc per deixar-se portar.