Esther Martínez (Barcelona, 1982) és hostalera, periodista i influencer. Amb una massa social de més de mig milió de seguidors, entre Instagram i TikTok, @xiquetamontgat acumula milers i milers de visulitzacions i m'agrades en els vídeos. Ara ha publicat el seu primer llibre de gastronomia, Des de la barra, en què xerra sobre una trentena de còctels i detalla una trepidant història per a cada una de les begudes. Defuig dels tòpics més convencionals, per despuntar en un vessant inhòspit: els còctels dels anys 70, 80 i 90.
És el primer llibre sobre gastronomia i còctels que escrius. Què et motiva a fer-ho?
En realitat va ser una proposta de l’editorial, i no pas meva. L’oferta va venir sobretot arran del contingut que faig jo a les xarxes socials sobre begudes dels anys 70, 80 i 90. Em motiva moltíssim perquè soc una apassionada dels còctels i em dedico a la restauració i hostaleria des de sempre. De fet, soc la 4a generació, per tant, ser al darrere de la barra és una tradició familiar i, personalment, m’encanta. Per a mi, és molt important haver escrit aquest llibre perquè soc periodista i hostalera. Per tant, aquest llibre simbolitza la unió de les meves dues professions i alhora passions.
Quina idea fonamental volies transmetre amb aquest llibre?
És un llibre de receptes de begudes, sobretot de begudes clàssiques de fa quasi mig segle. La idea que plasmo al llibre és la combinació d’una trentena de receptes de còctels mítics i tradicionals amb l’acompanyament d’una història personal real viscuda darrere de la barra i, a més a més, anés tot estretament lligat amb la cultura i la història del país. Amb tot, intento transmetre un mix de tot plegat, que és l’amor per aquesta professió.
La idea que plasmo al llibre és la combinació d’una trentena de receptes de còctels mítics i tradicionals amb l’acompanyament d’una història personal real viscuda darrere de la barra
Quins personatges apareixen a les històries?
Hi ha una mica de tot. Vull reflectir totes les personalitats que existeixen a l’altra banda de la barra, no només aquelles negatives i més fosques. De fet, moltes vegades m’han preguntat per personatges solitaris, alcohòlics i tenebrosos, com si es tractés d’un clixé d’home bar. Però les històries que subratllo van més enllà, passant per referents educatius quan jo era una nena petita fins a històries més divertides.
Per què cada còctel té la seva història?
Bé, jo des d’un principi tenia clar que volia acompanyar cada beguda amb una història per fer-ho des d’una nova perspectiva i per facilitar la transmissió del que vull explicar amb cadascuna de les receptes. Tot i que al principi no tenia definides ni tancades tots els relats, volia combinar part de realitat sobretot, però també ficció. Volia transmetre l’essència del que jo he viscut des de petita observant la meva àvia Emília i totes les anècdotes i històries que m’han impregnat. Això és el que concep i projecta Des de la barra. Des d’històries de persones que tenien oficis realment durs i venien a fer una copa per airejar-se al bar, fins a les infinites partides d’amics que tenien lloc a les taules davant dels meus ulls. En definitiva, hi ha un personatge únic i ideal per cada tipus de còctel.
Què és la cultura del còctel?
Jo parlaria més aviat de la cultura de bar, perquè jo faig begudes molt senzilles, que es podria demanar qualsevol persona en qualsevol barra de bar. Aquesta cultura de bar representa una gran família, amb història plenes de vida i de bona fe, de tots els colors. És una cultura que continua existint, però que cal deixar escrita i en això he volgut col·laborar jo. Al final, són un tipus de begudes essencials en aquesta cultura de bar i de les quals no trobes pràcticament informació enlloc.
He volgut fer un homenatge als bars i a la cultura de bar de fa cinquanta anys. Volia sortir de l’opció fàcil i actual, i parlar de les begudes que ningú mostra
Més enllà de la proposta editorial i del vincle familiar, per què et llences al món dels 70?
Ha estat una mica per casualitat, perquè jo els 70 i 80 no els vaig viure en persona, o si més no, amb la consciència plena i coneixedora. En el meu cap la idea era fer un homenatge als bars i a la cultura de bar de fa cinquanta anys, i a la gent que passa tantes hores darrere d’una barra. Volia sortir de l’opció fàcil i actual, i parlar de begudes curioses. Els combinats dels quals parlo ja no es troben a tot arreu.
Els còctels dels anys 70, 80 i 90 han mort?
