Més enllà dels gustos particulars de cada persona, és innegable que la xocolata blanca té la pitjor fama entre els entesos (i no tan entesos) del món de la xocolata. Si la xocolata negra sempre ha estat considerada el rei de la festa i la xocolata amb llet una cosa més o menys tolerable (el 50% del consum mundial continua sent d'aquesta varietat), la xocolata blanca sol despertar certs recels entre els amants de la xocolata. Molts afirmen que no és ni tan sols xocolata.
La raó és molt senzilla: en la seva elaboració no s'utilitzen sòlids de cacau, sinó simplement mantega de cacau. Una cosa que pot ser prou motiu per retirar-li la categoria de xocolata i considerar-ho un subproducte o un dolç a seques.
Encara que el procés d'elaboració és similar a altres xocolates més acceptades pels consumidors, és cert que en termes de salut, una xocolata blanca mai no tindrà les propietats beneficioses associades al cacau. Tampoc les feniletilamines presents al cacau, i a les que la xocolata deu aquesta fama d'afrodisíac que tan estesa està.
El procés d'elaboració és similar a altres xocolates
Més enllà que, efectivament, es pugui catalogar i etiquetar com a xocolata, és cert que la varietat blanca també es presta a algun engany. El més habitual és fer servir un altre tipus d'olis vegetals en lloc de la mantega de cacau, una cosa que acabaria donant a la xocolata una tonalitat massa blanca en lloc del color ivori, que és el que hauria de tenir una xocolata blanca més original i fidel al seu orígen.
Entrar en el debat de si és millor o pitjor que la xocolata negra o amb llet ja és més complex i subjectiu. De fet, es tracta d'un enfrontament que tampoc no té molt sentit, perquè a nivell organolèptic són tan diferents que no es poden catalogar com a bons o dolents, sinó que dependrà de la subjectivitat del consumidor i del gust de cada un. I ja sabem que en qüestió de gustos són poques les coses que es poden afirmar amb rotunditat.
Així que mentre la xocolata blanca s'emporta tota la fama, nosaltres posem sobre la taula un altre tema que, sens dubte, pot donar molt a pensar. Com és possible que hi hagi tantes xocolates que sàpiguen igual si depenen d'un producte natural com el cacau, amb diferents orígens, torrats, fermentacions...? Una cosa que resulta tan inquietant com si molts vins del mercat tinguessin un sabor gairebé idèntic més enllà de les seves varietats de raïm o zona, per exemple.
La resposta és molt senzilla: han estat processats en excés per treure el protagonisme al fruit i al plantador, i garantit un mateix estàndard de qualitat i sabor homogeni any rere any. La veritat, a nosaltres ens sembla més preocupant això que si el blanc pot dir-se o no xocolata. I és que potser per tenir un sabor més comú o homogeni, ens estem perdent matisos que ens farien tenir un paladar més ric, mai millor dit.