En l'antiga Grècia, un heroi era el personatge de la mitologia que, sense ser un déu, era capaç de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast humà ordinari. És a dir, un mortal capaç de fer coses que cap altre mortal podia fer. La viticultura heroica és un concepte que, amb dos mil anys de diferència amb relació a la idea d'heroïcitat que tenien els grecs, comparteix la mateixa síntesi: una agricultura vinícola capaç de realitzar prodigis fora de l'abast mundà, tant pel que fa a la planta com pel que fa a qui s'encarrega d'ella. De quins prodigis parlem, però?

Només el 5% de la superfície europea dedicada a la viticultura està catalogada com "viticultura heroica", i se'n diu heroica perquè les vinyes estan situades a latituds altes i en forts bancals, motiu pel qual la mecanització de la feina és, més que difícil, una missió sovint impossible: l'orografia no permet la mecanització, les parcel·les són petites i, evidentment, les condicions climatològiques són extremes. A territoris com la Ribeira Sacra, sense anar més lluny, hi ha vinyes en els bancals vora el riu a les quals només s'hi pot arribar amb barca.

Les previsions més catastròfiques respecte al canvi climàtic alerten que, d'aquí a trenta o quaranta anys, a moltes de les vinyes que actualment es troben a la conca del Mediterrani ja no es podrà practicar la viticultura que s'hi practica avui en dia, per això la viticultura de muntanya -sigui o no sigui heroica- es planteja com una seriosa alternativa de futur a casa nostra: territoris com el Pallars Jussà, la Cerdanya o l'Alt Urgell han vist en els darrers anys com diversos cellers han començat a plantar vinyes i a fer petites produccions de vins de muntanya sorgits de vinyes ubicades a més de 1000 metres sobre el nivell del mar.

rui marinho vinos Duero

(Rui Marinho)

És a les muntanyes on es resoldrà el futur del món del vi? És encara aviat per vaticinar-ho, però el que sí que podem afirmar és que, des de fa dècades, s'elaboren grans vins a latituds altes i terrenys a priori poc propicis pel conreu de la vinya, tant a Catalunya com a la resta del món. Avui, a les recomacions del Celler d'ElNacional, la nostra sommelier Meritxell Falgueras ens presenta tres vins heroics per no perdre de vista la viticultura de muntanya.

Guímaro 2019
Adega Guímaro

DO Ribeira Sacra
100% Mencía
Al voltant de 10€

Aquest és un vi jove però la Mencía amb el qual s'elabora ve de lluny: van ser els romans, fa més de 2.000 anys, els primers a conrear la vinya a la zona d'Amandi i en terrasses espectaculars on encara avui sembla impossible que allà pugui dur-se a terme una verema. Guímaro 2019 és d'un color roig ben viu, amb el contorn lleugerament violeta i una llàgrima ben prolongada; aromes de llaminadura i fruita vermella, acidesa excel·lent en boca i una presència d'alt caràcter en boca gràcies als tanins. 

Guimaro Ribeira Sacra

Amalaya
Bodega Amalaya

Valle de Cafayate (Argentina)
100% Malbec
Al voltant de 14€

"Amalaya" significa 'miracle' en llengua indígena, ja que aquest vi neix a 1.800m d'altura a l'Alto Cafayate, a la regió argentina dels valls Calchaquíes, una zona inhòspita i sorrenca amb terres de roca, aparentment poc propícia pel cultiu de la vinya. Donald Hess, propietari de Bodega Colomé, va creure en el vi allà on molts només veien desert, i fa uns quants anys va inaugurar el celler Amalaya del qual aquest vi n'és la gran estrella: un Malbec amb lleugera presència de Cabernet Sauvignon i Sirah, fàcil de beure, agradable en boca, amb frescor al paladar i uns aromes de gerds o cireres que ens transporten a un territori ubicat literalment a l'altra punta del món i, sobretot, a una latitud en la qual ben pocs s'atrevirien a fer vi.

Afalaya Malbec

Jhana 2018
Castell d'Encús

D.O. Costers del Segre
Merlot i Petit verdot
Al voltant de 25€

El nom de Jhana té el seu origen en la meditació, ja que aquest vi es conrea en una zona tan radicalment tranquil·la i allunyada del brogit del món que el seu elaborador, Raul Bobet, practica la meditació a les vinyes, a gairebé 1.000m sobre el nivell del mar. Ens trobem davant un vi rosat de qualitat, un rosé de color salmó però amb capacitat d'envelliment: un vi rosat de guarda, vaja. Al nas té tocs de fruita dolça, fruita vermella i cirera, i en boca és dens i amb final persistent, és a dir, un rosat elaborat no només per provocar el plaer de qui el beu, sinó també per dignificar els vins rosats i per demostrar que al bell mig del Pirineu poden fer-se aquells rosats pàlids en els quals voldríem quedar-nos a viure eternament.

Jhana Castell Encus

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Penedès vs Rioja: duel a cegues de vins negres joves
el celler d'el nacional Penedès vs Rioja: duel a cegues de vins negres joves El Nacional
10 vins catalans excel·lents per menys de 10€
el celler d'el nacional 10 vins catalans excel·lents per menys de 10€ Pep Antoni Roig