No. Per exemple, aquest que m’he demanat com el Bloody Mary té una història brutal al darrere i aquí em trobo el 2023 prenent-me’l a ple cor de Barcelona. No és que hagin mort, sinó que potser alguns còctels s’han anat empetitint i refugiant-se a una zona geogràfica concreta. Per exemple, la Barreja a Berga, la Pomada a Menorca o el Vaca Verde al País Basc. Són begudes clàssiques i molt tradicionals, molt lligades al territori, però que encara avui dia mantenen la seva essència, sense traspassar gaire les fronteres locals.
Penses que el món dels còctels es troba molt allunyat dels joves?
Sí, pot ser. El món de la cocteleria està començant a créixer ara a Barcelona, però sí que és cert que és una assignatura pendent. Tot i tenir tres de les millors cocteleries del planeta a Barcelona, penso que encara falta apropar-se més als joves. Els preus, la sofisticació i l’elegància són elements que allunyen aquest tipus de públic, perquè quan tens 18 anys no busques, aleshores, això. De fet, normalment tampoc pots accedir-hi. Per aquesta raó, el meu èxit a les xarxes socials és, en certa manera, aquest apropament als joves i en transmetre la idea de còctels senzills, atrevits i amb barreges que els generin confiança.
Com s’explica el fet de parlar sobre còctels de fa mig segle i rebre aquest feedback tan positiu a les xarxes?
Sí que és cert que a priori pot xocar i pot semblar estrany fer contingut sobre còctels de fa cinquanta anys i rebre aquests comentaris positius per part, entre altres, d’un públic jove. Es podria dir que soc pionera en això, sí, perquè més enllà d’explicar unes begudes atractives i amb senzillesa, introdueixo aquestes històries amb personatges que penso que han agradat i la gent ha entès el perquè. Begudes com el Torombolo, el Destornillador o el Beermut tenen aquest nom amb ganxo i que no es troben en discoteques o cocteleries. Aquesta novetat fa captar més l’atenció del públic, però jo de vegades encara em pregunto per què està funcionant tant.
El món de la cocteleria està començant a créixer ara a Barcelona, però sí que és cert que és una assignatura pendent. Tot i tenir tres de les millors cocteleries del planeta a Barcelona, penso que encara falta apropar-se més als joves
Com sorgeix la idea de fer el teu primer vídeo?
No ho sé, ben bé. Jo sempre dic que va haver-hi una història d’un client que em va deixar tan parada que em va portar a la necessitat d’explicar-ho. Era el còctel Vaca Verde, típic del País Basc, i me’n vaig assabentar gràcies a ell. Jo era al meu bar treballant i ell dinava unes tapes. Quan va acabar, em va demanar una copa de menta amb gel i un got de llet amb gel i va barrejar-ho tot davant la meva estupefacció. Ho vaig voler esbrinar tot i em va cridar tantíssim l’atenció que quan vaig abaixar la persiana aquell dia, el primer que vaig fer és agafar el mòbil i fer un vídeo d’aquell còctel. Es va viralitzar amb més de 2 milions de visualitzacions i així va començar tot. Tot i que prèviament havia publicat algun vídeo molt esporàdic, aquell recordo que va ser el detonant i l’impuls.
Què significa explicar diàriament històries de begudes de bar?
Parlar de begudes de bar és parlar de begudes que m’han demanat i que no m’han demanat, divulgar begudes de pobles petits o de colles d’amics que m’han traslladat. Vull ensenyar begudes representatives de zones concretes, però també aquelles que han servit tota la vida els meus avis i que ara serveixo jo. Parlar de begudes de bar és tot això; són totes aquestes begudes. N’he explicat moltes, però encara me’n queden moltes més per ensenyar.
Què és la filosofia de bar?
Al final, la filosofia de bar és ser una gran família. Els hostalers hi passem moltes hores, de fet, fem vida al bar. La vida social va lligada al bar, a la gent que hi ve, a la històries que hi ha més enllà de la barra. Totes aquelles històries que es perden entre les quatre parets d’un bar. Tot això és la filosofia de bar.
Però no tot deuen ser flors i violes…
No, està clar que no. Al llarg de tots aquests anys al bar, evidentment, he viscut experiències desagradables, baralles, discussions, però com les pots viure a tot arreu. Però sí que he hagut de fer fora gent i, és clar, amb l’alcohol pel mig tot és més volàtil. El bar pot fer molt felices les persones, però també molt infelices.
Prens alguna precaució pel fet de publicar contingut relacionat amb l’alcohol?
