"A la Garrotxa fem el toc amb la colla i, quan és l’hora, cardem el camp per no fer tard." Aquesta frase resumeix bona part de la riquesa del parlar garrotxí, una manera d’expressar-se plena de paraules i expressions pròpies que formen part de la identitat de la comarca. Des d’Olot fins als pobles dels voltants, grans i joves comparteixen un vocabulari particular que es transmet de generació en generació.
Expressions de la Garrotxa que molts no coneixen
Entre les expressions més característiques hi ha el verb cardar, que s’ha convertit en un dels símbols del parlar de la Garrotxa. Tot i que té diversos significats, en aquesta zona s’utilitza sovint com a sinònim de fer (o fotre). Així, expressions com Què cardes?, Carda fred! o S’ha cardat mal formen part de les converses quotidianes. També pot voler dir prendre o robar, com a M'han cardat la cartera.
Una altra expressió molt habitual és anar a fer el toc, que significa sortir a prendre alguna cosa, com un cafè o un refresc. En canvi, anar tou vol dir anar begut, mentre que anar conill o conilla significa anar despullat, sense cap altre sentit. El vocabulari garrotxí també té paraules pròpies per designar objectes quotidians. És el cas de keks o quecs, que són les sabates esportives, i d’ansat, que fa referència a una olla petita de metall amb una sola nansa. Entre les expressions més curioses hi ha can pixa, que s’utilitza per indicar que alguna cosa és molt lluny o que una situació és un caos. També destaca tu rai, una fórmula que expressa que algú ho té més fàcil que una altra persona.
Una manera particular de negar i expressar sorpresa
El parlar d’Olot i la Garrotxa té construccions molt característiques. Una de les més conegudes és poc que, que s’utilitza amb el sentit de "no", com a Poc que ho sé o Poc que en queden. També és habitual afegir pas a les frases negatives: No sé pas què ha dit o No en vull pas saber res. La combinació de totes dues expressions dona lloc a frases tan genuïnes com Poc que ho sé pas, jo! Altres fórmules, com això pla! o ara pla!, serveixen per expressar intensitat, sorpresa o desaprovació. I quan algú diu Güita!, convida l’interlocutor a mirar alguna cosa.
Un patrimoni lingüístic que es vol preservar
Expressions com xucar la tomata amb el pa o les terminacions en t que apareixen en la pronunciació d’alguns verbs en primera persona completen aquest univers lingüístic. Aquestes paraules i expressions formen part de la identitat cultural de la Garrotxa i contribueixen a mantenir viu un parlar que es transmet en les converses de cada dia. Compartir-les i incorporar-les al vocabulari és una manera de preservar aquesta riquesa lingüística.