En primer lloc, jo quan soc al meu bar treballant òbviament no venc alcohol als clients que no tenen la majoria d’edat. Però sí que escampo aquest discurs de vigilància i precaució amb l’alcohol. Tanmateix, són moltes les ocasions en les quals m’han acusat de fer apologia de l’alcohol. Evidentment, estic parlant d’alcohol, en mostro i ensenyo a fer còctels. Però, en cap cas, vull transmetre una apologia a l’alcohol ni incitar les persones a excedir-se. El meu contingut és cent per cent divulgatiu. Ara bé, si un jove de 18 anys decideix tastar un còctel em semblaria fantàstic.
M’han acusat reiteradament de fer apologia de l’alcohol, però el meu contingut és cent per cent divulgatiu
Quina és la teva història de còctel preferida?
Diferenciaré entre el que m’agrada més de gust i, d’altra banda, el meu preferit per la història. Començaré pel R. A. F., que és ginebra amb coca-cola, i l’escullo perquè és una combinació molt estranya i que demana molt poca gent, tot el contrari del que passava fa cinquanta anys. Aleshores quan la gent demanava un cuba libre era, precisament, aquesta combinació. La història que introdueix aquesta beguda parla d’un senyor que cada dia venia al bar dels meus avis i demanava sempre un gordons and coca-cola, un R. A. F., però que en aquells desconeixia el nom. L’home es diu Jordi i és un senyor que de ben petita em va marcar amb la seva ajuda per un treball escolar en el qual havia de fer una maqueta amb escuradents. Una altra que m’entusiasma és la Barreja perquè va molt lligada a la història i l’essència del bar dels meus avis i aquest component nostàlgic m’agrada molt, recordar la clientela d’aleshores i les anècdotes de tots els anys acumulats. El darrer que et diria és el Lumumba, una beguda feta a partir de brandy i batut de xocolata o cacaolat. És una beguda que vaig descobrir un 5 de gener en una cavalcada de Reis quan una clienta em va demanar un Lumumba em vaig quedar al·lucinant i descol·locada perquè no ho havia sentit mai. Ella em va explicar el que era i la història d’aquest còctel i la relació amb un primer ministre de la República Democràtica del Congo. Amb aquest potent relat va sorgir aquest còctel al meu llibre.
Fas vídeos i contingut a les xarxes socials en castellà, però el llibre només s’ha publicat en català. Per què aquesta dicotomia?
Vaig començar a fer els vídeos en castellà per arribar a més gent. De fet, així m’ho va recomanar un amic meu que es dedica al món de les xarxes. Jo em sento molt més còmode parlant en català, però si ho feia en castellà podria arribar a més gent. Em vaig deixar guiar per això, simplement. D’altra banda, un dia em pica a la porta l’editorial Penguin Random House i em proposa de fer un llibre en català. Accepto encantada de fer-lo, independentment de si ha de ser en català o castellà.
Has pensat el fet que publicar en català pot fer-te perdre seguidors?
Sí que és una mica complicat a l’hora de plantejar com difondre la publicació d’aquest llibre, el fet d’explicar coses en català i d’altres en castellà. Però la rebuda ha sigut molt positiva. De fet, hi ha un xilè que ha comprat el meu llibre i no sap gaire català. Això simbolitza el fet que no hauria de ser un problema si publico en català o castellà. Si ets castellanoparlant i no t’agrada … Ja et dic, perquè hi ha extremismes. Potser em poso a fer un directe a TikTok en català i em critiquen. Però també rebo hate per part dels catalanoparlants si parlo en castellà. Són extremismes, i des del meu punt de vista, no són bons.
Tens més de 100K seguidors a Instagram i 400K a TikTok. Què creus que és el que agrada tant?
Suposo que els ingredients principal són el contingut i jo. És a dir, la manera en què ho explico i ho transmeto és la clau. La senzillesa, la naturalitat i el fet de fer un contingut molt original són els elements que fan que tingui èxit a les xarxes socials. Aquest aspecte diferenciador i la manera d’explicar-ho fàcil ajuda a tenir els seguidors que tinc. Actuar normal i no fer cap paper és un valor afegit. A més, rebo molts missatges de tot arreu amb un feedback molt positius i és molt bèstia perquè no hi estic acostumada.
Si ets castellanoparlant i no t’agrada que publiqui en català, ets un extremista
Com descriuries el món dels còctels?
És un món molt sofisticat, per a gent adulta a partir dels 30 anys. El còctel sempre va acompanyat d’una conversa amb algú, no és només un còctel i prou. Per tant, és una beguda per passar una estona de conversa, i això s’allunya de la concepció dels joves quan surten de festa. Ells no pretenen gaudir tant de la conversa, sinó més de ballar i beure. En canvi, el còctel et trasllada a un ambient més relaxat, pausat. A més, el còctel és una beguda de nit, però també de dia i això fa que cada cop estigui més de moda, tot i que és un món que no tenim encara gaire impregnat.